dimecres, 24 de setembre del 2008

Sembla que interessen

Aquí ens costa aguantar una campanya electoral de dues setmanes; la trobem pesada. Quan fa massa dies que es parla d’Estatut, finançament, crisi o front comú pensem que el tema està suat. En canvi, aguantem i ens interessa seguir les eleccions nord-americanes amb tot el que comporta. Escollir candidats als dos partits majoritaris. L’interminable procés de primàries Demòcrates i Republicanes. Ara la pre-campanya i ben aviat la campanya electoral, els comicis i la presa de possessió. Ens ho empassarem tot. Els catalans som així.

El CIS (Conclusions Inútils del Sanjuan) analitza l’enquesta i se sorprèn que el 42% mostri interès i segueixi les eleccions nord-americanes. A aquest percentatge s’hi suma un 28% que també les segueix, tot i que decebut, perquè la seva aposta era un duel Hillary Vs Giulani. I, per si això fos poc, un 14% més assegura que ha seguit de prop les eleccions del Pakistàn, és a dir, que són uns forofos de la informació internacional. Total, la gran majoria s’interessa per la política internacional i només un irrisori 28% de la població afirma que l'importa un rave.

Amb tot, la principal conclusió del CIS és que l’eina de les enquestes de Blogspot és una autèntica merda. Perquè si sumes els percentatges surt una participació del 105%. Visca!

Recordem l'enquesta:
Les eleccions nord-americanes...?

Passen massa lluny: 0%
M’interessen i les segueixo: 42%
M’importen un rave: 28%
Jo era de Hillary i Giulani: 21%
He seguit de prop les del Pakistàn: 14%

dilluns, 22 de setembre del 2008

Queta Norma Barcelona

Els catalans estem dividits entre els que hem vist "Vicky Cristina Barcelona" i els que no. I entre els que l'hem vist també estem dividits entre els que els ha agradat i els que no ens ha agradat. En tot cas, el pitjor de la pel·lícula és el títol. La Rebecca Hall s'hauria d'haver dit Queta i l'Scarlett Johansson hauria estat perfecta en el paper de Norma.



Rebecca Hall and Scarlett Johansson acting as Queta and Norma.


La situació és la següent. Diumenge a la tarda. Multicinemes. Cua estratosfèrica (i preu també, però això és un altre tema). Sessió numerada. I tots demanaven el mateix: entrades per "Vicky Cristina Barcelona". I el més gros de tot: la peli era en català. El que ha demostrat Woody Allen és que el cinema doblat al català pot ser tant comercial com qualsevol altre. El que ha demostrat aquesta pel·lícula és que podem veure cinema en català amb total normalitat. Almenys que serveixi per això.

divendres, 19 de setembre del 2008

Vivaldi perd royalties

La notícia d’aquest mes de setembre no és la crisi. La NOTÍCIA en majúscules és que Renfe ha decidit treure el fil musical del seus trens de rodalies. Bien! Els soferts viatgers deixarem d’escoltar un dia i un altre les quatre estacions de Vivaldi o el Concierto de Aranjuez. Feia 15 anys que tenien posat el fil musical i crec que el primer dia se’ls va encallar la cinta de caset i mai més la van treure... fins ara. Diuen que la proliferació dels mp3 i la valoració negativa dels viatgers els han fet prendre aquesta decisió. Per variar, la Renfe triga. Aquest cop triga a saber que la música que posaven era una merda com una casa de pagès. Vivaldi s’ho va currar, però posar-lo cada dia fins a la sacietat només pot tenir sentit si ets parent seu i cobres royalties.

dijous, 18 de setembre del 2008

Alba

Ja és aquí. Ho acabo de saber. Ha nascut l'Alba. La parisina més catalana o la catalana més parisina o la vendrellenca més francesa o la francesa més vendrellenca o... merda! torno a ser un cagadubtes! Tant se val: l'Alba ja ha nascut. Felicitats als pares.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Amb tots vostès... els Lehman Brothers!

Són bessons com els Milli Vanilli i també són estafadors.
Els fills de puta que continuaran vivint del cuento gràcies a la injecció econòmica del govern nord-americà. L'Administració Bush paga per comprar la part més ronyosa de l'entitat. Cobrarà el que pugui i assumirà els impagats amb... (efecte de redoble)... els diners dels contribuents! Total, que la crisi d'uns pocs la pagaran entre tots. Oco, que això arribarà aquí.

diumenge, 14 de setembre del 2008

El CIS i la senyera

El CIS (Conclusions Inútils del Sanjuan) ja té a punt la valoració de la primera enquesta després de l’estiu. La principal conclusió és que la majoria de gent que ha votat no és del Vendrell. Bàsicament perquè el 50% ha dit que va penjar la senyera i al Vendrell en vaig veure 1 a cada 100 balcons, això sent optimista. Per tant, també podem concloure que el 27% dels lectors són vendrellencs, perquè no han penjat la senyera, com cada any.

El CIS també afirma que aquesta enquesta d’ampli abast (18 votacions) serveix per confirmar la teoria que els extrems es toquen ja que tant l’estelada com l’espanyola han obtingut un 5% de representació (el mínim necessari per entrar a la Generalitat Valenciana).

Per últim, val a dir que només un 11% dels votants sabran interpretar l’enquesta. Ja que davant d’aquests resultats només es pot tenir una actitud de perplexitat.

Penjo els resultats de l'enquesta: ¿Penjaràs la senyera?

Sí, com cada any: 50%
No, com cada any: 27%
Estic perplex i no estic per hòsties: 11%
Penjaré l’estelada pel centenari: 5%
Jo penjaré l’espanyola: 5%

dimecres, 10 de setembre del 2008

Nova enquesta

Fa molts mesos que no en publico cap i com que ningú m'ho ha demanat hi torno. Una nova enquesta per respondre perquè amb el resultats a la mà el CIS (Centre d'Investigacions del Sanjuan) pugui extreure'n les seves sempre sesgades interpretacions. Mira a la dreta de la pàgina, clica i a votar!

diumenge, 7 de setembre del 2008

Yes, we can!


Les últimes set setmanes les he viscudes amb aquesta gent. Són tots uns grans professionals i han demostrat que podem fer un magazine de cap de setmana a Catalunya Ràdio. Com diria l’Obama si hagués treballat amb nosaltres: Yes weekend!

PS. No havíem quedat de no fer jocs de paraules?

dimarts, 2 de setembre del 2008

Coses que es diuen

Estic endreçant algunes de les frases de la meva col·lecció de cites per intentar que El País em dediqui tota una pàgina l’estiu vinent. En tot cas, he trobat aquesta que m’agrada molt:

He actuat i de tant en tant pujo a l’escenari per recordar el que els passa als actors... i no sóc dolent. No sóc un mal actor. Però sóc actor d’una sola vegada. No tinc aquesta capacitat o aquesta generositat de repetir dia a dia el mateix text. Jo seria una puta de luxe però no una de cada dia. No podria.

Lluís Pasqual entrevistat per Jordi Basté l’any 2007