dilluns, 22 de març de 2010

Dictar sentència

Avui quan sortim a l’antena ho fem com els futbolistes surten al camp poques hores després que un company seu hagi patit una agressió. Aquesta setmana un membre d’aquesta transmissió ha estat víctima innocent d’un atac a la seva parella tan insòlit com ignominiós per part d’algú que fa entrades de carnisser en el joc de la política. (...) Sense que ell ni ningú no ho sàpiga ens hem posat a sota la samarreta de Futbol a Catalunya Ràdio, com també fan els futbolistes, una altra samarreta on hem escrit: “Tots nosaltres som Sergi Cutillas”. I ara quan acabem de saltar al terreny de les ones la mostrem a la nostra audiència: tots som la Mònica i el Sergi. Ens complau pensar que la grada ens aplaudeix. (...) L’ofici de periodista en l’època actual pateix una navegació difícil o molt difícil; potser crítica, d’acord. Però a bord tenim tripulació experimentada que repel•leix atacs a companys i a companyes. Els que volen grapejar el nostre ofici, els que volen acabar amb el periodisme responsable, és a dir, amb el periodisme, abans hauran d’acabar amb nosaltres, és a dir, amb els periodistes. I aquest avís per a navegants diu que nosaltres, periodistes de totes ideologies, menes i colors lluitarem per salvar les regles del joc de la professió i de la convivència que ho són també de la democràcia i de les persones. Per tant, de tots vostès, de tots nosaltres. Som, de fet, la garantia per a tothom.

Joaquim M. Puyal.
Extracte del principi de la transmissió de futbol a Catalunya Ràdio del 21/03/2010

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Comparteixo algunes de les paraules d'en Puyal, però no totes. No considero que el Sergi Cutillas hagi patit cap atac. Crec que la professionalitat també es demostra separant les coses, i crec que en Puyal s'ha deixat portar per uns sentiments "personals" que no pas per uns "professionals". No trobo correcte el que va fer!!!
I ho dic amb tot el respecte del món.

Xavier ha dit...

jordi, respecto la teva opinió. amb tot, vull dir-te que els atacs personals van existir, sobretot, a través d'un article escrit de pèssim gust. i jo sí defenso el que va fer en puyal: hi ha molt poc corporativisme dins la professió i qualsevol pas endavant en aquest aspecte em sembla lloable.