divendres, 30 de novembre del 2007
dijous, 29 de novembre del 2007
Ahir vaig anar al teatre
El concert d’ahir va ser d’una varietat espectacular: Vaig poder apreciar tots aquests tipus d’instruments vocals: tos seca, tos dura, tos d’home, tos de dona, tos d’avi i tos d’àvia amb regust a menta, tos que trenca el tel, tos tova, tos molla, tos tímida, tos sense complexos, tos dissimulada amb la tos del veí, tos de refredat, tos de veritat, tos sobreactuada, tos de mal de gola, tos rítmica, tos silenciada amb el palmell de la mà, tos bruta amb retruc de mocs, tos curta, tos amb ressonància i, sobretot, tos perquè sí.
En un teatre hi ha tanta tos que aviat les T de Teatre s’hauran de canviar el nom i dir-se “T de Tos”, perquè en la tos, el teatre, ja hi és implícit.
dimecres, 28 de novembre del 2007
L'acudit del dia
PS. El dia també ens deixa dues sigles sobre les que reflexionar. Primera: PSC-PSOE. I segona: Galeusca.
dimarts, 27 de novembre del 2007
Suso
Rius i plores alhora i, sobretot, et fan veure que val la pena construir una torre per veure les coses des de dalt... o, com diria aquell ruc que surt cada tarda a la ràdio, per canviar la perspectiva de les coses.
dissabte, 24 de novembre del 2007
Ens fan fora
A empentes, potser, però a aquest país el faran independentista vulgues que no. I no tant per si els trens s'aturen, els túnels s'enfonsen o ens quedem a les fosques, sinó perquè, a més, se'n foten. Vull dir que el menyspreu pel nostre país s'ha descarat. I tot això no passa per cap descuit innocent. Els tres últims xàfecs de menyspreu -aquí, els vasos ja no vessen per una gota de més, sinó que la desconsideració l'aboquen a raig- els han protagonitzat la ministra Álvarez, el demagog Rajoy i un jutge de l'Audiència Nacional d'aquesta nació veïna que diu que no té nacionalistes. De fa un temps, anem a escandalera diària.
dijous, 22 de novembre del 2007
"Maragal"
dimarts, 20 de novembre del 2007
Nova joia a la corona
dissabte, 17 de novembre del 2007
Redescobrint Neil Young
Fa temps que conec la seva música, però massa sovint deixem aparcats grans músics durant massa temps. Aquest cap de setmana estic redescobrint en Neil Young. Heart of gold, en concert l'any 1971 és un "temasso". Gaudiu-lo.
dimecres, 14 de novembre del 2007
Llibertat d'expressió
Bromes a banda, ¿realment creieu que hem superat el període franquista quan en una societat, presumptament democràtica i lliure, cada dia s’emeten desenes d’hores de televisió amb presumptes periodistes esquitxant interioritats de persones privades i quan una publicació satírica fa una portada “tocant” la casa reial se’ls gira el món en contra? ¿Per què els “opinadors per la patilla” tenen dret a dir el que vulguin i carregar a tort i a dret -fins i tot contra la monarquia- i no els passa res? ¿Per què cremar una foto del rei és delicte i cremar-ne una de meva no? ¿Per què en Losantos ens insulta dia sí i dia també i a ell no li passa res de res? Si hi ha personatges intocables, no vivim en llibertat. Per això us proposo que em deixeu les vostres injúries, amb o sense fonament (com si fóssiu el Tomate), a la corona.
dimarts, 13 de novembre del 2007
dissabte, 10 de novembre del 2007
Notícia xorres
divendres, 9 de novembre del 2007
Guccini
Al post de la cançó del Gerard Quintana la Muntsa va afegir-hi un comentari dient que li recordava a “Cyrano” de Francesco Guccini. ¿Qui és aquest paio?, em vaig preguntar. Ara ja tinc la resposta a la pregunta que em vaig fer i també tinc la cançó. Crític i mordaç; m’ha agradat. Io non perdono, non perdono e tocco
dijous, 8 de novembre del 2007
dimarts, 6 de novembre del 2007
Radio Nowhere
Is there anybody alive out there?
El més nou d'en Bruce és "Magic", un disc totalment recomanable. Per veure el vídeoclip fes clic aquí.
diumenge, 4 de novembre del 2007
Exactament... ¿què diu?
Fills de la Gran Puta, d'ombra allargada i petja diminuta: catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics, torracollons públicament mefítics, àugurs falsaris de sèquits gregaris arraïmats pels lladrucs dels sicaris, cagallons, cagadurs i cagadubtes estupradors de ruïnes abruptes.
Fills de la Gran Puta d'ombra, allargada i petja diminuta: cecs acadèmics, prostàtics i endèmics, i saltimbanquis recontraacadèmics, crítics cretins, crenetistes frenètics, pixatinters d’excessos diurètics, bards neotísics i protorreumàtics més bufanúvols que nefelobàtics.
Fills de la Gran Puta, d'ombra allargada i petja diminuta: comerciants de merda selenita llorejats amb corones d’uralita, alts ocupants de poltrones i càrrecs ben acoflats al tou dels vostres fems, anue's-en tots plegats a fregir espàrrecs, oh pústules de sempre i del meu temps!
divendres, 2 de novembre del 2007
Estat d'ànim
Dedicat a tots els fills de la gran puta d'ombra allargada i petja diminuta.
Gràcies Jordi Cornudella per expressar-ho en paraules i a en Quintana perquè amb música guanya força.