Tranquil

Mentre esperava que comencés el partit va perdre els nervis. Era el millor que li podia passar: així va poder seguir la final sense preocupacions.

Maneres de veure les coses

Millor fer-ho com en l'acudit d'en Ferreres: sempre en positiu.

Visc a Europa!

Avui comença la campanya electoral europea amb un objectiu clar: em volen espantar. Volen que tingui por i que això em faci anar a votar. Vas bé, cirerer! Amb mi no podreu! La campanya electoral de les eleccions europees tindrà l’efecte contrari que pretén. Primer amb l’anunci institucional replet de notícies falses.


I ara també amb l’espot dels socialistes farcidet de tolerància.


Està clar que amb anuncis com aquests no van enlloc. Apel•lar a la por no em convenç. El que vull saber és què faran i com ho faran. I quan algú ven por enlloc d’esperança no me’n refio.

I com diria el Montilla polonès: Visca Europa! Visc a Europa!

Ja sóc penedesfèric

Ja sóc de la Penedesfera (la comunitat de blocaires del Gran Penedès) i per tant puc afirmar el que diu el títol d’aquest post: “Ja sóc penedesfèric”. Us recomano que visiteu aquest espai virtual penedesenc perquè hi podreu trobar i descobrir molta gent que publica coses interessants. A més a més, enguany les Jornades de la Penedesfera es fan a casa: al Vendrell, concretament, a Vil·la Casals. Jo celebraré aquesta incursió dins el món penedesfèric fent reformes al bloc. Aviat estrenaré nova imatge. A viam què us sembla.

Vida

La terrassa de casa pren vida. Arriba la calor i això fa que les plantes surtin de la letàrgia i cridin als quatre vents que són aquí. A més a més, enguany, he posat un hort urbà a casa. Fa una setmana vaig plantar tomàquets, albergínies, maduixes, enciams i pebrots (a la fotografia). Amb només set dies ja comencen a donar senyals de vida. Ja hi ha maduixetes diminutes que auguren unes excel·lents postres d'estiu. Els enciams creixen a una velocitat sorprenent i aviat passaran a ser part d'una amanida. Els pebrots i les albergínies treuen noves fulles a cada instant i, aquest matí, la tomaquera m'ha sorprès amb dues petites flors que anuncien que tot va bé. Ja us aniré informant de com prosprera el meu hortet i dels resultats finals de la feina feta.

Els millors

El millor grup de rock del país té un nom: Lax’n’busto. Dissabte vaig ser a la sala Razzmatazz de Barcelona per veure’ls en directe. Era el meu primer concert de la gira del disc “Objectiu la lluna” i no exagero gens amb la conclusió que en vaig extreure. Estan en plena forma i els dubtes que havia generat el canvi de cantant han quedat totalment oblidats. L’engranatge torna a rodar i sonen millor que mai. Va ser un concert curtet (perquè era dins els actes del tercer aniverari del club TresC) però molt intens. No us els perdeu.

Sobreviuré

M’encanten les versions. Sí. I una de les cançons més versionades és “I will survive”. En tinc versions a cabassos i per això quan en trobo alguna de nova costa que em sorprengui. Però aquesta és la bomba. Perquè és una versió ben feta i perquè conté dosis d’humor. Tot plegat és el meu regal optimista pel cap de setmana.

Història de la ràdio

La història interessa poc i la ràdio encara menys així que la majoria de gent que llegeixi el títol del post no arribarà aquí. En fi, ahir va ser un dia històric, radiofònicament parlant. Van sortir els EGM (com passa cada any tres vegades) però ahir van confirmar una cosa: Catalunya Ràdio ha perdut l’hegemonia. Ara la ràdio més escoltada a Catalunya és RAC1 i això és un fet històric ja que en els últims 14 anys la líder, indiscutible, ha estat sempre l’emissora pública catalana. Són molts els factors que han fet que una emissora amb 26 anys d’experiència cedeixi davant d’una amb només 9 anys de vida i menys recursos. T’atreveixes a apuntar-ne algun? Què ha passat? D’entrada, tot sembla indicar que els catalans prefereixen la ràdio amb crosta.

Sense crosta

Horiginals

Som originals? Està tot inventat? De vegades em fa la sensació que ja s'ha fet tot i que ens repetim i ens repetim i ens repetim i ens repetim... s'entén? Una de les últimes iniciatives "originals" del FCB ha estat fer una versió del "Boig per tu" de Sau perquè la gent la canti abans del partit al més pur estil "You'll never walk alone". Doncs resulta que això no és nou. Fa molts anys el gran Arús, de genolls i amb la careta de Nuñito, ja va cantar "Boig pel club".



Per cert, ahir gran sopar "horiginal" amb els bons amics de la ràdio. Gràcies!

Vacances curtes = curtmetratge

Per entretenir-vos durant aquestes vacances de Setmana Santa us deixo un curtmetratge que m'ha agradat. Es titula "the black hole" i en podeu gaudir mentre jo marxo quatre dies a Lisboa. Siau!

Què? Cafè!

Fent un cafè fullejo el diari en un dia en que tens la sensació que només treballes tu i el cambrer que t'ha servit. Atenció a les perles que he trobat: M.Teresa Fernández de la Vega: “Hem de passar d’un Estat reivindicatiu a un Estat cooperatiu”, és a dir: cafè per a tots. Manuel Chaves: “Buscaré un finançament que serveixi per a totes les comunitats”, és a dir: cafè per a tots. I un columnista em recorda que Ángeles González Sinde va signar el “Manifiesto por la lengua común”, és a dir: només tenen una marca de cafè.

He hagut de demanar més sucre al cambrer perquè el cafè m’ha semblat, aquest matí, massa amarg.

Promeses complertes

He rebuscat en el programa de govern d’IC-Verds i he trobat aquest punt: “Matar al missatger si no calla a cops de pal”. Res a dir, doncs. Estan complint amb la seva promesa electoral.

Entrena-ment

“Aquesta frasse conté tres herrors”

¿Ets capaç de trobar-los?

PS. El quart error és no veure programes com el Quèquicom del Canal 33; un dels millors programes de divulgació que es fan actualment.

Bloc de viatges

El millor bloc de viatges és “La volta dels 25”. No ho dic només jo, també ho sostenen els experts de Lonely Planet que l’hi han atorgat el premi Travel Blogger, considerats els Òscar dels blocs. Els responsable del bloc és en l’amic Marc Serena, periodista que vaig conèixer a Catalunya Ràdio. Ara està donant la volta al món amb el propòsit de d’entrevistar vint-i-cinc joves, de vint-i-cinc països diferents i que tinguin vint-i-cinc anys. Així és “La volta dels 25”, un bloc recomanable on, a més a més, aquest bloc on estàs ara mateix hi surt citat. Enhorabona i gràcies Marc.

Final de setmana feliç

N'Oliver ja torna a ser aquí amb el seu "Bombón mallorquín"; un refrescant gelat a ses illes i ara, també, un nou llibre/disc d'aquest personatge que a alguns ens agrada tant i que altres detesten. Tant se val. Escoltar el nou senzill del Juanmi (així em va dir que li deien els coneguts) és sempre un final feliç per una setmana dura.

A més a més, el vídeo és collonut.

Budistes de la informació.

Els que escoltem Catalunya Informació de matinada som budistes de la informació perquè la repetició constant, cada mitja hora, dels mateixos textos es converteixen, a altes hores de la matinada, en un mantra informatiu.

Club de fans de John Boy

Bones notícies en l’àmbit musicals pels que ens agrada la música que fan en Santi Balmes i companyia, és a dir, Love of lesbian. Els LOL tenen nou disc titulat: “1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)”. El primer senzill porta per títol “Club de fans de John Boy” i el videoclip és així. De moment he tingut poc temps per escoltar-lo amb deteniment. El single m’agrada i, a més a més, han penjat totes les cançons al myspace. Així que ja ho sabeu. Salut i bona música!

Reformes de gorra

El bloc està de reformes. Els que fa temps que aneu traient el nas per aquí (deixant rastre a través dels comentaris o no) ja sabeu que de tant en tant li faig una rentada de cara al bloc. És un estímul per continuar escrivint ja que massa temps amb el mateix format m’avorreix i em provoca desídia. Aquesta vegada, a més, coincideix amb una notícia terrible: he perdut la gorra que era el símbol que fins ara apareixia a la capçalera del bloc. La vaig comprar a Madrid i l’he perduda al metro de Barcelona, per tant, no us estranyi la meva tristesa ja que era una gorra “capital” en la meva col•lecció. Bromes a banda –i havent quedat clar també que el títol del post porta a engany– continuaré treballant en els “retocs” del bloc.

Preguntes perverses 01

¿Celebrant la diferència s'arriba a la igualtat?