dimarts, 30 de juny del 2009

Apocalypse Sans

Últim dia de juny i últim dia de la temporada, per a la majoria, a la redacció de l’APM? Tenim embastats els programes de juliol amb el mega-especial de 5 anys que emetrem el dia 21. De moment, aquesta nit la racció 157 de l’APM? (TV3 – 21:50h.). I en primícia la nostra visió de Raquel Sans sobrevolant Catalunya amb el seu helicòpter.

Alguna pregunta més? Alguna pregunta más? Més informació sobre l’APM? i altres novetats periodístiques en propers posts.

dijous, 25 de juny del 2009

Actualitzar

No actualitzar el bloc és un bon senyal. No actualitzar-lo vol dir feina; en el meu cas: feina a la feina i també feina fora de la feina.

dimarts, 23 de juny del 2009

El vídeo de la setmana... versió APM?

La mosca i l'Obama és, sens dubte, el vídeo de la setmana. Però quan les imatges les passem pel sedaç de l'APM? on encara anem a treballar somrient per l'històric triplet blaugrana passen coses com aquesta:

Aquest vídeo i molts d'altres a les 21:50h. a TV3. Abans de sortir de revetlla, passa-t'ho bé amb l'APM?

divendres, 19 de juny del 2009

5 anys després...!


Els dos partits al Palau han estat de bàsquet intens, jugant al 100% del primer al penúltim minut (perquè a l’ACB s’ha impost la moda d’abaixar els braços els últims segons del darrer minut). En tot cas, la sèrie final entre el Barça i el TAU ha estat d’aquelles per enganxar nous espectadors i afeccionats, i perquè els convençuts babevegem davant el televisor. I love this game!

El Barça s’ha imposat per 3 partits a 1 al TAU i, tot i que l’MVP de les finals li han donat a J.C. Navarro, val a dir que, el Barça rutlla, quan el joc interior funciona. Així, si hem guanyat la Lliga ha estat pel gran nivell al que han rendit aquests dos paios:

David Andersen i Fran Vázquez. La seva feina, al costat d’una gran defensa amb Basile (triplasso decisiu inclòs) com a màxim exponent, han portat al Barça fins al títol.

En una setmana he vist guanyar els Lakers l’anell de l’NBA i el Barça la Lliga ACB. Els primers feia set anys que no els veia guanyar la final i els segons cinc anyets ja sense la Lliga. Són moltes nits d’insomni per veure “la fiebre amarilla” i molts crits al Palau Blaugrana per tenir aquesta recompensa. Val la pena.

dijous, 18 de juny del 2009

Convidat de pedra

Ahir en Pablo Motos va tenir al programa en Matthew Fox (en Jack de “Lost”) i l’actor va fer la seva feina a “El hormiguero”: ser un esquer. Res més. Van allà com a reclam. Els posen a l’aparador, entres a la botiga i a dins no hi trobes ni rastre del que t’havien promès. Els convidats són titelles que ballen al ritme que marca Pablo Motos i els seus col•laboradors. Quatre preguntes de rigor i llavors treu les formigues, el dinosaure de goma, surt del plató a fer una tomb amb un cotxe i deix de convidat com un estaquirot mentre veu com en Motos es llança d’un quart pis, com en Jandro fa un truc de màgia, com en Marron fa el seu “efecte papallona” i com el Flipy perpetua un dels seus experiments. I ell allà, mirant-s’ho. De vegades, penso que no caldria que hi hagués cap convidat a “El hormiguero”. El producte és bo, m’agrada i el miro sovint, però el dia que el compres pel convidat, et sents enganyat.

dimecres, 17 de juny del 2009

Post-APM?

L’homenatge al Pepe Rubianes en versió APM?


Un home de ràdio, a la tele:

dilluns, 15 de juny del 2009

APM? en raccions diàries


Aquest vespre l’APM? comença una nova aventura que ens portarà fins al programa especial-celebració dels 5 anys de programa. Des d’avui i fins el 21 de juliol, cada dia, després del TN Vespre emetrem un petit APM? de 2 minuts amb els millors moments dels 5 anys del programa. L’objectiu és que els espectador escolliu quin ha estat el millor moment de tots. Dimarts 21 de juliol farem un APM? especial 5 anys d’una hora de durada on hi haurà el rànquing escollit pels espectadors i moltes altres sorpreses.

I per a tu quin és el millor moment APM? Deixa el teu comentari .

Sóc el de l’anunci dels Donuts

Dissabte a la Penedesfera vaig viure una jornada d’aprenentatge i companyonia excel·lent que vaig rematar amb un sopar amb bons amics. Diumenge matí ocupat amb l’hort urbà, dinar paelleta a la platja i vespre-nit a l’Auditori de Barcelona amb les emocions a flor de pell a cada actuació de l’espectacle “Mou-te pels quiets” (gràcies, Màrius!). I aquesta matinada he vist en directe com els meus Lakers i en Pau Gasol guanyaven l’anell de l’NBA al costat del Gerard, un altre malalt de bàsquet.

Per tot plegat, quan aquest matí ha sonat el despertador (tot i que m’he posat al llit a les 05:30h després del partit de l’NBA) no tenia cap dubte que ha estat un cap de setmana rodó. Per tant, el paio de l’anunci dels Donuts sóc jo.

divendres, 12 de juny del 2009

Mou-te pels quiets!



Diumenge em mouré. No és que normalment no ho faci però la diferència és que diumenge em mouré pels quiets i això, malauradament, no s’estila gaire. L’amic Màrius té un fill, el Lluís (el “Llullu”) que s’ha convertit en el líder mediàtic dels quiets gràcies a l’empenta del seu pare. Després d’explicar la seva vida en un llibre totalment recomanable ara s’ha empescat un concert benèfic en pro de les fundacons Nexe i Guimbarda (dedicades als pluridiscapacitats). Enhorabona, Màrius!

La cita és diumenge al vespre a la sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona. Sé que l’embrió del concert era modest però quan en Màrius en parla transmet tanta energia que és impossible no involucrar-s’hi. Així, ha aconseguit un espectacular cartell d’artistes que hi acturan desinteressadament. Aquí en van uns quants: Tricicle, Sergi López, Joan Miquel Oliver, Els Pets, Gossos, Pau Riba, Nina, Quimi Portet, Matthew Tree, Pep Bou, Carles Capdevila… i un bon grapat més.

La majoria els ha retratat per a l’ocasió en Jordi Ribó. Aquí van algunes de les millors fotografies:




I em deixava el més important. La signatura del Llullu:

dijous, 11 de juny del 2009

Cap a la Penedesfera


Tot a punt per la Penedesfera. Aquesta segona edició es fa a casa, al Vendrell, concretament a Vil·la Casals (al barri marítim de Sant Salvador). Us recomano totes les taules rodones, però, especialment la de dissabte a la tarda: un taller d’eines 2.0 moderat per una vendrellenca amiga. Tot el que aprengui (que serà molt) acabarà reflectit en aquest bloc així que, vingueu o no, en veureu els resultats.

dimarts, 9 de juny del 2009

Gràcies


Va ser un homenatge més emotiu que televisiu però no es tractava de fer un programa de televisió sinó de recordar el millor còmic dels darrers anys. Va tenir grans moments: Pavlovsky, Faemino y Cansado, Tricicle, Serrat, Graset, Buenafuente...! Gràcies per fer-lo viure.

dilluns, 8 de juny del 2009

He guanyat les eleccions!

Sempre ha anat a votar. Mai no havia faltat a la meva cita amb les paperetes, les urnes, els presidents de taula i les mosques colloneres en forma d’interventor. Menys ahir. Aquestes han estat les primeres eleccions on no he votat. Si hagués estat al Vendrell hi hauria anat però era fora, a Europa. El millor de tot és que, també per primera vegada, he guanyat! Aquesta vegada els meus han arrasat amb un 62,46% del vots i això ja no hi ha qui m’ho tregui.

dijous, 4 de juny del 2009

Lògica periodística

Encara hi ha bons periodistes. Bons professionals que, tot i portar 40 anys dedicant-se a la professió encara tenen clar quina és la seva feina. Com a mostra un botó. La resposta d’Iñaki Gabilondo a una pregunta de l’Andreu Buenafuente en la conversa/entrevista que van tenir ahir a la nit a BFN.

Andreu: ¿Te queda algo sobre lo que opinar?
Iñaki: Me queda opinar de lo que pase mañana.

Improvisar

Ningú ha dit que improvisar sigui fàcil. De fet, et pot passar com en aquests dos vídeos. El primer és d’una presentadora que intenta descriure la velocitat a la que circula Fernando Alonso. I el segon, d’un reporter que troba la persona adequada per demostrar com es fan servir les mascaretes per evitar el contagi de la grip nova a Mèxic. Perquè, passi el que passi, sempre s’ha de riure.



dimecres, 3 de juny del 2009

Instants

La vida són instants que valen la pena com ho va ser el concert de les corals del Vendrell amb els Lax'n'Busto a favor de la restauració de l'orgue de l'església vendrellenca. A banda de l'emotivitat i la solidaritat de l'acte també cal destacar l'estrena de la cançó "Instants" del Pemi Rovirosa. Algú força implicat en el projecte m'ha regalat la lletra de la cançó (gràcies Anna) i jo us l'ofereixo a tots.

Instants
Pemi Rovirosa

Instants, la vida és instants
I breus van passant mentre et fas gran.
Gran i enrere mirant, veus que no n’hi ha tants.
Llavors et fas petit i penses
“vull viure somrient a cada moment,
cada esgarrapada del meu temps.
Perquè el temps és temps i l’anem perdent.
És l’únic que mai ningú podrà posar preu”.

Instants. Tan sols són instants,
que junts donen sentit a la felicitat.
I al final de tot, el que ens fa més forts,
davant de la mort, és haver-los viscut tots.
Sé, i ho sé amb convicció, que el món és rodó,
igual que després de l’u ve el dos…
t’ho creguis o no… el teu comptador
es tornarà a posar a zero per un altre…

Instants.

Aquí teniu un vídeo domèstic del moment:


I també el link de l'enregistrament fet per Televisió El Vendrell aquí.

Per quan un carrer dels Lax'n'Busto al Vendrell? Què més han de fer per merèixer-lo?

A l’altra banda de LOST

Només per a losties malalts de la sèrie la notícia de l’avió que ha caigut a l’oceà mentre anava de Rio a París té una altra perspectiva. Durant unes hores (massa i tot) no se sabia què havia passat i la sensació lostiana era que, per primera vegada coneixíem l’altra banda de LOST: el que va veure el món de l’accident de l’Oceanic 815.

dimarts, 2 de juny del 2009

Paisatge blaugrana

Els catalans hem vist Barça, Barça i més Barça. Les audiències de tot el relacionat amb la triple corona blaugrana han estat d'escàndol. Ahir, sense anar més lluny, els gladiadors del Pep van convèncer el 42% dels catalans. Increïble. Així, no és estrany, que els de l'APM? tinguem clar quin és el paisatge favorit de Catalunya.

Aquest vídeo i molts més a partir de les 21:50h. a TV3.