dimarts, 14 de desembre del 2010
La Resposta, el musical
Anna Imbernón, Txell Solé, Xavier Solé, Roger Guitart, Clara Pizarro i Anna Casas.
Ha estat un cap de setmana intens, espectacular, genial, inoblidable... Aquest dissabte a la nit estrenàvem el musical “La resposta”, l’encàrrec que em van fer la coral Joves Veus del Vendrell. Estrenar una obra que has pensat, escrit i dirigit és un luxe i un plaer. I encara ho és més quan pel camí coneixes gent extraordinària i, de passada, fas realitat un dels somnis de fa anys: fer cançons a mitges amb l’Albert Recasens; ell hi posa la música i jo la lletra, clar. I així va néixer “La resposta”, un musical jove, optimista, divertit i amb missatge. Un projecte que ha crescut exponencialment. Un text que vaig començar a escriure una nit com la d’avui: de matinada mentre a casa tothom dorm. Traient hores d’on no n’hi ha i posant lletra a les cançons que l’Albert m’enviava en format mp3 i on ell només hi deia “nana-na”. Han estat moltes hores d’escriure, reescriure i buscar sentit a tot plegat. Han estat molts dies de treball amb els actors. I un esprint final d’assajos intensius al TÀG amb la banda en directe, les projeccions, la llum i el so. El resultat final: òptim. Dues sessions amb el teatre ple de gom a gom. Dues funcions amb el públic rient, divertint-se, cantant i aplaudint amb entusiasme al final.
Em va costar marxar del teatre la primera nit. Vaig ser el penúltim a sortir de la sala (l’últim era el Tomàs, que té les claus del TÀG). Fora encara hi havia gent que s’eperava per felicitar-nos a tots plegats. Increïble. De camí cap a casa vaig penjar un text al Twitter i al Facebook: “Desitjo que tota la gent que escriu algun dia pugui tenir les magnífiques sensacions que es tenen quan s’estrena un text propi. That’s life!”. Gràcies a tots els que heu fet això possible tant dalt de l’escenari, com amagats entre cametes i, sobretot, als que vau omplir el teatre i vau gaudir del musical. Si ho vam fer, és per a vosaltres.
dijous, 2 de desembre del 2010
El petit de cal Eril
"Vol i dol" (Bankrobber, 2010)és un discasso. És el nou disc d'El petit de cal Eril. Comença amb la cançó "cendres" que t'atrapa i no et deixa fins el track 12: "partícules de déu II". El podeu escoltar sencer al seu myspace
dimecres, 1 de desembre del 2010
Twitteleccions, Màrius Serra i La Vanguardia
#28-N en escritura cuneiforme
Màrius Serra
@mariusserra: TV+ Twitter
@jordievole: Con el 3% sale Anglada!!! Arranca el coche!!! Ahora entiendo el problema del 3 per cent!!!
@agenciaacn: El hashtag # 28N treu fum http:// ves. cat/ anMf #28N
@xsanjuan: #quepassaria si l´ou li tiren al de Ciutadans al crit de ´Visca Catalunya´? #28N
@ciu: lamentem profundament l´incident que hi ha hagut contra el sr. Iceta a la seu dels @ socialistes_ cat
@RogerSaperas: 60% De moment, Anglada fora. Però 50.000 vots.
@xavicoral: Bé, bé... esperant que arribi com a mínim al 80% per no tenir més ensurts... RT @ agustibranas: Com van les crispetes amb l´anella? :)#28N
@marcpifarre: Us imagineu q ara s´estigués jugant un Barça-Madrid???
@socialistes_ cat: #presidentmontilla en el proper congrés no tornaré a ser candidat a primer secretari de partit
@Rogerbuch: Catalunya és diferent. Votem partits estranys, com per exemple Ciutadans, oi, Rosa Díez? (0,17%)
@ganyet: Gol de Laporta a l´últim minut #e10 #e10rac1 #28N
@marccortes: Hacía tiempo que no veía unas elecciones así... Resulta que hoy NO han ganado todos #28N
@Buenafuente: Descalabro del PSC y Mas President. ¿Se veía venir?
@jaumeprenafeta: Titular del 3cat24 a les 22.39: ´CiU s´allunya de la majoria absoluta´ http:// www. 3cat24. cat/ #28N
@xavisarria: És molt preocupant que 70.000 persones hagin votat extrema dreta, més els 365.000 que han votat el discurs populista i xenòfob del PP.
@toniaira: En @Laporta2010 promet. La primera nit ja dóna la nota. Serà l´últim en comparèixer, després del guanyador. Això promet...!
@Sergimas: President MAS !!! Insisteixo. Ja és oficial: em demano Helena Rakosnik pel Polònia
@peremas. Intereconomía al seu aire: entrevisten la Sánchez-Camacho mentre compareix en Mas... #28N
@cativistes: Humilitat, responsabilitat i esperança. Ens sentim servidors de Catalunya i no els seus salvadors
@enricxicoy: "Cooof!", diu en Pujol al costat de Mas. #28N
@martinpinol: quan Mas diu que aquest any SI, és que està content amb l´aparició de Laporta al Parlament?
@javiercocooning: #laporta pasa de 100.000 socios a 100.000 votantes més que un President! ;-) #e10
@jovarela: Ara que Laporta es important ja pot sortir al wikileaks. Al loro!
@albertcuesta: Siguem positius: Carmen de Mairena (i el Partit Pirata) tenen més vots que Rosa Díez #28N
@ebenach: Enhorabona a CiU i a Artur Mas, i feu bona feina per Catalunya. Nosaltres hem perdut, hem rebut vot de càstig i cal replantejar-se coses
@jcorbalan: Cuní a Puigcercós: ´Considera una derrota ESPECTACULAR?´. Resposta: ´Miri, no estic per bromes...
dimarts, 30 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
Política interessant
dilluns, 22 de novembre del 2010
Entrades a la venda i dues úniques representacions
Més info a: www.wix.com/laresposta/elmusical
diumenge, 21 de novembre del 2010
Bon tracte
Fa temps que penso que hi ha programes on les coses no són d'aquesta manera. Les coses els van bé (i me n'alegro) però era qüestió de temps que algú digués una cosa així:
¿Humilla 'El Hormiguero' a sus invitados internacionales?
“Justo antes de empezar el programa te dicen “Pásalo bien”, pero cuando acaba y sales de allí te das cuenta de que es imposible porque el programa parece estar diseñado para humillar a los invitados americanos: muestran fotos estúpidas de ti, hacen bromas sobre ti, la audiencia se ríe y luego a ti te llega la traducción y dices, “sí, se están riendo de mí”, pero no tienes tiempo a responder porque ya han pasado a otra cosa.”
Jesse Eisenberg (‘The Social Network’) entrevistat al programa d'en Conan O'Brien.
dijous, 18 de novembre del 2010
La resposta
Un musical 100% vendrellenc que podreu veure dissabte 11 de desembre a les 22:00h i diumenge 12 de desembre a les 18:00h al Teatre Àngel Guimerà. Les entrades es posen a la venda dilluns. Afanyeu-vos o us quedareu sense.
diumenge, 7 de novembre del 2010
dimecres, 3 de novembre del 2010
Imelda May
Després no digueu que no ho sabíeu.
dilluns, 1 de novembre del 2010
El dilema de la "chaiselongue"
Sofà amb chaislongue
Sofà amb chaiselonge
Sofà amb cheslong
divendres, 29 d’octubre del 2010
Yes we Carm
dijous, 28 d’octubre del 2010
What Should I Do?
dilluns, 25 d’octubre del 2010
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Mustang Follett
dijous, 21 d’octubre del 2010
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Els àngels canten així
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Sweet Margaret a la vila
Feia 34 anys que Sweet Margaret no tocava a El Vendrell i ara ho fan amb la seva formació al complert. Després de les desavinences entre tots els components, a principis de 2010 el grup tornava als escenaris en format de trio. Veient que l’èxit, la fama i els diners tornaven als membres del grup, el quart sweet va decidir tornar. Ara la banda la tornen formen els quatre “sweets” originals.
Xavier Sanjuan (veu i guitarra)
Enric Batlle (bateria i coros)
David Peñalba (baix i coros)
Jordi López (teclats i coros)
Els Sweet Margaret en format trio a Aiguaviva.
Sweet Margaret és el grup que ho va petar a nivell mundial durant els 60 i els 70. Després de més tres dècades inactius i gràcies a algunes operacions d'estètica tornen a pujar als escenaris per reinterpretar els seus grans èxits. L’espectacle porta per títol: “Back on Tour 2010”. Rock and roll en estat pur. No us el perdeu!
dimarts, 12 d’octubre del 2010
En viu i en directe
dimecres, 29 de setembre del 2010
Jornada de coacció general
Sóc treballador, assalariat, amb contracte temporal i reclamo els meus drets. Però la meva manera de canalitzar la ràbia per tal com funciona l’actual sistema laboral no és ni a través d’aquesta vaga ni, sobretot, a través d’aquesta tipus de sindicats.
dimarts, 28 de setembre del 2010
Kate Perry i Elmo
A més, va aparèixer al Saturday Night Live vestida així per treure ferro a la polèmica:
Ole, pels tv shows americans!
Entranyable, genial… ¡fantástico! Eduard Punset
L'Albert Om fa un gran programa amb "El convidat" i, està clar, els amfitrions són els protagonistes. La setmana passada visitava can Punset i van ser uns minuts de tele entranyables, genials o, com repeteix una vegada i una altra en Punset: "¡fantásticos!".
Eduard Punset trufa el seu discurs de frases que val la pena escriure en paper per rellegir-les i pensar-hi. N'he fet una selecció:
"Jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa."
(Respecte al càncer): "Hi ha la possibilitat que els metges s’equivoquessin."
"El primer gran amor... es va fer monja."
"Per fer vida de parella t’ha d’interessar el que et passa per dintre."
"Albert: ¿Ets creient? Eduard: ¿Amb què? Albert: Amb Déu. Eduard: Ah, amb Déu no. "
"La gent religiosa són lleugerament més feliços que el promig perquè els donen una resposta i el de menys és si es falsa o verdadera; la resposta redueix la por. "
" No voto. Considero que jo estic en una altra feina."
" Estic deixant de ser homínid."
"Quan un mor, ¿què és el que es mor? Som un 90% àtoms i els àtoms a tots els efectes pràctics no s’acaben mai; són pràcticament eterns."
" Jo probablement no moriré mai. No està demostrat que moriré."
I una frase final: "El món es fantàstic... i la gent és fantàstica i no ho sap."
dimarts, 21 de setembre del 2010
El moneder de l'Ainoa (2)
Doblegat per on cal i posant-hi una simple tira de belcro tens un moneder amb compartiments i tot. L'Ainoa és de moneders peculiars i jo sóc de fixar-m'hi.
dimecres, 15 de setembre del 2010
dissabte, 4 de setembre del 2010
COM m'agrada la ràdio!
A la COM m'hi podreu trobar tots els dimecres entre dos quarts de dues i les dues del migdia. En números seria més o menys així: 13:30h-14:00h. Allà m'hi trobareu fent una secció que hem titulat: "Converses amb la meva filla". I sí, el títol no enganya; hi explico les converses (ara per ara, monòlegs perquè encara no parla i per tant no té dret a rèplica) que mantinc amb la meva filla. Reflexions divertides sobre el dia a dia d'un pare primerenc.
Ja sabeu on sóc!
Salut i bona ràdio!
dilluns, 23 d’agost del 2010
dimecres, 18 d’agost del 2010
divendres, 23 de juliol del 2010
dimarts, 13 de juliol del 2010
El 10J
Foto extreta del Flickr de www.somunanació.cat
El 10 de juliol del 2010 és una data històrica. Més d’un milió de catalans al carrer saltant-se protocols, excuses i polítics. Era el dia i n’érem conscients. La capitalització dels polítics de la manifestació no podia ser excusa. Ans al contrari. El poble va donar una lliçó. Dies i dies barallant-se per una capçalera que no va existir. Al davant dels polítics, el poble: Catalunya. Ens vam manifestar cívicament. Sense aldarulls. Molts hi érem amb la família (i això inclou un cotxet amb una nena de 4 mesos) i, si us he de dir la veritat, mai havia circulat tan tranquil pel passeig de Gràcia de Barcelona. Cap crit. Cap mala paraula per aquell cop que dones sense voler als turmells del senyor del teu davant amb les rodetes del cotxet. Aquest és el nostre seny.
La manifestació era, suposadament, contra la sentència de l’Estatut. No dic que no, però diria que la sentència és “només” la gota que ha fet vessar el got. Jo no vaig sentir cap crit en favor de l’estatut. Cap consigna. Cap: “si us plau respecteu l’Estatut que hem referendat com a poble”. El crit era un altre: “Independència!”. Sí: “In-inde-independència!”. I punt. La sensació era la de dir: “fins aquí hem arribat/aguantat”. Ja no ens alimenten molles; ja volem el pa sencer, que deia l’Ovidi. Els polítics hi eren i si no són sords (en el sentit més otorrinolaringològic de la paraula) ho van sentir.
Amb tot, les declaracions que han fet a posteriori no ho demostren. Parlen d’Estatut, d’assolir més competències, de refer ponts amb Espanya, d’aconseguir bla, bla, bla... No és això companys, no és això. Cal foc nou i, té pinta que també caldrà renovar la classe política. Tota. Ancorada al passat. En les relacions del passat. En la transició del passat. En una constitució del passat. El milió de catalans que vam sortir al carrer no miràvem al passat: miràvem al futur.
Que no juguin amb el meu sentiment. Que no usin la meva presència a la manifestació del 10J en benefici propi. No vaig anar-hi sota les sigles de cap partit polític. CAP. Perquè a dia d’avui no me’n crec cap. Hi vaig anar per demanar poder exercir la meva condició de català en total llibertat.
dijous, 8 de juliol del 2010
dimarts, 6 de juliol del 2010
Som aquí
dimarts, 29 de juny del 2010
dilluns, 28 de juny del 2010
dimarts, 15 de juny del 2010
Basquet day
Reyes Vs LeBron
Reyes Vs Kobe
dilluns, 14 de juny del 2010
Una càmera Tot-terreny
Nova adquisició per a la família de càmeres de casa. Un regal caigut del cel i que té nom: PENTAX W90 en verd pistatxo. Una petita meravella. Una càmera compacta de 12,1Mp qualificada com una càmera tot-terreny. Per què? Doncs perquè pot gravar sota l’aigua, a temperatures extremes sota zero i aguanta els cops de caigudes de un menys d’un metre i mig d’altura. A tot això, cal sumar-hi una lent Pentax, leds que il·luminen a poquíssima distància per fer servir el super-macro, grava vídeo en HD i té un pantallot de 2,7 polzades. Brutal! I ara... a fer fotos!!!
dimecres, 9 de juny del 2010
#candidats
Propostes de @mpallares
Marc Singlot: ip ip mes ip ip Barça ip ip que ip ip mai
Alexandre Rovell, com el rovell de l'ou sempre al mig
Agustí Bicodine, el candidat que vol el Dr. House
Marc Inglish Mai, el candidat de l'APM
Samba Rosell, el candidat oficial del Brasil
Propostes de @francesccanonsa:
Santo Rosell, candidat a qui ni Déu pot dir res sobre ell
Agustí Veredicto: está sí, está no... (está me gusta, me la como yo)
Propsotes del gran @frandomenech
Sendro Rosell, candidat afectat per les cendres del volcà islandès
Jaume Febrer, el candidat que només demana el vot un cop a l'any
Propostes de @suranpu
Agustito Benedito, candidat i familiar llunyà de José Ortega Cano
Propostes de @rafelLujan
Agustí Bien-edito, el candidat que domina el Final Cut
Marc Ingla-Terra, el candidat de la Reina
Propostes de @JordiKu
Mark Tinta, el candidat imborrable.
Manco Rosell, el germà de Cervantes.
I finalment poso algunes altres parides que vaig anar twitejant durant la tarda/vespre (@xsanjuan)
Magno Rosell, un candidat al que només li falta el cafè i el puro
Sandro Ros-ell, tot i el cognom el candidat és moreno
Jaume Fesser, candidat de goma-espuma
Marc In-sa, candidat que no ha superat la revisió medica
dimarts, 8 de juny del 2010
Candidats
Sagno Rosell, candidat que se sent atacat brutalment per la resta.
Marc Ingle, candidat que porta els engonals amb el depilat brasiler.
Jaume Femer, candidat que fa olor a Joan Laporta.
Agustí Beneficio, candidat que vol treure profit de les baralles dels altres.
S’accepten noves propostes.
dijous, 3 de juny del 2010
L'Andreu entrevista l'Enjuto
dilluns, 31 de maig del 2010
“Uno de los míos”
He acabat de llegir “Uno de los muertos” el primer llibre del Carles, un amic i també company de feina a BFN. Si us agraden els llibres d’acció, d’intriga o de la sovint injuriada “novel•la negra” aquí en teniu un bon exemple. La trama de la novel•la t’enganxa i et sorprèn i, a més a més, el personatge protagonista, Oscar Ripoll, té corda per a encapçalar el repartiment de més històries.
L’eix de la novel•la és un informe d’una important indústria farmacèutica. El contingut d’aquest informe es prou important com per arribar a matar. De fet, al primer capítol ja hi ha un cadàver i aquest tipus d’arguments, al més pur estil CSI on el mort arriba a la primera escena, m’encanten perquè et donen un motiu per continuar llegint. Si a això hi sumes un personatge ben construït que es troba al bell mig del sidral pel simple fet d’haver fet una entrevista de feina ja tenim un el ganxo que fa que la novel•la avanci i t’atrapi. Especial recomanació també pels amants de les bones descripcions. Jo , he de confessar que a voltes em cansen. En tot cas, un bon llibre: "Uno de los muertos" de Carlos Luria publicat per “Temas de hoy”.
Intriga, morts, periodisme, investigació, sexe... definitivament, en Carles és un dels meus.
Ah, i gràcies per la dedicatòria!
dijous, 27 de maig del 2010
Lost.Sí
A mi em va agradar el final de Lost. Sí. D’entrada em va deixar xof però no decebut. Emocionat. Coi, s’ha acabat! Fins aquí sis anys invertits en una sèrie que, t’hagi decebut o no, ha passat a la història: 60 països emetent en directe el capítol final! Amb què em quedo jo de Lost? Doncs amb que el seu final ha estat Lost 100%. Des del primer capítol de la primera temporada que tinc clar que tot és ciència ficció: un accident d’avió, molta gent que sobreviu, un paralític que camina i a la selva un soroll estrany fa caure arbres a tort i a dret. O jugues o no jugues? Jo, jugo. Després han vingut més coses: aparicions de morts, óssos polars, experiments, números, magnetisme, viatges en el temps, fonts de llum, etc. Tot sempre ben obert perquè puguis interpretar el que vulguis. Hem/he fet mil teories sobre el què passava i ara la sèrie acaba amb força dubtes oberts. Interpreta-ho com vulguis. Per a mi, tot el que hem vist no és un somni de Jack. Jo interpreto que mor quan tanca l’ull a l’últim capítol. El que coneixem com a realitat paral•lela de la sisena temporada és aquesta mena de purgatori on les ànimes/esperits dels protagonistes vaguen fins que es troben totes per entrar junts a la llum, la vida eterna, el cel, l’altra vida, l’altre barri, o com li vulgueu dir. Mític, poètic i emotiu. Per a mi: Lost 100%.
I ara us deixo un parell de links divertits. El primer un vídeo de l’ABC amb en Jacob i el seu germà protagonitzant un del molts gags que han fet al show d’en Jimmy Kimmel.
I també una concessió per als que els ha decebut el final. Aquest muntatge amb subtítols de Hitler assabentant-se que el capítol era l’últim de Lost. No hi haurà setena temporada.
Ha mort Lost. Visca Lost!
dimecres, 26 de maig del 2010
dimarts, 25 de maig del 2010
dissabte, 15 de maig del 2010
Bloc Vs Web
dimecres, 5 de maig del 2010
dimarts, 4 de maig del 2010
Zara... kids?
Si us hi fixeu bé està perfectament adaptada per als que hi vagin amb el “kid” al cotxet amb un petit desnivell de més d’un pam fàcilment superable. No és que no tinguin cap sensibilitat amb les persones que van amb cadira de rodes, per exemple, no. Aquí el que passa és que no tenen en compte ni als seus clients potencials.
Després de fer pujar el cotxet amb la nena a la botiga resulta que aquesta té dos nivells. El primer a peu pla (després del “petit” graó d’entrada) i el segon al que s’hi accedeix a través d’unes escales però, atenció! han posat un ascensor per poder-hi pujar amb el cotxet, el carro, la cadira de rodes, etc. Bé! El problema és aquest:
Són tan bons que han omplert tota la sortida amb penjadors de roba que fan que l’ascensor sigui inútil, inservible i un trasto al mig de la botiga. Fantàstic, doncs! Què serà el següent? A aquest pas aviat obriran una botiga de talles grans amb una entrada com la petita de l’Imaginàrium.
dijous, 29 d’abril del 2010
El gol de Bojan
dimarts, 27 d’abril del 2010
dijous, 22 d’abril del 2010
Qui va matar el drac?
Capítol 1: http://vimeo.com/11035024
Capítol 2:
Qui va matar el drac? Capítol2 from Qui va matar el drac? on Vimeo.
Capítol 3: http://vimeo.com/11091354
Capítol 4:
Qui va matar el drac? Capítol4 from Qui va matar el drac? on Vimeo.
I la resolució final avui a: http://www.quivamatareldrac.cat
Bon dia de Sant Jordi a tothom. Compreu roses i llibres i quan sigueu a casa no us oblideu que les roses fan bonic i els llibres són per llegir... ho dic perquè molts llibres acaben fent bonic i tot el que llegiu serà el “Feliç Sant Jordi” de l’etiqueta que hi ha a la cel•lofana que embolcalla la rosa que heu comprat. Esteu avisats.
SMS equivocats (2)
Hola guapíssima!Crec k avui el teu home està tot el dia a la feina, has pogut deixar la nena amb la teva sogra?després em passo per casa i “parlem”...
Aquest no l'he contestat ;)
dimecres, 21 d’abril del 2010
SMS equivocats
Un missatge directe al que no vaig poder fer cas perquè no sé on no havia d’anar i, en tot cas, no vaig anar-hi perquè després de la feina vaig anar directe a casa. A més a més, porto tot el matí esperant la trucada d’en Cabrera i, de moment, res de res.
El segon SMS erroni era més inquietant. El vaig rebre a quarts de dotze de la nit i us el transcric literalment: “Dos o tres veces hablando de mi persona me dijiste que las verdades duelen y que quién te quiere te puede hacer daño con ella. Hoy puede que te haya hecho daño, yo me siento fatal, pero cada vez te creía menos como amigo. Lo siento.”
El que ho sento sóc jo que t’has equivocat de número però està tan ben escrit, amb tant sentiment i diu tantes coses que no l’he esborrat.
M’encanta rebre SMS que no són per a mi. De fet, porto tot el dia pendent del mòbil per si en rebo més.
Android
divendres, 16 d’abril del 2010
El TC és inconstitucional
dijous, 15 d’abril del 2010
dilluns, 12 d’abril del 2010
dimarts, 6 d’abril del 2010
Un gran invent!
Sempre saps si portes diners o no. Saps quants calés portes sense necessitat d’obrir la cartera. Serveix tan per a pobres que només portin tones de ferralla com per a multimilionaris que carreguin quantitats irracionals de bitllets. És fàcil de trobar quan el portes dins la bossa (elles) o dins la maleteta (ells). Té “abrefácil”. És impermeable. I es pot reciclar: al contenidor groc, clar.
N’hi ha més però segur que vosaltres ja les heu trobades. Per cert, no em regaleu una bossa amb zip per congelar perquè ja tinc una cartera de pell que em va molt bé.
dissabte, 27 de març del 2010
Penedès21.cat
A més a més, l’aparició d’un nou canal de comunicació sempre és una bona notícia. De fet, hauria de ser la primera notícia de qualsevol canal de notícies. És metaperiodisme però m’agrada!
divendres, 26 de març del 2010
Santa Setmana
(Rodatge del gag emès dijous 25 de març)
dijous, 25 de març del 2010
El regal total
Que guapo!
dimecres, 24 de març del 2010
Per fi informats del que passa a Rodalies
Si feu servir el tren, heu de fer servir rodalia.info i si teniu mòbil amb internet podeu col•laborar a informar a la resta dels usuaris enviant la vostra informació a través del twitter i posant el tags #rod1, #rod2, #rod3, #rod4, #rod7 segons toqui.
Així que no espereu més a que Renfe us informi tard i malament. No pregunteu al noi de la finestreta (si és que n’hi ha) i, sobretot, no espereu que la megafonia o les pantalles d’algunes estacions diguin res del retard amb que arriba el vostre tren. A dia d’avui, la millor solució és: rodalia.info o cercar tag de la vostra línia al Twitter.
dilluns, 22 de març del 2010
Dictar sentència
Joaquim M. Puyal.
Extracte del principi de la transmissió de futbol a Catalunya Ràdio del 21/03/2010
dijous, 18 de març del 2010
dilluns, 15 de març del 2010
Un vídeo clip amb molt d’art
70 Million by Hold Your Horses ! from L'Ogre on Vimeo.
divendres, 12 de març del 2010
Finestreta única
Les darreres dues setmanes he patit el via-crucis de registrar un nou nat. El primer que has de fer és anar al Registre Civil. T’ho diuen al mateix hospital i t’avisen que cal portar-hi el Llibre de Família i el certificat de naixement de la nena. Molt bé. Amb la nena inclosa al teu Llibre ja pots la pots empadronar i amb el padró pots fer-li la targeta sanitària. I el Llibre de Família també el necessites per demanar la baixa de paternitat i de maternitat.
Doncs tan panxo vas al Registre Civil. Fas la (llarga) cua. Omples una paperassa inútil amb dades i més dades, i enquesta de població i altres documents absurds. I quan has superat tots els obstacles de la cursa la funcionària s’ho queda tot, et dóna un resguard en forma de paper de 5x5 cm amb un número de telèfon, i et diu que truquis al cap d’una setmana per saber si ja pots anar a recollir el Llibre de Família amb el nom de la nena inclòs. Una setmana!!! Una setmana per escriure un nom en un llibraco i després escriure-ho a boli i amb mala lletra al meu Llibre de Família! Increïble!
Amb tot, intentes tirar endavant. A l’oficina d’empadronament no volen saber res de tu si no portes el llibre de família (?) i al CAP no et fan al targeta santiària sense l’empadronament de la nena que, per cert, necessita que la vegi un pediatra una setmana després de néixer. Total: tot queda encallat al Registre Civil.
Per acabar de reblar el clau al CAP els dóno el nom de la meva filla i el troben introduït al sistema informàtic: “Clar, fa nou mesos que la teniu controlada!”, però ni així. “Però si va néixer a un hospital de la vostra pròpia xarxa sanitària!”, d’acord però no té el padró i per tant no té targeta sanitària. “Stupendu”.
Conclusió: l’administració pública no és ni administració ni és pública; perquè no administra res de res i si no tens contactes privats és impossible tirar endavant.
Finestreta única ja!
Això sí, a la finestreta única no hi poseu els funcionaris del Registre Civil perquè llavors no haurà servit per a res.
dimecres, 10 de març del 2010
Premsa, ràdio, televisió... i 2.0
I divendres al Diari del Baix Penedès el Tothosap també donava la bona nova. Així que sembla que mentre a la casa reial els cal fer comunicats per anunciar que neix un infantó a mi això no em cal. Coses de la república...
dimarts, 9 de març del 2010
La millor experiència del món
Els amics que ja han passat per això de ser pares m’ho havien advertit però mai els havia prestat prou atenció. De fet, no hi ha paraules per descriure el moment en que et posen la teva filla al pit i ella s’arrauleix, gemega i s’adorm. Si ho heu experimentat ja sabeu a què em refereixo. Si no us ha passat mai us ho recomano: és la millor que hi ha.
dimarts, 23 de febrer del 2010
Poblet, Fortuny i "el Celestino"
Doncs bé, d’una d’aquestes col•laboracions ara n’ha nascut una relació. És a dir, vam fer de “celestinos”. Pensàvem que seria el repte més difícil. Ens vam proposar posar cara a cara els dos millors saxofonistes del país: Pep Poblet i Llibert Fortuny. Els coneixia per separat i sabia que eren, a banda de grans músics, excel•lents persones així que, tot i que tenen estils molt diferents, vam proposar-los el joc. I van acceptar. I va ser genial. Ens ho vam passar tan bé i s’ho van passar tan bé que en Poblet li ha proposat al Llibert de col•laborar al seu nou disc titulat “Saxology”. I la cosa ha sortit bé. Aquest matí he rebut un mail del Pep informant-me que tot ha anat com la seda i que ha penjat alguns moments de la gravació al seu bloc: http://peppoblet.blogspot.com/
És fantàstic veure’ls junts de nou. Gràcies amics per aquella hora de ràdio inoblidable i llarga vida a la bona música!
Avui sí!
Ja em va atrapar el seu primer disc “Autòmat infinit” i la seva cançó “Ràdio” es va convertir en sintonia del programa “Som així” de Catalunya Ràdio d’aquest estiu amb els arranjaments que va fer el propi grup a petició d’un servidor (eternes gràcies!). I ara reclamaven ajuda als seguidors fent-los confiança i demanant que compréssim el disc per avançat i per internet. Dues coses que no s’estilen gaire. Som uns quants centenars de persones els que ho hem fet i us asseguro que val la pena fer-ho.
Un disc més tranquil. Segurament més fosc. Però també més treballat on cada cosa és al seu lloc, cada so de guitarra està triat, els solos mesurats, una trompeta just quan toca, una bateria que desapareix per uns segons per crear un clima, una sensació, una experiència.
Tretze cançons més un bis especial. D’aquestes permeteu-me que destaqui quatre cançons que fora de sèrie: Avui sí. No estiguis trista (el single de presentació). Contra sentit (amb en Josep Puntí!). El gat.
Podeu encarregar el disc a: www.gatrecords.com
I escoltar algunes de les seves cançons a: http://www.myspace.com/ixcadaques Entre aquestes podreu trobar-hi la que més m’ha sorprès/agradat/emocionat/posat de bon rotllo del disc:
AVUI SÍ. La sinergia és al teu costat / tot radia profund / Ja conec la mirada que fas / quan estàs tan amunt. / Tant de temps esperant assecat i allargat desert / finalment podem dir que això està canviant / que ja és passat. / I tot perquè avui sí / es veia a venir / avui no pot fallar / segur que et farà de tot avui. / Dius que a soles ja es posen a to / mai no s’han d’apressar / que la causa i el cosmos llunyà / ja treballen per tu. /
Però veus homes que van enganyant a tot drap, tirans quan els ve de gust. / Tu ho entens, si elles tarden una mica més a dir-te res. / Però jo sé que avui sí / anirem tots al cel / i no s’han de pansir / les flors que fan pom al teu jardí. /
Ja s’acaba la mala estrugança. / Ja s’acaba el tortuós destí / que aparcava l’amor a la panxa / de fa tant temps. / No saps com esperava el dia d’avui. / Descansarà la fera. / Serà com la primera, sí!
dijous, 18 de febrer del 2010
Lost desenredat
Lost Untagled sobre el 6x03: What Kate does:
Lost Untagled sobre el 6x04: The substitute:
dimarts, 16 de febrer del 2010
La taula d’un productor
Aquí us deixo una foto de la taula del Carles, del departament de convidats de BFN. Coses que apareixen a la fotografia i que són sobre la seva taula: La Vanguardia, el primer que fa cada matí. El Periódico, el segon que fa quan arriba a treballar. Correspondència acumulada per obrir. Dos telèfons mòbils: el seu personal és el que té enganxines d’estrelles de color lila. Una bossa d’una farmàcia cosa que confirma que sí, que es medica. La seva inseparable “mariconera” amb una pipa (de fumar) dintre. Un calendari per fer veure que sap en quin dia viu. L’agenda (sota el calendari). Un DINA4 amb només una frase apuntada per recordar-se d’alguna cosa que ha de fer i encara no ha fet. Un telèfon de sobretaula amb un llaç rosa (alguns pensen que és gai). La carpeta amb les dades del convidat del dia. Una pila de llibres (a la dreta de la imatge) que encara són dins del sobre en el que van arribar tot i que el sobre ja sigui obert. I a sota de tot un ordinador amb un alienígena dissenyat per Herikberto com a fons de pantalla. El que demostra la fotografia és que el PC és d’atrezzo perquè ho pregunta tot.
dimarts, 9 de febrer del 2010
dijous, 4 de febrer del 2010
dimecres, 3 de febrer del 2010
Sant sopar
I al vell mig de tots John Locke. Primera conclusió ràpida, sense pensar-hi i deixant-me emportar per la meva simpatia cap al calb de la sèrie és: John Locke is God.
No faré spoilers (de moment) però la promo oficial de l’ABC fa més o menys així: