dimarts, 9 de juny de 2009

Gràcies


Va ser un homenatge més emotiu que televisiu però no es tractava de fer un programa de televisió sinó de recordar el millor còmic dels darrers anys. Va tenir grans moments: Pavlovsky, Faemino y Cansado, Tricicle, Serrat, Graset, Buenafuente...! Gràcies per fer-lo viure.

5 comentaris:

piposerrano ha dit...

Estic totalment d'acord...va ser emotiu i el van fer viure...i era emocionant veure com alguns dels seus millors amics s'emocionaven mentre fèien el seu speech...El Flavià mateix (potser me'l miro amb més "carinyo") però després de la primera intervenció es va trencar una mica...i tants altres...
tots ells el van fer més gran i com va dir el Pare Manel... Sant Pepe Rubianes...
abraçades company!

soc jo..... ha dit...

Es bonic emocionar-se amb totes les coses i sobretot poder-les expresar i compartir. I un no mor, mentre hi hagi algú que pensi i parli d'ell.

Miquel Casellas ha dit...

ke cabrónnnnnnnnn

Anònim ha dit...

El moment .... el del Serrat, sens dubte wuapisim .....

Xavier ha dit...

pipo, records sr.serrrano. evidentment que quan coneixes la gent hi tens més implicació.

soc jo, benvinguda! jo també soc jo ;) espero més comentaris teus. visca l'emoció i el record!

anònim, benvingut també. el moment serrat molt bé, sí. quan feien les gales en petit format (guanya't el cel amb el pare manel) el moment serrat també era emocionant. jo el prefereixo en petit format.