dijous, 27 de novembre de 2008

Planeta Rett

De vegades es fa difícil parlar de segons quines coses. Una és parlar d'un mateix. L'altra és parlar de malalties com la síndrome de Rett. Demà al Vendrell es presenta el llibre "Criatures d'un altre planeta" de l'Elisabet Pedrosa on explica la història de la Gina, la seva filla amb síndrome de Rett. L'acte serà a les 19:30h. al Centre Cívic L'Estació i m'han demanat de fer-ne la presentació. Tot un honor.

http://planetarett.blogspot.com/

dimarts, 25 de novembre de 2008

Planta 12 (I)

I demà al matí tornaré a la feina. Amb cara de son pitjaré el número 12 de l'ascensor. Allà m'hi espera un grapat de feina i també això:

dilluns, 24 de novembre de 2008

Articles Robats 1

Per favor, demano

No desinflaré les rodes de les bicicletes del Bicing. No diré mentides. Quan els coneguts es convidin a casa no trauré alcohol de garrafa fent veure que és del bo, mentre que nosaltres ens servim les copes de l’ampolla bona que tenim amagada. Escoltaré el disc de La Marató de TV3, en especial la cançó que canten els artistes tots junts. Engoliré cuina creativa. No faré comentaris feridors quan algú em digui que li agrada Il Divo. No torçaré la boca quan torni a sentir algú que diu la paraula birriqui per designar la cervesa. No marxaré del país quan torni a sentir una entrevista a Revolver, que va viure en un barri molt marginal. No arrencaré la primera pàgina –dedicada per l’autor–dels llibres que m’envien, com feia fins ara, per tal de poder-me’ls vendre al Mercat de Sant Antoni sense despertar sospites. No deixaré notes falses i eròtiques firmades pels escriptors que em cauen malament entre les pàgines dels llibres de les biblioteques. No criticaré els amants del bookcrossing. No em posaré nerviosa quan tothom digui que celebra “els Nadals” i no “el Nadal”. No em compraré els partits del Madrid per disfrutar si perd. Suportaré estoica tots els e-mails plens d’emoticons que m’enviïn.

Prometo fer tot això, perquè vull ser una persona millor. Però, sisplau, a canvi només demano una cosa. No dic que sigui ara, ni demà, ni d’aquí un més. No demano que sigui d’un dia per l’altre, ni que sigui de cop. Si jo faig tot això, per favor, demano, per favor, que els locutors i locutores del país no ens parlin cada dia, a cada moment, entremig de notícies d’etarres detinguts i Estatuts retallats, entre receptes de pollastre i imitacions de Zapatero, del Facebook del programa.

Empar Moliner – 19.11.2008 (publicat al diari AVUI)

divendres, 21 de novembre de 2008

Jo no la veuré... i tu?



Entrevistes amb Julian Muñoz? Aquesta i prou.

Dijous, el català i el CIS

El CIS (Conclusions Inútils del Sanjuan) torna a treure l’entrellat de l’enquesta del bloc aquesta vegada sobre el dijous, un dia de la setmana que, antigament, es deia que era al mig. De fet, hi ha una expressió catalana que versa de la següent manera: “ser al mig com els dijous”. Amb tot, ningú ha contestat que els dijous són al mig i això permet al CIS afirmar que el català s’està perdent i que no es fa prou per imposar-lo a la societat. Una conclusió esparverant en una setmana polèmico-lingüístico-mediàtica. El passotisme total de la societat del segle XXI queda palès en la resposta majoritària: “Dijous... em toco els ou” agrupa un 44% de respostes afirmatives. A aquest percentatge potser caldria sumar-hi el 33% que assegura que “Dijous... ja estic cansat” i, per tant, podria ser imaginable que acabessin tocant-se els ous. Finalment, un 33% més associa els dijous amb cruspir-se una paella. Davant d’aquests resultats potser el millor és optar per anar a dinar. Salut!

Pregunta: ¿Dijous...?
.- ...paella (33%)
.- ...em toco els ous (44%)
.- ...són al mig (-)
.-...ja estic cansat (33%)

dijous, 20 de novembre de 2008

Cúpula Sixtina

No, la cúpula de la seu de les Nacions Unides a Ginebra no és la “Capella Sixtina”. Ens hem entossudit a repetir-ho a tort i a dret i l’expressió va ser el clixé periodístic d’ahir. Diguem-ho clar: no ho és. Per sort, el propi Miquel Barceló ho desmenteix. Ara bé, una cosa no treu l’altra. La trobo genial. L’altre gran punt de debat són les xifres: els quilos de pintura i els d’euros que han fet falta per tirar-la endavant. Ningú, però, parla de l’obra d’art. Només la comparen i la valoren. A mi m’agrada i si algun dia puc posar-me sota de la cúpula i contemplar-la no m’importarà ni quant ha costat ni quants pots de pintura ha fet servir.

dimarts, 18 de novembre de 2008

Tot per no dur ulleres

Ja sé que estem en crisi i que la cosa no està per demanar (i menys des de Catalunya), però m'agradaria que els pressupostos de l'estat contempléssin una partida extraordinària per comprar unes ulleres a l'agent 8381 de l'Ajuntament de Valladolid. És una obra caritativa que pot ajudar a paliar la crisi. Aquest personatge (home o dona, no ho sé) m'ha posat una multa. Concretament m'ha clavat 150 euros i 4 punts del carnet per saltar-me un semàfor a la cruïlla de l'Avinguda Salamanca amb José Acosta. Va apuntar la matrícula i la multa ja és a casa. Però resulta que JO MAI HE ESTAT A VALLADOLID. Ni hi penso anar si tots els polis són tant sagaços.

Aquest agent policial ha perdut temps del seu treball, ha gastat un paper del seu bloc de multes, algun funcionari l'ha transcrit a l'ordinador i ha cercat les meves dades, han imprès la multa, l'han enviada per correu certificat, ha viatjat de Valladolid al Vendrell, un senyor de correus l'ha portada a casa, no hi era, ha gastat un paper de notificació, he hagut de perdre temps anant a correus, un funcionari ha estat 5 minuts buscant la carta que, segons ell, "me se debe haber traspapelao", he llegit la carta hi he hagut d'anar a l'asseguradora, una senyora (que tenia la taula plena d'expedients per fer) ha perdut 4 minuts de temps per atendre'm i començar a tramitar la reclamació, ha fet una fotocòpia i ha iniciat els tràmits. Segurament m'haurà de trucar, hauré de demanar a una altra persona que s'impliqui en el procés i em faci un justificant conforme aquell dia jo era a Catalunya. Aquesta persona haurà de demanar que li signin un responsalbe i jo l'hauré d'anar a buscar. Ho hauré de portar a la corredoria d'assegurances i aquests reenviar-ho a Valladolid i etcètera.

Senyors, és més fàcil comprar-li unes ulleres al subjecte inicial de tot plegat i estalviar-nos temps, diners i mals de cap. Si us plau: unes ulleres per l'agent 8381!

diumenge, 16 de novembre de 2008

Dijous

Avui que és diumenge parlem dels dijous. Nova enquesta. ¿Com és un dijous per a vosaltres? Voteu. Teniu temps fins dijous, evidentment.

dissabte, 15 de novembre de 2008

L’N’B

Us deixo dos vídeos pel cap de setmana. Són els dos primers vídeos del nou disc dels Lax’n’Busto: “Objectiu la lluna”. D’entrada sembla un objectiu pretensiós però hi poden arribar. Enhorabona, amics! D’acord que parlar malament d’algú que coneixes és fotut però podria haver-me estalviat el comentari i passar de puntetes davant la novetat discogràfica. M’agrada. I cada vegada que el torno escoltar m’agrada més.

El primer senzill és aquest: “Que boig el món”



Els Lax més roquers són a Fish in the water:



I tot plegat té molt bona pinta. M’agraden: Intuïció, Començar, Presoner, Sense sentit, Començar, Tornarem... cançons que de vegades sonen a himnes. Només una crítica: algunes lletres punxen... però, ¿què passaria si traduíssim les cançons dels grans grups mundials?

http://www.laxnbusto.com/objectiulalluna.htm

divendres, 14 de novembre de 2008

Fa un any no estàvem gaire millor

Avui he llegit aquesta notícia:

Un descuit podria ser l'explicació de les peripècies que van viure els passatgers d'un comboi de Renfe. Segons publica el diari "El Punt", els viatgers d'un tren de rodalies van accionar el fre d'emergència després de veure com el conductor del comboi es passava les parades de Gavà i Castelldefels. El rotatiu explica que hi ha diverses versions sobre els fets i que els passatgers denuncien desinformació i sospiten algun tipus de negligència. Renfe atribueix els fets a un descuit del maquinista, a qui han obert un expedient informatiu, però assegura que no hi va haver cap perill.

dimecres, 12 de novembre de 2008

Sou insubornables

El CIS (Conclusions Inútils del Sanjuan) continua sorprenent-se de l'estupidesa humana. Segons la darrera enquesta més de la meitat de la població es creu capaç de subornar Barack Obama amb un milió de dòlars però, en canvi, si l'Obama es negués a acceptar el xantatge econòmic no se'l quedarien ells. Ningú ha triat aquesta opció. Els valors de la societat s'estan perdent i no només per aquesta conclusió sinó perquè només un 16% creu en la integritat d'Obama i un altre pírric 16% creu en l'esperit intrínsec de les nacions. Una vegada més, però, qui hi surt perdent és el senyor Blogger i la seva eina d'enquestes que, t'hi posis com t'hi posis, no quadra els percentatges al 100%.

Pregunta: ¿Podries subornar Barack Obama amb 1.000.000$?

.- No, és un home íntegre (16%)
.- L’esperit d’una nació no es compra amb calés (16%)
.- Si ell diu que no que m'ho diguin a mi (0%)
.- Yes, you can (66%)

dijous, 6 de novembre de 2008

Anyway, I love this game

Estic emprenyat com una mona. He vist (com de costum) el partit del Barça de bàsquet i aquestes toies s’han deixat remuntar com si res. A més a més, tot i que no sigui jo el seu màxim valedor, Navarro no ha jugat els tres últims minuts del partit (llavors, ¿per què collons l’hem recuperat?). En fi, estic emprenyat, tu. I no només com a culé sinó com a afeccionat al bàsquet, perquè el que fa el Canal 33 amb les retransmissions d’enguany és de jutjat de guàrdia. Això voler ser equànimes amb els dos equips catalans em treu de polleguera. Retransmeten el partit de la Penya i el del Barça alhora i van fen connexions a una i altra pista. Total: no veus ni un partit ni l’altre. Aneu a parir panteres, tu! Si volíeu fer el DKV-Fenerbahce, feu-lo (jo el veuré igual). Si volíeu retransmetre el Montepaschi-Barça, per mi collonut. Però l’olla barrejada és un nyap. A veure si tenen pebrots de fer-ho amb un partit del Barça de futbol i anar-lo solapant amb un de l’Espanyol. ¿Oi que no? Doncs, al loro!

http://www.euroleague.net/

dimarts, 4 de novembre de 2008

Unplugged

He estat uns dies desconnectat, no per voluntat pròpia, sinó perquè la connexió a internet a comarques va com va. Estar uns dies "out" fa que t'adonis de la importància que té aquest invent avui en dia. ¿Què farieu si avui no tinguéssiu internet? Jo una paella. ¿I vosaltres? S'accepten propostes.