diumenge, 28 d’octubre del 2007

Article publicat

Cap de setmana tranquil i de relax en el que el més destacat és que al Diari del Baix Pendedès em van demanar que els fes un article com a afectat pel caos de Rodalies. L'article feia més o menys així:

Gràcies Renfe.

El món és meravellós i la vida és de color rosa. Tot m’ho prenc amb un somriure a la boca i quan viatjo en tren admiro el treball ben fet que deixo a banda i banda de la via. No, no sóc Magdalena Álvarez; sóc un usuari de Renfe agraït. I és que encara que no ho sembli, la magnífica xarxa de ferrocarrils que tenim treballa per nosaltres, per la nostra felicitat i, fins i tot, pel nostre país. Per això els estic eternament agraït.

Gràcies per fer eterns els viatges a la feina, perquè així llegeixo el doble que abans. Gràcies per fer-me adonar que els diners no fan la felicitat: pago abonament de Regionals i em feu anar en Rodalies. Gràcies per recordar-me que sóc del Penedès: pago per anar per la línia del Garraf, la C2, i em feu anar per la C4. Gràcies per fer-me adonar que faig una vida sedentària i que no em convé seure tant; per això em teniu dret a l’andana esperant un tren que ve tard i ple com un ou, que fa que hagi d’estar-me tot el trajecte de peu. Gràcies per sorprendre’m cada dia amb un nou recorregut, un nou transbord, un nou retard, un nou esvoranc, un nou horari i un tren... vell. Viatjar amb vosaltres és una gimcana i em feu recordar aquells temps a l’esplai Xaloc, gràcies.

Gràcies també per ensenyar-me que la justícia de vegades no és justa; perquè és de justícia que viatjar per la C2 sigui gratuït, però no és una decisió justa que em feu pagar per agafar la C4 com a única alternativa. Gràcies per salvar la vida de parella de tants catalans, que arriben tan tard i cansats a casa, que ja no tenen ni esma per discutir amb la parella. Gràcies per demostrar-nos que en aquest estat quan diuen una setmana són 15 dies. I gràcies per comprovar, una vegada més, que els ciutadans d’aquest país (que no deixeu ser ni tant sols nació) som capaços d’empassar-nos-en una darrera l’altra sense protestar ni aixecar la veu. De veritat, gràcies.


Només una cosa: senyors de Renfe, no sé si podré continuar defensant-vos amb el mateix fervor durant gaire temps. Així que per poder suportar la seva propera “sorpresa” enviïn-me a casa un pot de vaselina... gràcies.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui dinem!!!!!!!!!

Marga.

Anònim ha dit...

Brillant.

Xavier ha dit...

gràcies muntsa!