dijous, 29 de gener de 2009

Ses coses no són fàcils per ningú

Es meu desert, sempre es meu desert, ses flors són margalides. Un sol en blanc, cases, oceans,ses algues són marines. Tancam es ulls, imaginam, fosca i silenci totals. Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites. Els aliments més primordials, falta i defecte brutals. Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu. Es meu desert, sempre es meu desert, són cactus, són espines. Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen. Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals...

dijous, 22 de gener de 2009

I'm lost


Because you left i The lie són els dos primers capítols de la 5a temporada de Lost. Per fi, ja són aquí! M'encanta Lost i, de fet, potser planejo anar-me'n a la illa una temporada. No estaria malament, oi? Però abans algú m'ha de dir on ha anat a petar perquè el final de la 4a temporada va ser espatarrant.

dimarts, 20 de gener de 2009

Les primeres imatges

Ja han arribat les primeres imatges de la presa de possessió de Barack Obama com a president dels Estats Units. Són una exclusiva ja que l'esdeveniment no el transmetrà la CNN fins les sis de la tarda. Les envia l'agència Lego i l'únic inconvenient es que estan un tant pixelades. Aquí van:

Obama jurant el càrrec i el capitoli ple a vessar.

dijous, 15 de gener de 2009

Personatges

Ahir llegia a El Periódioco aquesta entrevista a Joan Ferran, l’home de la “crosta”. No tinc paraules. Vosaltres mateixos:

Joan Ferran: "¿Crosta nacionalista? Encara queden tics. Qui té, reté"

"S'ha d'arrencar la crosta nacionalista de Catalunya Ràdio i TV-3". Amb aquesta declaració a EL PERIÓDICO, el portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlament, Joan Ferran, va fer tremolar fa poc més d'un any el tauler català. Avui, 13 mesos després, Ferran publica la novel.la Maleïda crosta (Columna), una ficció molt real ambientada als despatxos del Parlament.


--¿Segueix percebent una crosta nacionalista en els mitjans de comunicació de la Generalitat?
--Hi ha un intent seriós de despartitzar els mitjans per part dels nous gestors de la ràdio i la televisió públiques.

--Un intent, diu. ¿Fracassat?
--S'està fent un esforç notable per usar un llenguatge i uns conceptes assumibles i entenedors per part de la majoria dels catalans.

--¿Persisteix o no persisteix la crosta?
--Encara queden alguns tics d'èpoques passades. Qui té, reté.

--La Iolanda, la jove radical de la seva novel.la, expressa dubtes sobre la voluntat o la capacitat real del tripartit de lluitar contra aquesta crosta. ¿Això trasllueix la seva opinió?
--És l'opinió d'un personatge de l'obra que segurament voldria que la despartització dels mitjans fos més ràpida. Els personatges sempre projecten alguna cosa del pensament de l'autor, però no de manera precisa ni total.

--A Maleïda crosta realitat i ficció s'entrellacen fins a confondre's...
--És una novel.la superrealista: bona part de la trama ha passat, i la resta podria haver passat.

--A l'obra, Oriol Puigdueta (Pujol) és un personatge colèric, rabiós. ¿Ficció o realitat?
--És més aviat vehement.

--Antoni Bassas, un predicador nacionalcatòlic a la catalana que cola opinió per informació...
--Això ho diu un personatge de la novel.la.

--Josep Cuní, un vanitós...
--La de Cuní és una vanitat virtuosa, molt positiva.

--Montserrat Nebrera és protagonista de les fantasies sexuals d'alguns diputats socialistes...
--Això és molt probable.

--I vostè, és clar, es reserva el millor paper de la funció. El portaveu del Grup Socialista de Maleïda crosta, Manuel Serrats, àlter ego de l'autor, és un madur lúcid, culte, tolerant, brillant i sexualment exitós. D'això se'n diu jugar amb avantatge...
--Serrats no sóc jo, és un personatge fictici. No és el meu àlter ego, és evident. Això sí, és un portaveu parlamentari madur i interessant.

(...)

L’entrevista continua però jo ja en vaig tenir prou.

dimecres, 14 de gener de 2009

Oh, sí!

Aquest post està patrocinat per José Luís Perales i la frase que ha marcat la seva carrera musical: "¿A qué dedica el tiempo libre?". Segur que aquest Nadal heu tingut algun dia extra de vacances i heu pogut gaudir del que popularment s'anomena "temps d'oci". Avui m'ha arribat a les mans l'enquesta anual d'oci dels japonesos. A l'altra punta del món passen la majoria de temps d'oci navegant per internet. En segon lloc aposten per escoltar música. La tercera posició és fer exercici. La quarta preferència és estudiar. I la cinquena, tocar un instrument.

I tu? com gaudeixes (oh, sí!) del teu temps d'oci?

dimarts, 13 de gener de 2009

Low batt


L’onada de fred ha portat moltes conseqüències més enllà del col·lapse a Barajas i de la Maleni demanant disculpes a la primera de canvi per quatre volves de neu mentre fa un any deia que el desgavell de Renfe a Catalunya no anava amb ella. Que aquesta dona continuï tenint un càrrec públic és increïble. Total, que el fred m’ha congelat la bateria. No la interna, que també està tocada per les baixes temperatures, sinó la del cotxe. Ha dit prou. Caput. Finito. Racc, bona tarda (...) en mitja hora li enviem un mecànic. Gràcies. I el mecànic arriba i diu que és la bateria i que s’ha de canviar. Estupendu.

Una anècdota xorra que demostra dues coses: que la nevada té altres conseqüències més enllà de Madrid. I que els mecànics es passen la crisi pel forro perquè per mitja hora de feina i una bateria nova em van cobrar 150 euros. Això sí, el concessionari era oficial.

dilluns, 12 de gener de 2009

Fitxa’t


Avui a les 22.00h a Antena 3 torna la versió 2.0 de l’APM? televisiu. Es diu “Fichados” i és feina de la mateixa gentussa que fem l’Alguna pregunta més. És la segona tongada de programes que ens encarreguen. I, com sempre, la mare audiència en decretarà la seva durabilitat.

dimarts, 6 de gener de 2009

SS.MM.

Només ells, Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient, fan que sigui monàrquic almenys una nit l'any.

El Cap de la Casa Reial a la Cavalcada del Vendrell; quin paio més trempat!

dissabte, 3 de gener de 2009

Tercer balanç, sms

El resum és fàcil: menys quantitat i menys originalitat. Aquest any he rebut/enviat menys missatgets SMS per Cap d'Any i, a més a més, els textos eren menys originals/graciosos que altres 31 de desembre. Jo ho resumiria amb un clar: "la gent no està per hòsties". Les poques bromes virtuals han estat al voltant de la paraula crisi i excepte la d'un amic de Badalona -que hi va trobar el desllorigador- la resta no tenien aquell punt d'originalitat que acostumen a tenir els sms d'aquests dies.

Així, la majoria de missatges eren escuets i anaven al gra. I els que s'aventuraven a la literatura amb teclat telefònic apostaven clarament per una d'aquelles paraules-clixé que fan tanta ràbia: "desig". Tothom desitjava que es complissin els deitjos d'altri.

A banda del missatge arribat de Badalona, m'han agradat un parell de missatges personalitats: un de la República Independent de l'Eixample Esquerre de Barcelona i un altre d'un pare novell que viu a tocar de la Sagrada Família. I si pensàveu que us posaria els missatges aneu pel mal camí: ja us he dit que eren personalitzats.

Destacable també són els problemes d'idiomes del Sergi que em desitjava un "bon cul" per acabar reblant el text amb un italià macarrònic: "bon anno". I el més soprenent: el que arribava des de Vila-seca amb un poema: "vuits i nous i cartes que no lliguen". Fantàstic.

Per cert, odio la gent que s'estavia lletres fins i tot per dir-te "bn añ".

dijous, 1 de gener de 2009

Primer balanç

Miro enrere i no em segueixen. Torno a mirar i faig un resum del que ha estat aquest bloc durant el 2008. En total he penjat 165 escrits; el que suposa un post gairebé cada dos dies. Si continuo mirant enrere m'adono que continuen sense seguir-me i si miro més enllà encara estic més satisfet ja que l'any 2007 vaig publicar 90 escrits. Això són 75 menys que l'any que hem acomiadat aquesta setmana. A més a més, he afegit un comptador de visities i els que habitualment passeu per aquí heu registrat més de 5.000 entrades. Buff! Giro el cap i ningú em segueix però si el torno a dirigir cap a la pantalla... en fi, gràcies.

Benvinguts

Sigueu tots benvinguts al 2009.
Bon any 9!