dijous, 31 de gener de 2008

El principi del final


Avui comença la quarta temporada de LOST. Novament “la burra” farà miracles i aconseguirà portar-nos els capítols puntualment fins l’ordinador de casa. El capítol 4x01 que s’emet aquesta nit porta per títol “The beginning of the end”. De moment, i per culpa de la vaga de guionistes nordamericans, només ens han assegurat 8 setmanes d’incògnites. A partir d’aquí, possiblement, hi haurà una aturada en el camí (ja hi estem massa acostumats). Ara però ja tenim destí. Queden tres temporades i ho sabrem tot. ¿Tot? Potser hi ha massa dubtes oberts però aquest nit és el principi del final.

¿On està l'illa?
¿Existeix Jacob?
¿Qui surt de l'illa i qui no?
¿Són bons “els altres”?
¿Quina importància té el nen de la Claire?
¿Sobreviurà Sun al seu embaràs?
¿Què hi fotia el pare de Locke a l’illa?
¿Què signifiquen els números: 4-8-15-16-23-42?
¿Què són les veus que se senten a la selva?
¿I el fum negre? ¿Què carai significa?
¿Desmond veu el futur?
¿On són Michael i Walt?
¿Per què no envelleix Richard Alpert?

En definitiva: ¿Què carai és aquella illa?

I per acabar: La última frase de la tercera temporada: “We have to go back, Kate! We have to go back!”

dimecres, 30 de gener de 2008

Una nova enquesta


Fa dies que els frikis de Lost tenim marcat al calendari el 31 de gener de 2008.
¿Som gaires els enganxats a la sèrie? Comprovem-ho responent l'enquesta.

dimarts, 29 de gener de 2008

Mishima

Torno amb música. Mishima. Fa temps que m’agraden però la veritat és que el seu disc “Set tota la vida” és excel·lent. En una de les lletres del disc ja ho avisen: “qui n’ha begut en tindrà set tota la vida”. Jo n’he begut i us proposo fer-ne un traguet.



A més a més, el cantant del grup, en David Carabén, cada vegada que l’entrevisten deix anar una frase per apuntar. Jo en faig col·lecció. Aquí us en deixo un parell a veure què us semblen:

“Si tens devoció per la música el que has de fer és agafar la guitarra i tocar”

“Una cançó no la pots congelar com una pel·lícula. Si congeles una pel·lícula continua apareixent alguna cosa, en canvi una cançó la pares i es para, és una cosa que passa i només té sentit mentre la vas sentint”.

dilluns, 28 de gener de 2008

Llum


El metge m'ha donat l'alta
després d'una setmana al llit
per una faringitis aguda.
Ja veig la llum.
Ja era hora...

divendres, 18 de gener de 2008

He quedat

Aquest cap de setmana he quedat amb ell. Sí, tinc un pla amb en Mickey Mouse; me’n vaig a EuroDisney. La meva padrina de casament (perquè jo tinc padrina de bodes) fa set anys i anem a celebrar-ho a la meca dels nens, el Caprabo dels dibuixos animats, el manantial dels ninos de peluix... Em marco dos objectius: convertir-me en un nen de set anys durant 48 hores i aconseguir l’autògraf d’en Pluto. Dilluns, quan en torni a tenir 31, us ho explico.

dijous, 17 de gener de 2008

Perillosa música

Cada matí faig el camí a la feina amb el meu iPod a tota castanya. Rock’n’roll i música ben parida per arribar amb un somriure a la ràdio (sinó fos així, malament rai). Però una campanya de la policia australiana -penjada al bloc del Silenci- m’ha fet veure que arribar content a la feina pot ser un perill. I és que, a les antípodes del nostre món, han engegat una campanya per advertir dels risc que suposa anar pel carrer amb els auriculars posats. Un dels anuncis és aquest:



Estèticament és bo, però les mares australianes haurien de dir als seus fills que abans de creuar el carrer s’ha de mirar a dreta i esquerra, tant si portes l’iPod posat com si no.

dijous, 10 de gener de 2008

Ombres xineses...

... per donar la benvinguda al 2008!

Fotògraf: jo. Mestres d’ombres xineses: Jesús, Neus i Núria.

dimecres, 9 de gener de 2008

Gintònic

Imagineu-vos que amb data d'avui, el govern aprova un decret pel qual es prohibeix la ginebra dels gintònics només als bars de l'àrea metropolitana de Barcelona. Imagineu-vos, també, que la decisió del consell executiu ve avalada per uns estudis molt rigorosos que demostren els beneficis que la mesura tindrà per al medi ambient i per evitar accidents de trànsit i cirrosis hepàtiques. Imagineu-vos que, malgrat l'oposició frontal de tot el sector de l'oci i de la restauració, representat pel RACC (Restaurants, Antros i Clubs de Carretera), el decret entra igualment en vigor. Imagineu-vos, per tant, que arriba el dia que, quan vagis a un bar i demanis un gintònic, ja només et serveixin tònica. ¿Creieu que aquell dia els bars s'atreviran a cobrar els gintònics al mateix preu? ¿Eh que ningú no entendria que, d'un dia per l'altre, et treguin la ginebra i et mantinguin el preu?
Doncs ara mirem què passa a les autopistes de la primera corona de Barcelona. Des de l'1 de gener han deixat de ser una via ràpida: allà on abans podies circular a 120 km/h, ara la velocitat màxima és 80. El mateix 1 de gener el govern català també va revisar les tarifes dels peatges. Agafem el cas de la C-32 de Barcelona cap al Garraf. ¿Què ha fet el govern per celebrar que la C-32 és una autopista que ha perdut aquella condició de via ràpida que t'ensenyaven a les autoescoles? ¿N'ha eliminat el peatge? No. ¿N'ha rebaixat el preu proporcionalment al descens de la velocitat? Tampoc. ¿N'ha mantingut les tarifes? Ni això. Les ha apujat per sobre de l'IPC. Extracte de l’artice de l’Albert Om a l’Avui.

dimarts, 8 de gener de 2008

El CIS valora l'enquesta

Novament el centre de Conclusions Inútils del Sanjuan es posa mans a l’obra per treure l’entrellat del que heu volgut dir amb els vostres vots. Davant la manca de propòsits per aquest 2008 us vaig demanar que diguéssiu la vostra. L’enquesta ha situat “anar al gimnàs” com l’opció més votada amb un 37% dels vots i l’acudit que deia: “a propòsit... ¿de què?” no ha rebut cap sufragi. Així, d’entrada dues conclusions ràpides: em veieu gordo i poc graciós.

D’altra banda hi ha tanta gent que voldria veure’m amb les cames depilades com tocant l’ukelele. El que em fa pensar que si faig classes d’ukelele em depilaré les cames perquè així m’asseguro un seguiment massiu de la meva carrera musical com a intèrpret d’ukelele.

I una última constatació: l’ordre final dels propòsits més votats és l’orde en que estaven a l’enquesta. És a dir que cap la possibilitat que, per mandra, hagueu votat els primers propòsits i que ningú hagi arribat a llegir l’últim acudit.

dilluns, 7 de gener de 2008

Nise


L’últim balanç de l’any té un nom: Nise. Així és com s’ha de llegir el lletrot que hi ha sobre aquestes línies i que enlloc de lletrot n’hi hauriem de dir kanji. Cada desembre els japonesos escullen un kanji per resumir que ha estat per ells aquell any. La cerimònia es fa al temple de Kiyomizu, a Kyoto (un temple, per cert, allunyat del centre i on no hi arriben els tours però que és de visita ineludible). Aquest any el símbol escollit és 偽 que s'ha de llegir "nise" i que significa “fals o mentida”. Sembla que, pels japonesos, el 2007 tampoc ha estat un any de flors i violes.

dissabte, 5 de gener de 2008

Monàrquic per un dia


No crec en un sol rei i menys si té 70 anys i la jubilació és als 65...
però si enlloc d'un rei són tres no els faré un lleig.

divendres, 4 de gener de 2008

Tot queda igual

No sé si això és l'inici del final
no sé si estic despert o estic somniant
només sé que quan provo de canviar:
tot queda igual.

Any nou... transports vells.

dijous, 3 de gener de 2008

Nova enquesta ja a la venda

Ara que tot són anuncis i compres d’última hora és el moment d’anunciar-vos que ja és a la venda la nova enquesta d’aquest bloc de cagadubtes. M’he de fer un bon propòsit per aquest 2008. Així que vota a l’enquesta i ajuda'm a decidir.

dimarts, 1 de gener de 2008

Començar amb bon peu

A mitjanit va acabar el compte enrere del 2007; però el del retorn de Lost continua...