Podria semblar un clixé, un recurs o una manera de dir, però res més lluny de la realitat. Tant important és que el Barça llueixi la senyera de forma desacomplexada com que els jugadors no dubtin en reblar el “visca el Barça” amb un “…i visca Catalunya!” sense que això soni a tòpic. D’aquesta manera, agradi o no, es fomenta la relació directa entre l’entitat i el país.
El Barça és un equip amb ressò mundial i això pot ajudar a obrir els ulls a una realitat, l’espanyola, que massa sovint es nega des del mateix territori. El Barça juga la lliga d’Espanya. Disputa la copa del rei (i els seus seguidors xiulen l’himne espanyol). Guanya la Champions i es passegen arreu amb banderes catalanes i cridant visques a Catalunya. No serà això un símptoma d’una realitat clara i diàfana. Per què no onegen banderes estatals? Per què no criden “viva España”? Exposeu, si voleu, les vostres teories.
Us deixo amb un exemple de jugador del Barça que ha aprofitat les classes de català que ofereix el club i que entén la nostra peculiaritat.
Visca en Silvinho, visca el Barça… i visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada