Anna Imbernón, Txell Solé, Xavier Solé, Roger Guitart, Clara Pizarro i Anna Casas.
Ha estat un cap de setmana intens, espectacular, genial, inoblidable... Aquest dissabte a la nit estrenàvem el musical “La resposta”, l’encàrrec que em van fer la coral Joves Veus del Vendrell. Estrenar una obra que has pensat, escrit i dirigit és un luxe i un plaer. I encara ho és més quan pel camí coneixes gent extraordinària i, de passada, fas realitat un dels somnis de fa anys: fer cançons a mitges amb l’Albert Recasens; ell hi posa la música i jo la lletra, clar. I així va néixer “La resposta”, un musical jove, optimista, divertit i amb missatge. Un projecte que ha crescut exponencialment. Un text que vaig començar a escriure una nit com la d’avui: de matinada mentre a casa tothom dorm. Traient hores d’on no n’hi ha i posant lletra a les cançons que l’Albert m’enviava en format mp3 i on ell només hi deia “nana-na”. Han estat moltes hores d’escriure, reescriure i buscar sentit a tot plegat. Han estat molts dies de treball amb els actors. I un esprint final d’assajos intensius al TÀG amb la banda en directe, les projeccions, la llum i el so. El resultat final: òptim. Dues sessions amb el teatre ple de gom a gom. Dues funcions amb el públic rient, divertint-se, cantant i aplaudint amb entusiasme al final.
Em va costar marxar del teatre la primera nit. Vaig ser el penúltim a sortir de la sala (l’últim era el Tomàs, que té les claus del TÀG). Fora encara hi havia gent que s’eperava per felicitar-nos a tots plegats. Increïble. De camí cap a casa vaig penjar un text al Twitter i al Facebook: “Desitjo que tota la gent que escriu algun dia pugui tenir les magnífiques sensacions que es tenen quan s’estrena un text propi. That’s life!”. Gràcies a tots els que heu fet això possible tant dalt de l’escenari, com amagats entre cametes i, sobretot, als que vau omplir el teatre i vau gaudir del musical. Si ho vam fer, és per a vosaltres.
