dissabte, 27 de març de 2010

Penedès21.cat

Per estar informats dia a dia del que passa a la comarca tenim un nou canal: www.penedes21.cat. Bona feina per mantenir-nos al dia i totalment útil per a persones com jo: amb poc temps i que passen bona part de la setmana fora de la comarca.

A més a més, l’aparició d’un nou canal de comunicació sempre és una bona notícia. De fet, hauria de ser la primera notícia de qualsevol canal de notícies. És metaperiodisme però m’agrada!

divendres, 26 de març de 2010

Santa Setmana

Ja estic de Setmana Santa. Sí! Toca descansar uns dies fins dilluns de Pasqua on enlloc de fer la mona hauré d’anar a fer el mico a BFN ja que només és festa a Catalunya i a les espanyes volen que treballem ;) Us deixo amb una imatge de Setmana Santa: els guionistes de BFN idolatrant la imatge del seu tòtem: Chiquito de la Calzada.


(Rodatge del gag emès dijous 25 de març)

dijous, 25 de març de 2010

El regal total

Pensava que no arribaria però ja és aquí. Ja tinc a casa: “el regal total”. Vam fer llista de naixement per evitar segons què. Vam alliçonar a familiars i amics del què ens agrada i volíem. Vam demostrar que estàvem contra els estereotips comprant un cotxet de tons blaus tot i ser per a una nena. Però tot ha estat envà. Ens han fet el regal total: un ós de peluix de color rosa. Representa tot allò que no volem però, de moment, enlloc de llançar-lo al contenidor de rebuig (que llavors tindria un nom encara més escaient) el tenim exposat al menjador a la vista de tothom. Millor prendre-s’ho així: amb humor.

Que guapo!

Jimmy Kimmel fa coses impressionants al seu Jimmy Kimmel Live de l’ABC. De les últimes que ha fet és aquest gag sobre el club dels homes guapos: “Handsome men’s club”. Let’s enjoy it!

dimecres, 24 de març de 2010

Per fi informats del que passa a Rodalies

Si Rodalies no informa als usuaris, els usuaris informen sobre Rodalies. Aquest és per a mi el resum del funcionament de http://rodalia.info un projecte de Roger Melcior (usuari de la xarxa de Rodalies) i l’empresa Pimpampum.net. I el resultat és perfecte. A través d’una web i amb informació actualitzada a temps real gràcies al Twitter tots els usuaris del tren podem saber com de malament van aquell dia els combois perquè per a Renfe un quart d’hora de retard és “normalitat” però per als usuaris, no.

Si feu servir el tren, heu de fer servir rodalia.info i si teniu mòbil amb internet podeu col•laborar a informar a la resta dels usuaris enviant la vostra informació a través del twitter i posant el tags #rod1, #rod2, #rod3, #rod4, #rod7 segons toqui.

Així que no espereu més a que Renfe us informi tard i malament. No pregunteu al noi de la finestreta (si és que n’hi ha) i, sobretot, no espereu que la megafonia o les pantalles d’algunes estacions diguin res del retard amb que arriba el vostre tren. A dia d’avui, la millor solució és: rodalia.info o cercar tag de la vostra línia al Twitter.

dilluns, 22 de març de 2010

Dictar sentència

Avui quan sortim a l’antena ho fem com els futbolistes surten al camp poques hores després que un company seu hagi patit una agressió. Aquesta setmana un membre d’aquesta transmissió ha estat víctima innocent d’un atac a la seva parella tan insòlit com ignominiós per part d’algú que fa entrades de carnisser en el joc de la política. (...) Sense que ell ni ningú no ho sàpiga ens hem posat a sota la samarreta de Futbol a Catalunya Ràdio, com també fan els futbolistes, una altra samarreta on hem escrit: “Tots nosaltres som Sergi Cutillas”. I ara quan acabem de saltar al terreny de les ones la mostrem a la nostra audiència: tots som la Mònica i el Sergi. Ens complau pensar que la grada ens aplaudeix. (...) L’ofici de periodista en l’època actual pateix una navegació difícil o molt difícil; potser crítica, d’acord. Però a bord tenim tripulació experimentada que repel•leix atacs a companys i a companyes. Els que volen grapejar el nostre ofici, els que volen acabar amb el periodisme responsable, és a dir, amb el periodisme, abans hauran d’acabar amb nosaltres, és a dir, amb els periodistes. I aquest avís per a navegants diu que nosaltres, periodistes de totes ideologies, menes i colors lluitarem per salvar les regles del joc de la professió i de la convivència que ho són també de la democràcia i de les persones. Per tant, de tots vostès, de tots nosaltres. Som, de fet, la garantia per a tothom.

Joaquim M. Puyal.
Extracte del principi de la transmissió de futbol a Catalunya Ràdio del 21/03/2010

dijous, 18 de març de 2010

dilluns, 15 de març de 2010

Un vídeo clip amb molt d’art

Moltes vegades els vídeo clips no tenen sentit. Són una excusa perquè el cantant surti fent el pamplines fent playback sobre la seva pròpia cançó. Això provoca dues reaccions. La primera és la de Quimi Portet, per exemple, que fa els clips en format domèstic i fotent-se’n del sistema de promoció en imatges d’una cançó. L’altra reacció és fer una petita obra d’art. En aquest cas ho és amb més motiu ja que “70 million” dels Hold your horses recrea obres d’art per fer-ne un vídeo clip. M’encanten els vídeos d’en Quimi i trobo aquest clip una genialitat:

70 Million by Hold Your Horses ! from L'Ogre on Vimeo.

divendres, 12 de març de 2010

Finestreta única

Fer papers en aquest país és de bojos. Qui coi ha organitzat el sidral per fer-ho tan enrebessat? Si algú troba el culpable, siusplau, que el pengin dels collons a la plaça del seu poble per a escarni públic. Gràcies.

Les darreres dues setmanes he patit el via-crucis de registrar un nou nat. El primer que has de fer és anar al Registre Civil. T’ho diuen al mateix hospital i t’avisen que cal portar-hi el Llibre de Família i el certificat de naixement de la nena. Molt bé. Amb la nena inclosa al teu Llibre ja pots la pots empadronar i amb el padró pots fer-li la targeta sanitària. I el Llibre de Família també el necessites per demanar la baixa de paternitat i de maternitat.

Doncs tan panxo vas al Registre Civil. Fas la (llarga) cua. Omples una paperassa inútil amb dades i més dades, i enquesta de població i altres documents absurds. I quan has superat tots els obstacles de la cursa la funcionària s’ho queda tot, et dóna un resguard en forma de paper de 5x5 cm amb un número de telèfon, i et diu que truquis al cap d’una setmana per saber si ja pots anar a recollir el Llibre de Família amb el nom de la nena inclòs. Una setmana!!! Una setmana per escriure un nom en un llibraco i després escriure-ho a boli i amb mala lletra al meu Llibre de Família! Increïble!

Amb tot, intentes tirar endavant. A l’oficina d’empadronament no volen saber res de tu si no portes el llibre de família (?) i al CAP no et fan al targeta santiària sense l’empadronament de la nena que, per cert, necessita que la vegi un pediatra una setmana després de néixer. Total: tot queda encallat al Registre Civil.

Per acabar de reblar el clau al CAP els dóno el nom de la meva filla i el troben introduït al sistema informàtic: “Clar, fa nou mesos que la teniu controlada!”, però ni així. “Però si va néixer a un hospital de la vostra pròpia xarxa sanitària!”, d’acord però no té el padró i per tant no té targeta sanitària. “Stupendu”.

Conclusió: l’administració pública no és ni administració ni és pública; perquè no administra res de res i si no tens contactes privats és impossible tirar endavant.

Finestreta única ja!

Això sí, a la finestreta única no hi poseu els funcionaris del Registre Civil perquè llavors no haurà servit per a res.

dimecres, 10 de març de 2010

Premsa, ràdio, televisió... i 2.0

La Gina, la meva filla, ja ha estat notícia. Ha aparegut a tots els mitjans de comunicació possibles gràcies a molta gent que ho ha fet possible. Les primeres notícies van córrer via 2.0 a can Twitter, per can Facebook i amb mails i sms diversos que he anat rebent (gràcies a tothom per l’interès). La mateixa nit que va arribar la Gina l’amic Sergi Cutillas (una de les grans persones que hi ha al país) ho va dir per Catalunya Ràdio i en Puyal, a la transmi, es va afegir a la felicitació. Dilluns 1 de març els companys de BFN li retien aquest homenatge al final del programa que la Sònia va captar amb la seva càmera:


I divendres al Diari del Baix Penedès el Tothosap també donava la bona nova. Així que sembla que mentre a la casa reial els cal fer comunicats per anunciar que neix un infantó a mi això no em cal. Coses de la república...

dimarts, 9 de març de 2010

La millor experiència del món

He estat uns quants dies desconnectat però estava vivint la millor experiència del món: he estat pare. La meva filla (i la seva mare) han centrat tota la meva atenció i no n’hi havia per a menys.

Els amics que ja han passat per això de ser pares m’ho havien advertit però mai els havia prestat prou atenció. De fet, no hi ha paraules per descriure el moment en que et posen la teva filla al pit i ella s’arrauleix, gemega i s’adorm. Si ho heu experimentat ja sabeu a què em refereixo. Si no us ha passat mai us ho recomano: és la millor que hi ha.