El gol de Bojan

Del partit d’ahir amb l'Inter em quedo amb el gol de Bojan. Sí, què passa? Per a mi va ser el millor moment del dia. Per un instant vam tocar el cel. Per uns segons ens vam tornar bojos d’alegria, vam cridar amb totes les nostres forces, vam veure’ns al Bernabeu aixecant la Champions, vam creure en el Barça i, sobretot, vam creure en nosaltres mateixos: ho hem fet! Yes we can! Instants després, tres o quatre segons més tard a tot estirar, vam descobrir que l’àrbitre havia anul·lat el gol. Va ser com anar al cel i tornar. Però vam tocar el cel i això ja no ens ho treu ningú. Prefereixo recordar els moments bons... dels dolents ja en parlen els diaris l’endemà, oi?

… i visca Catalunya!

Podria semblar un clixé, un recurs o una manera de dir, però res més lluny de la realitat. Tant important és que el Barça llueixi la senyera de forma desacomplexada com que els jugadors no dubtin en reblar el “visca el Barça” amb un “…i visca Catalunya!” sense que això soni a tòpic. D’aquesta manera, agradi o no, es fomenta la relació directa entre l’entitat i el país.

El Barça és un equip amb ressò mundial i això pot ajudar a obrir els ulls a una realitat, l’espanyola, que massa sovint es nega des del mateix territori. El Barça juga la lliga d’Espanya. Disputa la copa del rei (i els seus seguidors xiulen l’himne espanyol). Guanya la Champions i es passegen arreu amb banderes catalanes i cridant visques a Catalunya. No serà això un símptoma d’una realitat clara i diàfana. Per què no onegen banderes estatals? Per què no criden “viva España”? Exposeu, si voleu, les vostres teories.

Us deixo amb un exemple de jugador del Barça que ha aprofitat les classes de català que ofereix el club i que entén la nostra peculiaritat.



Visca en Silvinho, visca el Barça… i visca Catalunya!

Eufòrics

"Copa, Lliga i Champions" (anteriorment coneguda com "We will rock you") i el clàssic "We are the Champions".

Don Andrés

Tota l’eufòria controlada i continguda per Pep Guardiola va esclatar ahir en un tres i no res. El gol d’Iniesta va fer-ho saltat tot pels aires. Feia temps que no vivia un moment com aquest. Amb tot, el partit d’ahir és passat... el millor encara està per venir.