dilluns, 30 de juny de 2008

Saber callar

Marxo uns dies de vacances. Així que durant una setmana la imatge del meu bloc serà aquesta:

diumenge, 29 de juny de 2008

L'he trobada!

Una vegada més els nord-americans van errats. Fa anys que canten: "There is a house in New Orleans; they call the rising sun". Doncs resulta que no, la casa no està a New Orelans, la vaig trobar a Binibeca. Apa!

divendres, 27 de juny de 2008

Pomada 2

He decidit fer un recull d'estampes menorquines difícils de trobar als catàlegs de viatges. Començo amb un dels milers de mini-gots que fan servir per veure el gin amb llimonada. El lema ho diu tot.

divendres, 20 de juny de 2008

Pont

Me’n vaig a un lloc que té una extensió de 702 quilòmetres quadrats i 216 quilòmetres de costa. La distància màxima entre dos punts és de 47 quilòmetres. Geològicament, es divideix en dues meitats simètriques però diferents: el nord, amb una costa agresta i desigual, d'escassa vegetació i molt accidentada; i el sud, format per roca calcària i que és pla.

Per si em voleu localitzar aquests dies, us en dono les coordenades: 39° 57′ 0″ N, 4° 3′ 0″ E. Val no tinc ni puta idea de què volen dir però ho he trobat a la wikipèdia.

Apa, bona revetlla!

Avui la casa gran fa 25 anys

Una imatge del 1983...

... i 25 anys més tard és l'amo del "cotarro".

dijous, 19 de juny de 2008

Verbívor

Avui he fet un capmàs amb un amic. Crec que aquest estiu ens veurem força sovint. Com deia el coronel John Aníbal Smith: “m’encanta que els plans surtin bé”.

dimecres, 18 de juny de 2008

S'ha acabat


Matinar. Patir. Vibrar. Viatges. Cafès. Coca-Cola. Ascensor. Festucs. Criticar. Dirigir. Saltar. Analitzar. Esperances. Samarretes vintage. Màgic. Bird. O’neal. Guanyar. Perdre. Agonia... ridícul.

dilluns, 16 de juny de 2008

Tràfec

m 1 Acció de trafegar.

2 Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat diligent, que dóna maldecaps i neguits. Passar un tràfec. No poder sortir de tràfecs.

3 Dit de la persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense fer una cosa o altra. Aquest home és un tràfec: ni reposa ni deixa reposar.

divendres, 13 de juny de 2008

Versiona, però versiona bé

Em cago en els Guns’n’roses! Per culpa seva molta gent canta els “Knocking on Heaven's Door” amb el “ai, ai, ai-ai-ai”… Per sort, de tant en tant, hi ha algú que dignifica les versions. Fins i tot l’agüel•lo-Dylan deu haver trempat en sentir com interpreta Antony Hegarty, dels Antony & the Johnsons, la seva cançó. Genial. Bon cap de setmana!

dijous, 12 de juny de 2008

quatre-cents quaranta dos

¿Em pots passar el llibre? Tot va començar així. De forma innocent. Com qui no vol la cosa. Era la primera vegada que s’interessava per un llibre tot i que, quan el va tenir a les mans, tot just en va llegir la portada i la solapa. La noia és maca, va reblar segur de si mateix gairebé posicionant-se com a tertulià de l’Hora del lector creient-se capaç de mantenir un cara a cara amb l’Emili Manzano. I se’l va quedar. Mai va llegir res més. Però li agradava tenir llibres. Va dedicar la resta de la seva vida a rapinyar-los. Mai en va comprar cap; per a ell era llançar els calés. Però els acumulava. Gairebé els col·leccionava –dic gairebé perquè l’importaven un rave–. Ni tant sols els ordenava. Els posava un al costat de l’altre amb el simple criteri d’entrada a casa. Morí amb tres habitacions del seu luxós àtic al centre de la ciutat plenes de llibres pels que mai havia tingut ni la més mínima curiositat. El dia del seu enterrament, ningú va llegir res. DEP.

dimecres, 11 de juny de 2008

Que tinguem sort!


Ni pepe Gáfez podrà contrarestar aquesta imatge. Un trèbol de 21 fulles! Una imatge que engega directament a la merda els buscadíssims trèbols de quatre fulles. La planteta l’ha cultivada un japonès de nom Shigeo Obara i és el nou Rècord Guiness de trèbols amb més fulles. La propera vegada que viatgi el Japó l’aniré a veure per demanar-li un trèbol com aquest que seria el complement ideal pel meu Sant Pancraç amb la moneda de cinc duros al dit índex. Mentre no arribi el dia vaig cantant: “asserrín, asserrán...”.

dimarts, 10 de juny de 2008

Sí... però no.

Totalment a favor de la vaga de transportistes i dels motius que l’han provocada.... però totalment en contra amb les formes en que l’estan duent a terme.



dissabte, 7 de juny de 2008

Mayra Gómez Kemp

Ja ho deia la Mayra Gómez Kemp amb la taula plena de targetetes:

Unas veces se gana...


... y otras se pierde.



dijous, 5 de juny de 2008

5,8,10,12,15,17,19.

No, no són els números de Lost... són els dies de juny on viurem “The NBA Finals”. Avui primer assalt. Go Lakers, go!

dimecres, 4 de juny de 2008

En un lugar de la Mancha...

Aquest és el principi de novel·la més famós de la història. Tothom coneix la primera frase del Quixot. Jo us deixo amb el primer paràgraf del conte "Ideals" pel qual he guanyat un accèssit. Mai serà tant popular com el text de Cervantes però tampoc vull córrer la mateixa sort que ell que era conegut amb el sobrenom de "el manco de Lepanto". Apa.

Diu així:

Un jove sense ideals és com una nevera buida; fa més servei desendollada. Per sort en Marc i en Pau tenen clar quins són els objectius pels quals val la pena fer-se sentir. Fa dies que parlen de com deixar d’estar a la banqueta i passar a l’acció. Volen fer alguna cosa i lluitar, com cal, pel seus ideals. Ja està decidit: faran un grafiti.

dimarts, 3 de juny de 2008

Més dubtes

Porto molts anys intentant esbrinar si sóc periodista, guionista o, simplement, vendrellenc. Doncs ara m’he entestat en afegir un altre epígraf al meu mar de dubtes: escriptor. Potser és agosarat, però al primer concurs que m’he presentat m’han donat un accèssit. Per a mi una victòria ja que mai havia deixat sortir els meus contes del disc dur de l’ordinador... però aquest se’m va escapar. Si algú el veu que l’atrapi i el faci tornar a casa.

dilluns, 2 de juny de 2008

Lie to them, Jack.

Si no segueixes Lost o no estàs al dia no ho llegeixis. Demà ja escriuré un post per a tothom.
Nit de cinefòrum al voltant de la season finale de la 4a temporada de Lost. Josep, Anna, Mireia, Gerard, Núria i jo a casa amb la boca oberta durant 1 hora i 23 minuts en un capítol que des del tercer minut ja va valer la pena. Quan tornem al final de la 3a temporada i veiem que Kate frena i fa marxa enrere amb el seu cotxe. Aplaudiments! El final era esperat i no hi va haver sorpresa: el mort és el meu estimat Locke (excel·lent actor quan fa de viu i que sobreactua –que ja és difícil– quan fa de mort). Però, això ja ens ho esperàvem. La sorpresa va ser la presència de Ben al velatori dient-li al Jack que han de tornar a l’illa. Uau!

A banda d’això el capítol ens deixa: la mort de Keamy i les conseqüències al vaixell, el pare de Jack apareixent abans de l’explosió (“you can go, now”... ¿què vols dir amb això?), el sacrifici de Sawyer saltant de l’helicòpter, el retrobament de Penny i Desmond ohhhh, en Ben movent l’illa, els traspàs de poders entre Benjamin i Locke i la gran conversa entre Locke i Jack: “Lie to them, Jack. If you do it half as well as you lie to yourself, they’ll belive you”. Premonitori i genial. Uff...!

Torna la travessia del desert. Fins l’any que ve no hi haurà nous capítols.