dijous, 30 d’octubre de 2008

Panellets

Miedo, musho miedo... diu l'anunci. Tinc por de Halloween. Jo sóc de castanyes i panellets. Aquests són els de l'any passat:

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Ctrl+C i Ctrl+V

Estic tan cansat que no tinc ganes ni d'actualitzar el bloc. Així que recorro a dos vells trucs que sempre funcionen. Primer. Explicar què et passa a través de la idea d'una altra persona. I segon. Furtar aquesta mateixa idea d'algú que ja l'ha tingut i l'ha publicat al seu bloc. Això és un Ctrl+C i un Ctrl+V del bloc d'un amic.

divendres, 24 d’octubre de 2008

París

Cap de setmana en un dels països que sí forma part del G-20. No hi vaig a negociar amb en Sarkozy; hi vaig a conèixer l'Alba... i els seus pares.

Bon voyage.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Agüel·los

Aviat els concerts de rock no es faran ni als estadis, ni als camps de futbol, ni a pavellons, ni a les places dels pobles. Aviat s’hauran de fer als geriàtrics. Atenció a la llista d’agüel·los que no pleguen mai. Comencem per AC/DC que després de vuit anys de pausa tenen nou disc: “Black ice”. Encara que tothom els vulgui anar a veure, ja no són el que eren. Pitjor és Tina Turner que ha tornat a treure un recopilatori! Dos temes nous i la resta un refregit més. Quines penques! Està a punt de fer 70 anys i treu disc i comença gira. Tina, plega o aviat seràs només “the rest”. I el que faltava pel duro: Boy George que, per acabar de fer llàstima, va i ens proposa una cançó que ha titulat: “yes, we can”. No, you can’t.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

dijous, 16 d’octubre de 2008

Joe, the plumber

Ja són aquí les millors imatges del debat Obama-McCain d'aquesta matinada:

La manera de fer dels polítics

Públicament em cago en el 99% dels polítics que es dediquen a fer partidisme i no política (em reservo un 1% perquè sempre hi ha romàntics). Per si no ho havíeu descobert al vostre alcalde l’importa més el partit que el poble; al president del consell comarcal l’importa més el partit que la comarca; al president de la diputació l’importa més el partit que la província i al president del govern l’importa més el seu partit –el de veritat, el de Madrid– que el país. I així anem fent.

Aquest cap de setmana n’he tingut dos exemples ben diferents i aclaridors. Començo amb un de vendrellenc. Diumenge, 12 d’octubre. 12 del migdia. Als carrers de la vila es feia la cercavila de cultura popular de la Fira (la segona festa en importància del calendari local). On era l’alcalde? Al lloc on li correspon, és a dir, al balcó de l’Ajuntament per rebre els balls a la plaça de la vila? No. Era al “cuartelillo” de la Guàrdia Civil presidint la missa (en un estat laic) en honor a la patrona de la benemèrita el dia de la Hispanitat mentre el poble que l’ha votat celebrava una de les seves festes locals. Bravo.

El segon exemple és encara més greu. Bellvei, petit poble de la comarca del Baix Penedès. Tenen emissora de ràdio local. Fantàstic! I hi ha periodistes llicenciats que hi col·laboren de forma altruista. Bé. Doncs resulta que a l’Ajuntament han retrocedit més de tres dècades per coartar la llibertat d’expressió d’una periodista i prohibir-li que tractés un tema al seu programa de ràdio local. El tema en qüestió és el projecte de construcció de 16 dúplex al nucli antic del municipi que molts veïns no volen. Des d’aquí el meu suport a la Gemma. Més informació aquí: www.viniesfera.blogspot.com

dissabte, 11 d’octubre de 2008

És Fira

Cap de setmana de Fira al Vendrell. Ahir concert de RespectMark & the Incoherent Band i demà tot el poder del Ball de les Gitanes i dels Nens del Vendrell a plaça Vella. I la resta de coses a mi: ni fu ni fa.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Sempre hi ha una altra perspectiva

Crisi. Sí, crisi. Crisi per aquí i crisi per allà. I tot el punyetero dia parlant de la punyetera crisi. I sí, n’hi ha. Ja ho sé. Ja ho noto. I tot el que diem de la crisi és negatiu. Però sempre hi ha algú que ho veu diferent: els japonesos. Val, potser sí que estic obsessionat amb el Japó però atenció a la paraula crisi en japonès:

Així d’entrada dius: val, i què? Doncs que els dos caràcters que formen la ditxosa paraula són: 危 que vol dir perill i 機 que significa oportunitat. Hi ha moltes maneres d’afrontar una crisi. I una és aquesta. Sayonara.

Per als malalts del Japó com jo: www.kirainet.com

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Com seria...?

Sempre hi ha algú que té menys feina que tu i temps per "invertir-lo" en collonades diverses. Hi ha un lloc web on fan mapes del món segons diferents temàtiques. Posem un exemple. Com seria el món segons els països que han patit més desastres naturals? Doncs seria així:



I ara una de més gremial. Com seria el món segons el nombre de ràdios que hi ha a cada país? Doncs tal qual:



Més exemples: aquí.