dimecres, 31 de gener de 2007

Ja soc iPod

M'agraden els botonets, sí ho reconec. I també m'agrada la música, així que els meus mp3 tenien data de caducitat des que vaig conèixer aquestes quatre lletres: I - P - O - D. Finalment, tinc un iPod. 30 Gb de música que porto amb mi allà on vaig. Si em trobeu amb els auricular posats és perquè estic gaudint del meu iPod i de la nova manera d'escoltar la ràdio: el podcasting.

Per cert, avui al tren d'anada a Barcelona m'he trobat amb dues dones que han esmorzat llengua i al tren de tornada un nen repel·lent que no ha parat de dir imbecil·litats a la seva mare (que li consentia tot). Sort n'he tingut de la música. D'anada he gaudit de l'excel·lent primer disc del doble CD de Bunbury & Vegas: "El tiempo de las cerezas" i de tornada he començat amb el millor cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura, i he acabat amb una selecció dels Red Hot Chilli Peppers.

diumenge, 28 de gener de 2007

OT

I el guanyador de l'edició d'OT d'aquest any ha estat... Risto Mejide. Felicitats, tu.

dimecres, 10 de gener de 2007

Una imatge

Com a guionista estic fart d’escriure preguntes pels altres així que avui n’he escrit una per a mi. Diu així: ¿Una imatge que resumeixi el Nadal? Quan me l’he feta he pensat: “Quina merda de pregunta haurien de penjar al guionista” però he preferit contestar-la perquè rebutjar-se un mateix seria una bestiesa massa gran. Total: ¿una imatge d'aquest Nadal? Aquesta:

La punyetera imatge d’aquest Nadal és l’escampall de pares Noël que han aparegut als balcons de mitja Catalunya. Si jo fos rei mag esclafaria al competidor cada vegada que entrés als balcons per deixar regals. Però el 7 de gener al matí els veïns encara tenien el puto-pare Noël al balcó i pels crits que fotia la seva nena diria que els Reis no havien passat de llarg. Si Melcior, Gaspar i Baltasar fossin romanesos haurien fet el que cal fer amb tota la gent que fa el cutre penjant aquest trasto “made in Taiwan” al balcó de casa seva: robar-los el maleït ninotet. Tot i que particularment prefereixo una solució més “made in Irak”; a tots els que han penjat el pare Noël els haurien de condemnar a la forca. A grans problemes, grans solucions.

dimarts, 9 de gener de 2007

Si això és periodisme...

Si això és periodisme jo soc Ronaldinho. El zàping pot ser dolent per la salut i ahir ho vaig comprovar. Ja anava a dormir quan el dit polze va passar pel número 6 de la meva tele (on hi ha Antena3). Hi feien el que segons la web del propi programa és “la revista de actualidad semanal y entretenimiento” altrament dit: “7 días, 7 noches”, un programa que més que una revista és un pur i simple pamflet.

Ahir emetien el meravellós, sorprenent i espatarrant reportatge titulat: “Así era Carlos, víctima de ETA”. Vagi per davant que condemno l’atemptat amb la mateixa fermesa que ho fa Rajoy i reclamo diàleg amb la mateixa contundència que el demana Otegi. Dit això, el reportatge signat per Mariló Hoyos com enviada especial a l’Ecuador era un cúmul de demagògia i despropòsits. Tot eren imatges tristes i “oh, pobrets com pateixen”. Doncs sí, ho feien, però no més ni menys que qualsevol altra víctima el terrorisme, ni més ni menys que els 5 equatorians que van morir la nit següent de l’atemptat per culpa de la violència que hi ha als carrers de al ciutat de Guayaquil. Ningú n’ha dit res. Tampoc han tingut reportatges com aquest les gairebé 200 víctimes del terrorisme etarra. Per què aquest sí? Per demagògia, per sentimentalisme, per carnassa i per audiència. A més, van reblar el reportatge amb una última entrevista a la mare d’una víctima dels atemptats de l’11-M, com dient que allò també va ser culpa l’ETA i també per si algú encara pensava que allò era periodisme d’investigació i no un excel·lent exercici de merda informativa.

I per si no n’hi hagués prou, després de dir-nos que pobrets els equatorians que venen a guanyar-se les garrofes a l’estat espanyol van emetre un reportatge amb càmera oculta on mostraven com roben els nens romanesos al centre de Madrid. El missatge que va transmetre ahir “7 días, 7 noches” va ser: equatorians sí, romanesos no. El missatge que em va quedar a mi és que si algun dia imposem el carnet per punts del periodisme, ahir la Teresa Viejo i el seu equip van perdre els 12 punts.

Aquí us deixo una imatge de la Viejo rient que, per cert, és el que fa durant tot el programa: riure i fer veure que s’ho passa bé veient com pateixen els equatorians i com roben els romanesos.

dilluns, 8 de gener de 2007

Rebaixes

Avui han començat les rebaixes però no a tot arreu. Al Corte-Inglés continuen les corredisses, les empentes i els insults per aconseguir uns texans 3 euros més barats que divendres, però als bars i restaurants l’efecte ha estat el contrari.

A Can Ventura, on anem cada dia a fer el cafè abans del programa de ràdio, el tallat és 5 cèntims més car. També ha pujat el preu el senyor del cafè dels matins (és tan sec que no sé ni com es diu) i també ho ha fet l'amo del bar-cutre que hi ha al davant on alguna vegada hi hem fet una reunió improvisada. Si faig cinc cafès a la setmana acabo pagant 25 cèntims més que l’any passat. Això és un 1 euro al mes o 12 euros l’any. Per tant, aquest any el cafè ens costarà 2.000 peles més que l’any passat. Per sort a la màquina de la ràdio continua valent el mateix (40 cèntims) però també continua sent igual de dolent. Visca les rebaixes!

dijous, 4 de gener de 2007

La plaga del cap d'any 2

La moda dels SMS és com el Prestige, que va començar com un filet de plastilina i va acabar empantanegant tota la costa gallega. Aquí va la segona part del recull. Per la segona part n'he reservat algun de bèstia.

JUGANT AMB L'IDIOMA Aquí n'hi h posat dos. El que sabia que tard o d'hora arribaria: "Bon any catalans! Em fa goch an al dia d avui dunarvus la meva nadala via movil. Dasicharus pau, prusperidat, alegria i molta yoya. Al vostra prasiden, el Montilla". Gràcies David. I un de més original de la Núria: "Gon any gnou! Egstic plagtican per acabagme el gaim...;)". Òbviament el va enviar a mitja tarda del dia 31.

EL NOSTÀLGIC... El Manel va passar el Cap d'Any al llit. Potser va ser culpa del seu SMS que depèn a qui li enviïs enlloc de ser conya és realitat. Deia així: "Que la bendición de Dios descienda sobre todos vosotros y que el Señor ilumine a un militar de alta graduación que dé un golpe de estado y nos libre de rusos, rumanos, moros, maricones, lesbianas, gitanos, zapateros y gente de mal vivir y vuelva nuesta gloriosa España a ser lo que era. Os deseo feliz año nuevo desde el cielo: Francisco Franco".

...I EL BÈSTIA "Felicitar el Nadal i l'any nou per sms costa el mateix que apadrinar un nen marroquí. Per això et desitjo un bon Nadal i un feliç 2007". Aquest bèstia era el Jordi, no diré el cognom però sí que us explicaré que és de Sant Hilari Sacalm.

dimecres, 3 de gener de 2007

La plaga del cap d'any 1

La cançó dels Police "Message in a bottle" encara m'agrada però ha quedat més desfasada que el pentinat d'Iñaki Anasagasti. Ara els missatges ja no s'envien en una botella: o tens mòbil o no ets ningú en el món dels missatges (fins i tot els personatges de Lost ho van poder comprovar). Els SMS s'han convertit en la plaga del cap d'any. I aquí va un petit recull d'alguns dels que he rebut.
Aquest és d'un casteller vendrellenc, el Josep, que no abandona la seva passió ni per Cap d'Any. Deia: "Feliç 2007! Salut, diners, sexe, castells i felicitat".

Un dels meus preferits, d'una gran persona que espero que algun dia pugui considerar-lo gran amic. Recuperant l'odiós anunci televisiu en Quim deia: "No t'adaptis al 2007, sigues 2007 my friend. Feliç any nou!".

Un altre membre de la nostra calanya, és a dir, un altre guionista m'enviava el següent: "Bon 007, un any amb llicència per ser feliç. T'ho desitja de tot cor..." i aquí deia el cognom, el nom (que és Albert) i altra vegada el cognom.

El gran clàssic d'aquest fi de 2006 ha estat: "Hola, sóc Saddam ¿Què fas per Cap d'Any? És que m'he quedat penjat". Com que és el que més ha corregut el mèrit li atorgo al primer que me'l va enviar ( sempre a la última) el gran Òscar de la república independent de l'Eixample.

I un que em va fer gràcia. El Nacho és un tio alegre (sempre riu) i el seu missatge era prou eloqüent: "Alegria y buen año pero sobre todo alegria". Tota una declaració d'intencions.