dimarts, 23 de febrer del 2010

Poblet, Fortuny i "el Celestino"

La setmana està resultant musical. Continuo recollint fruits de l’excel•lent tasca que vam fer aquest estiu a Catalunya Ràdio tot l’equip del programa “Som així”. Una de les bones idees que vam parir va ser ajuntar dos grups o solistes perquè col•laboressin i es posessin d’acord per fer una versió d’un tercer grup o solista. A tot plegat nosaltres n’hi dèiem: “versions impossibles”. Un títol errat perquè tot van ser versions possibles i fantàstiques.

Aquí estan tocant en directe als estudis de Catalunya Ràdio.

Doncs bé, d’una d’aquestes col•laboracions ara n’ha nascut una relació. És a dir, vam fer de “celestinos”. Pensàvem que seria el repte més difícil. Ens vam proposar posar cara a cara els dos millors saxofonistes del país: Pep Poblet i Llibert Fortuny. Els coneixia per separat i sabia que eren, a banda de grans músics, excel•lents persones així que, tot i que tenen estils molt diferents, vam proposar-los el joc. I van acceptar. I va ser genial. Ens ho vam passar tan bé i s’ho van passar tan bé que en Poblet li ha proposat al Llibert de col•laborar al seu nou disc titulat “Saxology”. I la cosa ha sortit bé. Aquest matí he rebut un mail del Pep informant-me que tot ha anat com la seda i que ha penjat alguns moments de la gravació al seu bloc: http://peppoblet.blogspot.com/

En Pep, en Llibert i el Xavi Ibáñez (compositor, amb en Pep, del disc)

És fantàstic veure’ls junts de nou. Gràcies amics per aquella hora de ràdio inoblidable i llarga vida a la bona música!

Avui sí!

Avui sí, avui toca parlar del disc que he rebut a casa fa uns dies i que no puc deixar de taral•lejar: “L’ingenu és lliure” dels Ix!



Ja em va atrapar el seu primer disc “Autòmat infinit” i la seva cançó “Ràdio” es va convertir en sintonia del programa “Som així” de Catalunya Ràdio d’aquest estiu amb els arranjaments que va fer el propi grup a petició d’un servidor (eternes gràcies!). I ara reclamaven ajuda als seguidors fent-los confiança i demanant que compréssim el disc per avançat i per internet. Dues coses que no s’estilen gaire. Som uns quants centenars de persones els que ho hem fet i us asseguro que val la pena fer-ho.

Un disc més tranquil. Segurament més fosc. Però també més treballat on cada cosa és al seu lloc, cada so de guitarra està triat, els solos mesurats, una trompeta just quan toca, una bateria que desapareix per uns segons per crear un clima, una sensació, una experiència.
Tretze cançons més un bis especial. D’aquestes permeteu-me que destaqui quatre cançons que fora de sèrie: Avui sí. No estiguis trista (el single de presentació). Contra sentit (amb en Josep Puntí!). El gat.

Podeu encarregar el disc a: www.gatrecords.com

I escoltar algunes de les seves cançons a: http://www.myspace.com/ixcadaques Entre aquestes podreu trobar-hi la que més m’ha sorprès/agradat/emocionat/posat de bon rotllo del disc:

AVUI SÍ. La sinergia és al teu costat / tot radia profund / Ja conec la mirada que fas / quan estàs tan amunt. / Tant de temps esperant assecat i allargat desert / finalment podem dir que això està canviant / que ja és passat. / I tot perquè avui sí / es veia a venir / avui no pot fallar / segur que et farà de tot avui. / Dius que a soles ja es posen a to / mai no s’han d’apressar / que la causa i el cosmos llunyà / ja treballen per tu. /

Però veus homes que van enganyant a tot drap, tirans quan els ve de gust. / Tu ho entens, si elles tarden una mica més a dir-te res. / Però jo sé que avui sí / anirem tots al cel / i no s’han de pansir / les flors que fan pom al teu jardí. /

Ja s’acaba la mala estrugança. / Ja s’acaba el tortuós destí / que aparcava l’amor a la panxa / de fa tant temps. / No saps com esperava el dia d’avui. / Descansarà la fera. / Serà com la primera, sí!

dijous, 18 de febrer del 2010

Lost desenredat

Lost és enredat de collons per això a l’ABC s’han inventat una fórmula per desenredar-lo de la millor manera: fàcil i divertit. Lost Untangled és una versió reduïda de cada capítol amb el més essencial i amb un llenguatge infantil. De fet, ho fan amb titelles (i les titelles m’encanten) i ninotets. No hi ha subtítols però s’entén perfetament, sobretot si heu vist els capítols. Això sí, si aneu al ritme de Cuatro només podeu veure el primer vídeo. Si esteu al dia podeu veure’ls tots dos. Si aneu per la primera, segona, tercera, quarta o cinquena temporada de Lost feu tard. I si no heu vist mai Lost i heu llegit fins aquí teniu un problema. Namasté.

Lost Untagled sobre el 6x03: What Kate does:



Lost Untagled sobre el 6x04: The substitute:

dimarts, 16 de febrer del 2010

La taula d’un productor


Aquí us deixo una foto de la taula del Carles, del departament de convidats de BFN. Coses que apareixen a la fotografia i que són sobre la seva taula: La Vanguardia, el primer que fa cada matí. El Periódico, el segon que fa quan arriba a treballar. Correspondència acumulada per obrir. Dos telèfons mòbils: el seu personal és el que té enganxines d’estrelles de color lila. Una bossa d’una farmàcia cosa que confirma que sí, que es medica. La seva inseparable “mariconera” amb una pipa (de fumar) dintre. Un calendari per fer veure que sap en quin dia viu. L’agenda (sota el calendari). Un DINA4 amb només una frase apuntada per recordar-se d’alguna cosa que ha de fer i encara no ha fet. Un telèfon de sobretaula amb un llaç rosa (alguns pensen que és gai). La carpeta amb les dades del convidat del dia. Una pila de llibres (a la dreta de la imatge) que encara són dins del sobre en el que van arribar tot i que el sobre ja sigui obert. I a sota de tot un ordinador amb un alienígena dissenyat per Herikberto com a fons de pantalla. El que demostra la fotografia és que el PC és d’atrezzo perquè ho pregunta tot.

dijous, 4 de febrer del 2010

dimecres, 3 de febrer del 2010

Sant sopar

Avui recuperarem els sopars intensos. Clavats a la pantalla. Avui tornem a la millor rutina televisiva dels últims anys: Lost. La sèrie que ens ha fet perdre hores de son i que ens ha deixat perduts amb els seus arguments ja torna a ser aquí. Sisena i última temporada. El gran moment. Avui el sopar serà un “sant sopar” tenint en compte el cartell promocional d’aquesta última temporada:



I al vell mig de tots John Locke. Primera conclusió ràpida, sense pensar-hi i deixant-me emportar per la meva simpatia cap al calb de la sèrie és: John Locke is God.

No faré spoilers (de moment) però la promo oficial de l’ABC fa més o menys així:

Vegueries

No seré hipòcrita i diré què en penso: les vegueries me la bufen. I la vegueria Penedès, encara més. Només demano que no m’enganyin, que no m’enredin amb una distribució territorial no constitucional i que, per més que ho neguin, només farà que hi hagi més administració pública i més divisió al país. Els uns perquè volen ser capital, els altres perquè no se senten part de la vegueria que els ha tocat i els de més enllà perquè reclamen una divisió més àmplia. I aquí és on entra la que, presumptament, hauria de ser la “meva” vegueria. La del Penedès que, de moment, és només una pre-vegueria.

Avui mateix he rebut una convocatòria per protestar contra la llei de vegueries perquè no incloïa la “meva”. Sota el lema “No Penedès = No vegueries”. Atenció al lema perquè és d’una lògica “epustuflant” (que diria en Robirosa). Només volem les vegueries si ens fan cas a nosaltres. A més a més, la manifestació es convoca a dos punts de la pre-vegueria: la plaça de la vila de Vilafranca i la plaça de la vila de Vilanova. I al Vendrell? Al Vendrell cada vegada a més gent la pre-vegueria ens la bufa perquè als pro-pre-vegueria els importa un rave la capital del Baix Penedès. Així doncs jo convocaré la meva protesta que es dirà: “No Vendrell capital Vegueria Penedès = No Vegueria Penedès = No vegueries”. Embolica que fa fort.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Un dia

Queda un dia perquè s’esdevinguin els que, sens dubte, seran els dos grans esdeveniments d’aquesta setmana. El primer és l’estrena de la sisena temporada de Lost el que vindria ser el capítol 6x01. Tot i que per internet ja corre el capítol la data escollida és dimarts 2 de febrer; curiosament (o no) la mateixa data que em van donar a la consulta del dentista perquè arribi el dia més esperat dels darrers 10 dies: el moment en que m’han de matar el nervi del queixal que em fa la guitza. Queda només un dia!