divendres, 27 de febrer de 2009

20...14

"El que penso és això: Catalunya no és Espanya, és una altra cosa i això cal sentir-ho. El Barça és una altra història. Quan arribes aquí de l'Arsenal et sorprèn veure a tanta gent, és un shock. Cal viure-ho per a entendre-ho. A Anglaterra és una altra mentalitat. Quan vaig sortir d'allà després de vuit anys, estava sorprès, però després de vuit mesos, quan ja no em feia mal l'esquena, havia de tornar a guanyar confiança i guanyar-me a la gent". Thierry Henry, a La Vanguardia

dijous, 19 de febrer de 2009

Exigim eufòria

Aprofiteu-ho. Mazoni treu nou disc: “Eufòria 5-Esperança 0” i la promoció de llançament inclou poder-te descarregar, de forma gratuïta, el seu primer senzill: “eufòria” de la web de l’emissora iCatFM. Si ho feu, tindreu 4’16’’ de bona música on sentireu en Jaume Pla cridant la tornada de la cançó: No n’hi ha prou amb la felicitat: exigim eufòria.

dimecres, 18 de febrer de 2009

No és alopècia... ens prenen el pèl

El PSC va omplir a vessar el Palau Sant Jordi el 7 de març del 2008, dos dies abans de les eleccions espanyoles, i uns dies abans que el PSOE s’atorgués la propietat intel.lectual dels 25 diputats dels socialistes catalans. Potser no es recorda, però Zapatero va fer un “apoyaré”. “En un any, l’Estatut s’haurà desplegat en tota la seva potencialitat”, va dir. Busquin el tall.

Bé, doncs la Generalitat ha obtingut la meitat dels traspassos que volia i Renfe és en via morta. 10 traspassos en dos anys de 235 previstos… Quan s’acabi el desplegament tindré uns 80 anys. Prometo caminar com l’Espinàs per poder-ho arribar a veure.

El problema és que potser d’aquí a uns mesos l’Estatut no el coneix ni la mare que el va parir, que diria Alfonso Guerra. Bé, ni la mare ni el pare ni els soferts ciutadans que van ajudar en el part d’un nadó que va quedar a la incubadora i que 30 mesos després no ens volen tornar encara que ja camini. Potser algú hauria d’exigir d’una vegada que ens el tornin cap a casa, vist que la famosa gallina i els seus ous es quedaran a Madrid.

Tian Riba, periodista (per a El Món a RAC1)

divendres, 13 de febrer de 2009

Mala cara

Si dilluns tinc ulleres darrere les habituals ulleres serà pel que passarà a Arizona. L’All Star Weekend ja és aquí amb el Pau a l’equip de l’Oest i en Rudy al concurs d’esmaixades. El donen en obert per Cuatro i tinc prou dosis de Nespresso com per aguantar despert. En fi, ja ho deien els Pet Shop Boys als 80: Go west!

dimecres, 11 de febrer de 2009

micro-relat 01

feina absorbent
l'informàtic va entrar a la xarcuteria i va demanar 100 gigues de pernil dolç.

dijous, 5 de febrer de 2009

Segona residència

Hi ha individus que, per fortuna (econòmica, està clar), es poden permetre una segona residència. Em sembla fantàstic. Alguns escullen la platja i d'altres la muntanya. Per a aquest segon grup que últimament té els fums pujadets va el següent missatge: "Les vaques porten esquella i la merda fa pudor". O com sempre s'ha dit a Catalunya: qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

dimecres, 4 de febrer de 2009

Calfred

Aquest matí he posat la ràdio i he sentit que algú deia: “La portaveu d’Esquerra Republicana al Parlament, Anna Simó, ha explicat que la Generalitat dóna suport a la candidatura olímpica de Madrid 2016 perquè Barcelona pugui ser subseu dels Jocs Olímpics”. Immediatament m’ha vingut un calfred que, segons el diccionari, és una “sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d’algunes indisposicions i algunes malalties. També dit de l’esgarrifança que se sent cada vegada que es constata que el país s’abaixa els pantalons de nou”.

dilluns, 2 de febrer de 2009

La millor manera de començar un dilluns

La millor manera de començar un dilluns és haver d’anar a treballar en tren. Que sigui principi de mes i hagis de comprar bitllet. Que no tinguis prou calés i hagis de passar abans pel caixer automàtic. Que a l’estació es faci cua perquè, tot i que hi ha dues finestretes, mai les tenen obertes en dies com avui.
La millor manera de començar un dilluns és que coincideixi amb un canvi d’horaris i de recorreguts dels trens que et porten a la feina. Que el tren surti amb cert retard i que, a més, un incendi trunqui les teves opcions d’arribar a l’hora a Barcelona.
La millor manera de començar un dilluns és que cremi un tren de Renfe i que et tinguin parat una hora sense llum i que un trajecte que es fa en 50 minuts s’acabi convertint en una odissea de més de dues hores. Bon dilluns a tothom.