dimarts, 14 de desembre de 2010

La Resposta, el musical


Anna Imbernón, Txell Solé, Xavier Solé, Roger Guitart, Clara Pizarro i Anna Casas.

Ha estat un cap de setmana intens, espectacular, genial, inoblidable... Aquest dissabte a la nit estrenàvem el musical “La resposta”, l’encàrrec que em van fer la coral Joves Veus del Vendrell. Estrenar una obra que has pensat, escrit i dirigit és un luxe i un plaer. I encara ho és més quan pel camí coneixes gent extraordinària i, de passada, fas realitat un dels somnis de fa anys: fer cançons a mitges amb l’Albert Recasens; ell hi posa la música i jo la lletra, clar. I així va néixer “La resposta”, un musical jove, optimista, divertit i amb missatge. Un projecte que ha crescut exponencialment. Un text que vaig començar a escriure una nit com la d’avui: de matinada mentre a casa tothom dorm. Traient hores d’on no n’hi ha i posant lletra a les cançons que l’Albert m’enviava en format mp3 i on ell només hi deia “nana-na”. Han estat moltes hores d’escriure, reescriure i buscar sentit a tot plegat. Han estat molts dies de treball amb els actors. I un esprint final d’assajos intensius al TÀG amb la banda en directe, les projeccions, la llum i el so. El resultat final: òptim. Dues sessions amb el teatre ple de gom a gom. Dues funcions amb el públic rient, divertint-se, cantant i aplaudint amb entusiasme al final.

Em va costar marxar del teatre la primera nit. Vaig ser el penúltim a sortir de la sala (l’últim era el Tomàs, que té les claus del TÀG). Fora encara hi havia gent que s’eperava per felicitar-nos a tots plegats. Increïble. De camí cap a casa vaig penjar un text al Twitter i al Facebook: “Desitjo que tota la gent que escriu algun dia pugui tenir les magnífiques sensacions que es tenen quan s’estrena un text propi. That’s life!”. Gràcies a tots els que heu fet això possible tant dalt de l’escenari, com amagats entre cametes i, sobretot, als que vau omplir el teatre i vau gaudir del musical. Si ho vam fer, és per a vosaltres.

dijous, 2 de desembre de 2010

El petit de cal Eril



"Vol i dol" (Bankrobber, 2010)és un discasso. És el nou disc d'El petit de cal Eril. Comença amb la cançó "cendres" que t'atrapa i no et deixa fins el track 12: "partícules de déu II". El podeu escoltar sencer al seu myspace

dimecres, 1 de desembre de 2010

Twitteleccions, Màrius Serra i La Vanguardia

Seguir les eleccions amb la tele i el Twitter és una experiència nova i divertida. Ho vam fer molta gent i després, gràcies a l'amic Màrius Serra (@mariusserra) hem pogut veure un recull d'algunes piulades a La Vanguardia. Entre aquestes, una de meva! Un honor veure'm citat en un article del Màrius.



#28-N en escritura cuneiforme
Màrius Serra

@mariusserra: TV+ Twitter
@jordievole: Con el 3% sale Anglada!!! Arranca el coche!!! Ahora entiendo el problema del 3 per cent!!!
@agenciaacn: El hashtag # 28N treu fum http:// ves. cat/ anMf #28N
@xsanjuan: #quepassaria si l´ou li tiren al de Ciutadans al crit de ´Visca Catalunya´? #28N
@ciu: lamentem profundament l´incident que hi ha hagut contra el sr. Iceta a la seu dels @ socialistes_ cat
@RogerSaperas: 60% De moment, Anglada fora. Però 50.000 vots.
@xavicoral: Bé, bé... esperant que arribi com a mínim al 80% per no tenir més ensurts... RT @ agustibranas: Com van les crispetes amb l´anella? :)#28N
@marcpifarre: Us imagineu q ara s´estigués jugant un Barça-Madrid???
@socialistes_ cat: #presidentmontilla en el proper congrés no tornaré a ser candidat a primer secretari de partit
@Rogerbuch: Catalunya és diferent. Votem partits estranys, com per exemple Ciutadans, oi, Rosa Díez? (0,17%)
@ganyet: Gol de Laporta a l´últim minut #e10 #e10rac1 #28N
@marccortes: Hacía tiempo que no veía unas elecciones así... Resulta que hoy NO han ganado todos #28N
@Buenafuente: Descalabro del PSC y Mas President. ¿Se veía venir?
@jaumeprenafeta: Titular del 3cat24 a les 22.39: ´CiU s´allunya de la majoria absoluta´ http:// www. 3cat24. cat/ #28N
@xavisarria: És molt preocupant que 70.000 persones hagin votat extrema dreta, més els 365.000 que han votat el discurs populista i xenòfob del PP.
@toniaira: En @Laporta2010 promet. La primera nit ja dóna la nota. Serà l´últim en comparèixer, després del guanyador. Això promet...!
@Sergimas: President MAS !!! Insisteixo. Ja és oficial: em demano Helena Rakosnik pel Polònia
@peremas. Intereconomía al seu aire: entrevisten la Sánchez-Camacho mentre compareix en Mas... #28N
@cativistes: Humilitat, responsabilitat i esperança. Ens sentim servidors de Catalunya i no els seus salvadors
@enricxicoy: "Cooof!", diu en Pujol al costat de Mas. #28N
@martinpinol: quan Mas diu que aquest any SI, és que està content amb l´aparició de Laporta al Parlament?
@javiercocooning: #laporta pasa de 100.000 socios a 100.000 votantes més que un President! ;-) #e10
@jovarela: Ara que Laporta es important ja pot sortir al wikileaks. Al loro!
@albertcuesta: Siguem positius: Carmen de Mairena (i el Partit Pirata) tenen més vots que Rosa Díez #28N
@ebenach: Enhorabona a CiU i a Artur Mas, i feu bona feina per Catalunya. Nosaltres hem perdut, hem rebut vot de càstig i cal replantejar-se coses
@jcorbalan: Cuní a Puigcercós: ´Considera una derrota ESPECTACULAR?´. Resposta: ´Miri, no estic per bromes...

dimarts, 23 de novembre de 2010

Política interessant

Desafecció. Abstenció. Indecisos. Bé, potser no n’hi ha per tant, oi? Diuen que la política no interessa i que l’abstenció serà gran. Doncs, atenció perquè el debat de TV3 va tenir un seguiment massiu des del Twitter. Generava interès i comentaris. Tant és així que només amb els tweets que comentaven el debat i que duien l’etiqueta #e10 es va genera un 0,12% del trànsit mundial de Twitter en aquell moment del dia. Jo crec que sí que ens interessa la política. I aquesta nit al cara a cara segur que es torna a demostrar. I els polítics? Ui, això ja són figues d’un altre paner.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Entrades a la venda i dues úniques representacions

Des d’aquest matí ja es poden comprar les entrades pel musical “la resposta”. Portem molts mesos treballant-hi i la veritat és que estic segur que us ho passareu bé. Les entrades les podreu comprar a Cultura de l’Ajuntament del Vendrell (a l’antiga biblioteca). Afanyeu-vos perquè aquest matí hi havia allau de peticions i si feu tard us quedareu sense.





Més info a: www.wix.com/laresposta/elmusical

diumenge, 21 de novembre de 2010

Bon tracte

A la feina som professionals. Tractem a la gent bé i amb consideració; als que ens cauen millor i als que potser no tant. Tots mereixen un respecte. Tots venen al programa perquè han fet alguna cosa i, per tant, els reconeixem el seu talent. Les entrevistes sempre són a favor i si hi ha alguna cosa que pensem que pot incomodar el convidat abans li consultem si li ve de gust jugar amb nosaltres. És el que toca. És el nostre estil. És la nostra manera de ser i de fer.

Fa temps que penso que hi ha programes on les coses no són d'aquesta manera. Les coses els van bé (i me n'alegro) però era qüestió de temps que algú digués una cosa així:
¿Humilla 'El Hormiguero' a sus invitados internacionales?

“Justo antes de empezar el programa te dicen “Pásalo bien”, pero cuando acaba y sales de allí te das cuenta de que es imposible porque el programa parece estar diseñado para humillar a los invitados americanos: muestran fotos estúpidas de ti, hacen bromas sobre ti, la audiencia se ríe y luego a ti te llega la traducción y dices, “sí, se están riendo de mí”, pero no tienes tiempo a responder porque ya han pasado a otra cosa.”


Jesse Eisenberg (‘The Social Network’) entrevistat al programa d'en Conan O'Brien.

dijous, 18 de novembre de 2010

La resposta

Ja està aquí! Ja arriba el moment! Després de mesos de feina escrivint, fent lletres, assajant, dirigint i organitzant ja tenim dates per estrenar el musical “La resposta”. Un encàrrec que em van fer la gent de la coral Joves Veus del Vendrell i que, amb música del mestre Albert Recasens, m’he encarregat d’escriure i dirigir.

Un musical 100% vendrellenc que podreu veure dissabte 11 de desembre a les 22:00h i diumenge 12 de desembre a les 18:00h al Teatre Àngel Guimerà. Les entrades es posen a la venda dilluns. Afanyeu-vos o us quedareu sense.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Imelda May

Aquesta nit a BFN actuarà en directe Imelda May interpretant aquest "temasso": Mayhem.



Després no digueu que no ho sabíeu.

dilluns, 1 de novembre de 2010

El dilema de la "chaiselongue"

Hem de comprar una "chaiselongue" i ens està costant decidir-nos. La veritat és que anar a una botiga de mobles especialitzada hauria de servir-te per posar-te les coses més clares. Doncs no! Mirar els models que tenen exposats encara et pot dur a una confusió més gran. En una mateixa botiga vaig trobar-me aquests tres cartells sobre tres sofàs però cap tenia "chaiselongue". Tenien "chaislongue", "chaiselonge" o "cheslong". Aquest és el seu dilema.


Sofà amb chaislongue


Sofà amb chaiselonge


Sofà amb cheslong

divendres, 29 d’octubre de 2010

Yes we Carm

Ells parlen de desafecció. Ells han provocat això. Ells en són els responsables.
Nosaltres? Nosaltres ens en riem. Yes we Carm!

dijous, 28 d’octubre de 2010

What Should I Do?

I va i els Miami Heat perden el primer partit de la temporada de l’NBA contra els Boston Celtics i en LeBron James torna a fer-se la pregunta: what should i do? Què he de fer? És la gran pregunta que s’ha fet LeBron durant tot l'estiu. Finalment ha escollit formar part d’una súper franquícia a Miami amb Dwyane Wade i Chris Bosh. Però Amèrica és showtime fins a les últimes conseqüències. Així, el culebrot basquetbolístic de l’estiu s’ha convertit en això: un anunci de Nike… genial.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Mustang Follett

Al sac de les grans coses que hem aconseguit a can BFN hi podem posar aquest moment televsiu: Ken Follett tocant el baix i cantant "Mustang Sally" amb la banda del programa. No puc deixar de veure el moment en que es treu l'americana, s'arrenca el pinganillo del traductor, agafa el baix, la banda s'atura, dibuixa una frase amb el baix i diu: "Mustang Sally now!". Great!

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Els àngels canten així

Me la va fer descobrir el Miguel i no me la puc treure del cap. És la cançó “Els àngels ploren així” dels Estúpida Erikah. Escolteu-la només sota la vostra responsabilitat. Si després aneu cantant el ai-ai-ai-aiii tot el dia que no sigui dit que no us he avisat.


Una imatge que val tant com 14 cançons


Sweet Margaret en directe a La Lira Vendrellenca el 15/10/2010

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Sweet Margaret a la vila

Divendres a mitjanit teniu una cita. A la sala Pau Casals de La Lira Vendrellenca hi ha l’únic concert de La Fira del 2010. No l’ha organitzat l’Ajuntament (malament!) sinó els Nens del Vendrell (enhorabona!). Sobre l’escenari dues bandes de la comarca; les millors. Plou com mai, guanyadors del concurs Tracks i Sweet Margaret, el millor grup de rock de tots els temps.

Feia 34 anys que Sweet Margaret no tocava a El Vendrell i ara ho fan amb la seva formació al complert. Després de les desavinences entre tots els components, a principis de 2010 el grup tornava als escenaris en format de trio. Veient que l’èxit, la fama i els diners tornaven als membres del grup, el quart sweet va decidir tornar. Ara la banda la tornen formen els quatre “sweets” originals.

Xavier Sanjuan (veu i guitarra)
Enric Batlle (bateria i coros)
David Peñalba (baix i coros)
Jordi López (teclats i coros)


Els Sweet Margaret en format trio a Aiguaviva.

Sweet Margaret és el grup que ho va petar a nivell mundial durant els 60 i els 70. Després de més tres dècades inactius i gràcies a algunes operacions d'estètica tornen a pujar als escenaris per reinterpretar els seus grans èxits. L’espectacle porta per títol: “Back on Tour 2010”. Rock and roll en estat pur. No us el perdeu!

dimarts, 12 d’octubre de 2010

En viu i en directe

Confirmat! Divendres Sweet Margaret torna a El Vendrell per oferir bona part del seu repertori de clàssics del rock. Us podem assegurar que tot i que fa 34 anys que no toquen a la vila tot el que sentireu divendres a La Lira serà en viu i en directe. No farem servir l’Autotune; un programa que fa meravelles i que permet fer cantar, fins i tot, un gos:

dimecres, 29 de setembre de 2010

Jornada de coacció general

Quan veig uns piquets pretesament informatius increpar un botiguer perquè tanqui mentre la policia s’ho mira, penso que alguna cosa estem fent malament. Quan llegeixo unes declaracions de Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT a Catalunya dient: “el dret a no fer vaga no existeix” i defensant el “treball” (sí, ha dit treball) dels piquets “dissuasius”, penso que els sindicats pertanyen a un altre segle. Quan a la ràdio sento que han siliconat els panys del CAP de Mataró, penso en tota la gent que ha perdut la tanda al metge i desitjo que algun dels que han fet la bretolada necessitin avui atenció mèdica. Quan miro els horaris del transport públic d’avui, penso que els servis són sota mínims (o zero en el cas dels trens de mitjana distància).

Sóc treballador, assalariat, amb contracte temporal i reclamo els meus drets. Però la meva manera de canalitzar la ràbia per tal com funciona l’actual sistema laboral no és ni a través d’aquesta vaga ni, sobretot, a través d’aquesta tipus de sindicats.

dimarts, 28 de setembre de 2010

Kate Perry i Elmo

Kate Perry va gravar un vídeoclip genial amb l'Elmo de Sesame Street. Va adaptar la lletra de la seva cançó "Hot n cold" però ah! portava un escot massa prominent i el clip no es va emetre. Per sort, el podem trobar a la xarxa:



A més, va aparèixer al Saturday Night Live vestida així per treure ferro a la polèmica:



Ole, pels tv shows americans!

Entranyable, genial… ¡fantástico! Eduard Punset



L'Albert Om fa un gran programa amb "El convidat" i, està clar, els amfitrions són els protagonistes. La setmana passada visitava can Punset i van ser uns minuts de tele entranyables, genials o, com repeteix una vegada i una altra en Punset: "¡fantásticos!".

Eduard Punset trufa el seu discurs de frases que val la pena escriure en paper per rellegir-les i pensar-hi. N'he fet una selecció:

"Jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa."

(Respecte al càncer): "Hi ha la possibilitat que els metges s’equivoquessin."

"El primer gran amor... es va fer monja."

"Per fer vida de parella t’ha d’interessar el que et passa per dintre."

"Albert: ¿Ets creient? Eduard: ¿Amb què? Albert: Amb Déu. Eduard: Ah, amb Déu no. "

"La gent religiosa són lleugerament més feliços que el promig perquè els donen una resposta i el de menys és si es falsa o verdadera; la resposta redueix la por. "

" No voto. Considero que jo estic en una altra feina."

" Estic deixant de ser homínid."

"Quan un mor, ¿què és el que es mor? Som un 90% àtoms i els àtoms a tots els efectes pràctics no s’acaben mai; són pràcticament eterns."

" Jo probablement no moriré mai. No està demostrat que moriré."

I una frase final: "El món es fantàstic... i la gent és fantàstica i no ho sap."

dimarts, 21 de setembre de 2010

El moneder de l'Ainoa (2)

L'Ainoa és genial. Seu just a la taula del meu darrere i organitza que cada dia el plató s'ompli de gent. A banda d'això és creativa, té iniciativa i és una manetes. I totes aquestes facetes les ha aplicat en una manualitat excel·lent. L'Ainoa ha construit un moneder amb un brick de llet d'avena. Li vaig demanar que el desmuntés per veure'n el procés:





Doblegat per on cal i posant-hi una simple tira de belcro tens un moneder amb compartiments i tot. L'Ainoa és de moneders peculiars i jo sóc de fixar-m'hi.

dissabte, 4 de setembre de 2010

COM m'agrada la ràdio!

Aquesta temporada, a banda de continuar a BFN (el millor programa que hi ha), torno a fer ràdio! És a COM Ràdio i ho faig dins el programa El dia. El responsable que torni a posar-me darrere un microfòn és l'Albert Vico, un d'aquells paios que formen part d'una generació de grans professionals que la ràdio d'aquest país no s'ha de deixar perdre.

A la COM m'hi podreu trobar tots els dimecres entre dos quarts de dues i les dues del migdia. En números seria més o menys així: 13:30h-14:00h. Allà m'hi trobareu fent una secció que hem titulat: "Converses amb la meva filla". I sí, el títol no enganya; hi explico les converses (ara per ara, monòlegs perquè encara no parla i per tant no té dret a rèplica) que mantinc amb la meva filla. Reflexions divertides sobre el dia a dia d'un pare primerenc.

Ja sabeu on sóc!

Salut i bona ràdio!

dimecres, 18 d’agost de 2010

Web

La web està embastada.
Diu el sastre que aviat me la podré posar per sortir al carrer.

divendres, 23 de juliol de 2010

dimarts, 13 de juliol de 2010

El 10J


Foto extreta del Flickr de www.somunanació.cat

El 10 de juliol del 2010 és una data històrica. Més d’un milió de catalans al carrer saltant-se protocols, excuses i polítics. Era el dia i n’érem conscients. La capitalització dels polítics de la manifestació no podia ser excusa. Ans al contrari. El poble va donar una lliçó. Dies i dies barallant-se per una capçalera que no va existir. Al davant dels polítics, el poble: Catalunya. Ens vam manifestar cívicament. Sense aldarulls. Molts hi érem amb la família (i això inclou un cotxet amb una nena de 4 mesos) i, si us he de dir la veritat, mai havia circulat tan tranquil pel passeig de Gràcia de Barcelona. Cap crit. Cap mala paraula per aquell cop que dones sense voler als turmells del senyor del teu davant amb les rodetes del cotxet. Aquest és el nostre seny.

La manifestació era, suposadament, contra la sentència de l’Estatut. No dic que no, però diria que la sentència és “només” la gota que ha fet vessar el got. Jo no vaig sentir cap crit en favor de l’estatut. Cap consigna. Cap: “si us plau respecteu l’Estatut que hem referendat com a poble”. El crit era un altre: “Independència!”. Sí: “In-inde-independència!”. I punt. La sensació era la de dir: “fins aquí hem arribat/aguantat”. Ja no ens alimenten molles; ja volem el pa sencer, que deia l’Ovidi. Els polítics hi eren i si no són sords (en el sentit més otorrinolaringològic de la paraula) ho van sentir.

Amb tot, les declaracions que han fet a posteriori no ho demostren. Parlen d’Estatut, d’assolir més competències, de refer ponts amb Espanya, d’aconseguir bla, bla, bla... No és això companys, no és això. Cal foc nou i, té pinta que també caldrà renovar la classe política. Tota. Ancorada al passat. En les relacions del passat. En la transició del passat. En una constitució del passat. El milió de catalans que vam sortir al carrer no miràvem al passat: miràvem al futur.

Que no juguin amb el meu sentiment. Que no usin la meva presència a la manifestació del 10J en benefici propi. No vaig anar-hi sota les sigles de cap partit polític. CAP. Perquè a dia d’avui no me’n crec cap. Hi vaig anar per demanar poder exercir la meva condició de català en total llibertat.

dimarts, 6 de juliol de 2010

Som aquí


Ben bé no sé on és El Vendrell en aquesta foto de tot l’espai però aviat el senyor Google traurà l’aplicació “Google Universe” i podrem jugar amb l’scroll i anar de la foto de tot l’univers a la del carrer de casa.

dimarts, 15 de juny de 2010

Basquet day

Avui toca bàsquet a tort i a dret. El Barça i els Lakers es juguen les garrofes de la temporada. Tots dos, si perden, estan fora. Tots dos, si guanyen, tenen una oportunitat per refer-se i buscar la glòria. Avui, doncs, toca doblet. Dos partits. Dues finals. I un grapat d’hores de bàsquet. Mentre no arriba el moment de la veritat el millor sempre és l’humor. Aquí us deixo un parell de vídeos del programa de Jimmy Kimmel per acabar amb el dilema sobre qui és el millor jugador de la NBA: LeBron o Kobe? Cap dels dos. El millor és Ricardo Reyes!!!

Reyes Vs LeBron



Reyes Vs Kobe

dilluns, 14 de juny de 2010

Una càmera Tot-terreny


Nova adquisició per a la família de càmeres de casa. Un regal caigut del cel i que té nom: PENTAX W90 en verd pistatxo. Una petita meravella. Una càmera compacta de 12,1Mp qualificada com una càmera tot-terreny. Per què? Doncs perquè pot gravar sota l’aigua, a temperatures extremes sota zero i aguanta els cops de caigudes de un menys d’un metre i mig d’altura. A tot això, cal sumar-hi una lent Pentax, leds que il·luminen a poquíssima distància per fer servir el super-macro, grava vídeo en HD i té un pantallot de 2,7 polzades. Brutal! I ara... a fer fotos!!!

dimecres, 9 de juny de 2010

#candidats

Va començar com una broma. Vaig escriure al Twitter uns jocs de paraules amb els noms dels quatre candidats a president del Barça i també ho vaig penjar al bloc. Ho vaig agrupar amb el tag #candidats i al cap de poques hores un grapat de twitteros es van apuntar al joc amb les seves propostes de noms. La majoria són bones i originals. Us en faig un recull perquè puguem riure plegats. No hi són totes però n’hi ha un bon grapat:

Propostes de @mpallares
Marc Singlot: ip ip mes ip ip Barça ip ip que ip ip mai
Alexandre Rovell, com el rovell de l'ou sempre al mig
Agustí Bicodine, el candidat que vol el Dr. House
Marc Inglish Mai, el candidat de l'APM
Samba Rosell, el candidat oficial del Brasil

Propostes de @francesccanonsa:
Santo Rosell, candidat a qui ni Déu pot dir res sobre ell
Agustí Veredicto: está sí, está no... (está me gusta, me la como yo)

Propsotes del gran @frandomenech
Sendro Rosell, candidat afectat per les cendres del volcà islandès
Jaume Febrer, el candidat que només demana el vot un cop a l'any

Propostes de @suranpu
Agustito Benedito, candidat i familiar llunyà de José Ortega Cano

Propostes de @rafelLujan
Agustí Bien-edito, el candidat que domina el Final Cut
Marc Ingla-Terra, el candidat de la Reina

Propostes de @JordiKu
Mark Tinta, el candidat imborrable.
Manco Rosell, el germà de Cervantes.

I finalment poso algunes altres parides que vaig anar twitejant durant la tarda/vespre (@xsanjuan)
Magno Rosell, un candidat al que només li falta el cafè i el puro
Sandro Ros-ell, tot i el cognom el candidat és moreno
Jaume Fesser, candidat de goma-espuma
Marc In-sa, candidat que no ha superat la revisió medica

dimarts, 8 de juny de 2010

Candidats

Els meus candidats a la presidència del Barça són aquests:

Sagno Rosell, candidat que se sent atacat brutalment per la resta.

Marc Ingle
, candidat que porta els engonals amb el depilat brasiler.

Jaume Femer
, candidat que fa olor a Joan Laporta.

Agustí Beneficio
, candidat que vol treure profit de les baralles dels altres.


S’accepten noves propostes.

dijous, 3 de juny de 2010

L'Andreu entrevista l'Enjuto

Una altra fita (o idea estranya feta realitat). Enjuto Mojamuto, el personatge de Muchachada Nui entra per la porta de convidats de BFN i parlen una estona. Brutal!

dilluns, 31 de maig de 2010

“Uno de los míos”



He acabat de llegir “Uno de los muertos” el primer llibre del Carles, un amic i també company de feina a BFN. Si us agraden els llibres d’acció, d’intriga o de la sovint injuriada “novel•la negra” aquí en teniu un bon exemple. La trama de la novel•la t’enganxa i et sorprèn i, a més a més, el personatge protagonista, Oscar Ripoll, té corda per a encapçalar el repartiment de més històries.

L’eix de la novel•la és un informe d’una important indústria farmacèutica. El contingut d’aquest informe es prou important com per arribar a matar. De fet, al primer capítol ja hi ha un cadàver i aquest tipus d’arguments, al més pur estil CSI on el mort arriba a la primera escena, m’encanten perquè et donen un motiu per continuar llegint. Si a això hi sumes un personatge ben construït que es troba al bell mig del sidral pel simple fet d’haver fet una entrevista de feina ja tenim un el ganxo que fa que la novel•la avanci i t’atrapi. Especial recomanació també pels amants de les bones descripcions. Jo , he de confessar que a voltes em cansen. En tot cas, un bon llibre: "Uno de los muertos" de Carlos Luria publicat per “Temas de hoy”.

Intriga, morts, periodisme, investigació, sexe... definitivament, en Carles és un dels meus.

Ah, i gràcies per la dedicatòria!

dijous, 27 de maig de 2010

Lost.Sí


A mi em va agradar el final de Lost. Sí. D’entrada em va deixar xof però no decebut. Emocionat. Coi, s’ha acabat! Fins aquí sis anys invertits en una sèrie que, t’hagi decebut o no, ha passat a la història: 60 països emetent en directe el capítol final! Amb què em quedo jo de Lost? Doncs amb que el seu final ha estat Lost 100%. Des del primer capítol de la primera temporada que tinc clar que tot és ciència ficció: un accident d’avió, molta gent que sobreviu, un paralític que camina i a la selva un soroll estrany fa caure arbres a tort i a dret. O jugues o no jugues? Jo, jugo. Després han vingut més coses: aparicions de morts, óssos polars, experiments, números, magnetisme, viatges en el temps, fonts de llum, etc. Tot sempre ben obert perquè puguis interpretar el que vulguis. Hem/he fet mil teories sobre el què passava i ara la sèrie acaba amb força dubtes oberts. Interpreta-ho com vulguis. Per a mi, tot el que hem vist no és un somni de Jack. Jo interpreto que mor quan tanca l’ull a l’últim capítol. El que coneixem com a realitat paral•lela de la sisena temporada és aquesta mena de purgatori on les ànimes/esperits dels protagonistes vaguen fins que es troben totes per entrar junts a la llum, la vida eterna, el cel, l’altra vida, l’altre barri, o com li vulgueu dir. Mític, poètic i emotiu. Per a mi: Lost 100%.

I ara us deixo un parell de links divertits. El primer un vídeo de l’ABC amb en Jacob i el seu germà protagonitzant un del molts gags que han fet al show d’en Jimmy Kimmel.



I també una concessió per als que els ha decebut el final. Aquest muntatge amb subtítols de Hitler assabentant-se que el capítol era l’últim de Lost. No hi haurà setena temporada.




Ha mort Lost. Visca Lost!

dimarts, 25 de maig de 2010

dissabte, 15 de maig de 2010

Bloc Vs Web

He rebut algun comentari al respecte de la poca actualització del bloc darrerament. No és deixadesa, ni que tingui el bloc mig abandonat... el motiu és que estic preparant la pàgina web. Així que, ben aviat, hi haurà novetats 2.0!

dimarts, 4 de maig de 2010

Zara... kids?

Vull felicitar al senyor Amancio Ortega per la seva visió empresarial. Sí, ha aconseguit un imperi en el món de la roba i ara va especialitzant les seves botigues. El Zara, per exemple. Hi ha el Zara, diguem-ne, de tot la vida, el Zara Home i també el Zara Kids. Ah, el Zara Kids! No hi havia entrat fins que no he tingut “kids” i quina sorpresa! Aquesta és l’entrada del Zara Kids de Vilanova i la Geltrú:



Si us hi fixeu bé està perfectament adaptada per als que hi vagin amb el “kid” al cotxet amb un petit desnivell de més d’un pam fàcilment superable. No és que no tinguin cap sensibilitat amb les persones que van amb cadira de rodes, per exemple, no. Aquí el que passa és que no tenen en compte ni als seus clients potencials.

Després de fer pujar el cotxet amb la nena a la botiga resulta que aquesta té dos nivells. El primer a peu pla (després del “petit” graó d’entrada) i el segon al que s’hi accedeix a través d’unes escales però, atenció! han posat un ascensor per poder-hi pujar amb el cotxet, el carro, la cadira de rodes, etc. Bé! El problema és aquest:



Són tan bons que han omplert tota la sortida amb penjadors de roba que fan que l’ascensor sigui inútil, inservible i un trasto al mig de la botiga. Fantàstic, doncs! Què serà el següent? A aquest pas aviat obriran una botiga de talles grans amb una entrada com la petita de l’Imaginàrium.

dijous, 29 d’abril de 2010

El gol de Bojan

Del partit d’ahir amb l'Inter em quedo amb el gol de Bojan. Sí, què passa? Per a mi va ser el millor moment del dia. Per un instant vam tocar el cel. Per uns segons ens vam tornar bojos d’alegria, vam cridar amb totes les nostres forces, vam veure’ns al Bernabeu aixecant la Champions, vam creure en el Barça i, sobretot, vam creure en nosaltres mateixos: ho hem fet! Yes we can! Instants després, tres o quatre segons més tard a tot estirar, vam descobrir que l’àrbitre havia anul·lat el gol. Va ser com anar al cel i tornar. Però vam tocar el cel i això ja no ens ho treu ningú. Prefereixo recordar els moments bons... dels dolents ja en parlen els diaris l’endemà, oi?

dijous, 22 d’abril de 2010

Qui va matar el drac?

Per Sant Jordi res millor que recordar la llegenda d’aquest cavaller que, teòricament, va pelar un drac. N’hi ha que no ho tenen clar del tot i per això han creat una sèrie d’animació. “Qui va matar el drac? Aquí us deixo els primers capítols de la sèrie que avui, dia de Sant Jordi, acabarà resolent-se.

Capítol 1: http://vimeo.com/11035024

Capítol 2:

Qui va matar el drac? Capítol2 from Qui va matar el drac? on Vimeo.



Capítol 3: http://vimeo.com/11091354

Capítol 4:

Qui va matar el drac? Capítol4 from Qui va matar el drac? on Vimeo.



I la resolució final avui a: http://www.quivamatareldrac.cat

Bon dia de Sant Jordi a tothom. Compreu roses i llibres i quan sigueu a casa no us oblideu que les roses fan bonic i els llibres són per llegir... ho dic perquè molts llibres acaben fent bonic i tot el que llegiu serà el “Feliç Sant Jordi” de l’etiqueta que hi ha a la cel•lofana que embolcalla la rosa que heu comprat. Esteu avisats.

SMS equivocats (2)

N'he rebut un altre!!! Diu així:

Hola guapíssima!Crec k avui el teu home està tot el dia a la feina, has pogut deixar la nena amb la teva sogra?després em passo per casa i “parlem”...

Aquest no l'he contestat ;)

dimecres, 21 d’abril de 2010

SMS equivocats

Ahir, al mòbil de la feina vaig rebre dos SMS que no eren per a mi. El que em va cridar més l’atenció és que passés el mateix dia. Quina conjunció d’astres hi ha hagut perquè això passi? No ho sé, però ahir a mitja tarda vaig rebre això: “Carinyo no necesitamos que vengas hoy! mañana por la mañana te puede llamar cabrera? besiko.”

Un missatge directe al que no vaig poder fer cas perquè no sé on no havia d’anar i, en tot cas, no vaig anar-hi perquè després de la feina vaig anar directe a casa. A més a més, porto tot el matí esperant la trucada d’en Cabrera i, de moment, res de res.

El segon SMS erroni era més inquietant. El vaig rebre a quarts de dotze de la nit i us el transcric literalment: “Dos o tres veces hablando de mi persona me dijiste que las verdades duelen y que quién te quiere te puede hacer daño con ella. Hoy puede que te haya hecho daño, yo me siento fatal, pero cada vez te creía menos como amigo. Lo siento.”

El que ho sento sóc jo que t’has equivocat de número però està tan ben escrit, amb tant sentiment i diu tantes coses que no l’he esborrat.

M’encanta rebre SMS que no són per a mi. De fet, porto tot el dia pendent del mòbil per si en rebo més.

Android

Diuen els experts que els mòbils senzills desapareixeran i que aviat tot seran “smart phones” és a dir, telèfons de nova tecnologia amb aplicacions a dojo i internet de sèrie. Jo fa temps que vaig amb el meu telèfon HTC amb tecnologia Android “pels puestus” i això fa que estigui pendent de les notícies que pengen la gent de www.elandroidelibre.com. Les seves recomanacions han nodrit la pantalla del meu telèfon. Gràcies!

divendres, 16 d’abril de 2010

El TC és inconstitucional

Si el tribunal que ha de dir què li sembla l’Estatut està format, entre d’altres, per quatre membres caducats de fa dos anys (en funcions, tècnicament), quatre membres més que tenen data de caducitat a l’octubre i un mort a quin ningú no ha substituït és fàcil afirmar que el Tribunal Constitucional és anticonstitucional.

dimarts, 6 d’abril de 2010

Un gran invent!

Aquest matí l’Ainoa ha tret la cartera de la bossa per anar a fer el cafè. I ha sorprès a molts dels companys que han vist l’acció. D’entrada el seu sistema d’emmagatzemar diners ha provocat estupor i algun somriure per sota el nas però, lluny d’afegir-me a les crítiques, vull fer públic la meva admiració cap a la cartera de l’Ainoa perquè tot són avantatges. Passo a enumerar-ne algunes:

Sempre saps si portes diners o no. Saps quants calés portes sense necessitat d’obrir la cartera. Serveix tan per a pobres que només portin tones de ferralla com per a multimilionaris que carreguin quantitats irracionals de bitllets. És fàcil de trobar quan el portes dins la bossa (elles) o dins la maleteta (ells). Té “abrefácil”. És impermeable. I es pot reciclar: al contenidor groc, clar.

N’hi ha més però segur que vosaltres ja les heu trobades. Per cert, no em regaleu una bossa amb zip per congelar perquè ja tinc una cartera de pell que em va molt bé.

dissabte, 27 de març de 2010

Penedès21.cat

Per estar informats dia a dia del que passa a la comarca tenim un nou canal: www.penedes21.cat. Bona feina per mantenir-nos al dia i totalment útil per a persones com jo: amb poc temps i que passen bona part de la setmana fora de la comarca.

A més a més, l’aparició d’un nou canal de comunicació sempre és una bona notícia. De fet, hauria de ser la primera notícia de qualsevol canal de notícies. És metaperiodisme però m’agrada!

divendres, 26 de març de 2010

Santa Setmana

Ja estic de Setmana Santa. Sí! Toca descansar uns dies fins dilluns de Pasqua on enlloc de fer la mona hauré d’anar a fer el mico a BFN ja que només és festa a Catalunya i a les espanyes volen que treballem ;) Us deixo amb una imatge de Setmana Santa: els guionistes de BFN idolatrant la imatge del seu tòtem: Chiquito de la Calzada.


(Rodatge del gag emès dijous 25 de març)

dijous, 25 de març de 2010

El regal total

Pensava que no arribaria però ja és aquí. Ja tinc a casa: “el regal total”. Vam fer llista de naixement per evitar segons què. Vam alliçonar a familiars i amics del què ens agrada i volíem. Vam demostrar que estàvem contra els estereotips comprant un cotxet de tons blaus tot i ser per a una nena. Però tot ha estat envà. Ens han fet el regal total: un ós de peluix de color rosa. Representa tot allò que no volem però, de moment, enlloc de llançar-lo al contenidor de rebuig (que llavors tindria un nom encara més escaient) el tenim exposat al menjador a la vista de tothom. Millor prendre-s’ho així: amb humor.

Que guapo!

Jimmy Kimmel fa coses impressionants al seu Jimmy Kimmel Live de l’ABC. De les últimes que ha fet és aquest gag sobre el club dels homes guapos: “Handsome men’s club”. Let’s enjoy it!

dimecres, 24 de març de 2010

Per fi informats del que passa a Rodalies

Si Rodalies no informa als usuaris, els usuaris informen sobre Rodalies. Aquest és per a mi el resum del funcionament de http://rodalia.info un projecte de Roger Melcior (usuari de la xarxa de Rodalies) i l’empresa Pimpampum.net. I el resultat és perfecte. A través d’una web i amb informació actualitzada a temps real gràcies al Twitter tots els usuaris del tren podem saber com de malament van aquell dia els combois perquè per a Renfe un quart d’hora de retard és “normalitat” però per als usuaris, no.

Si feu servir el tren, heu de fer servir rodalia.info i si teniu mòbil amb internet podeu col•laborar a informar a la resta dels usuaris enviant la vostra informació a través del twitter i posant el tags #rod1, #rod2, #rod3, #rod4, #rod7 segons toqui.

Així que no espereu més a que Renfe us informi tard i malament. No pregunteu al noi de la finestreta (si és que n’hi ha) i, sobretot, no espereu que la megafonia o les pantalles d’algunes estacions diguin res del retard amb que arriba el vostre tren. A dia d’avui, la millor solució és: rodalia.info o cercar tag de la vostra línia al Twitter.

dilluns, 22 de març de 2010

Dictar sentència

Avui quan sortim a l’antena ho fem com els futbolistes surten al camp poques hores després que un company seu hagi patit una agressió. Aquesta setmana un membre d’aquesta transmissió ha estat víctima innocent d’un atac a la seva parella tan insòlit com ignominiós per part d’algú que fa entrades de carnisser en el joc de la política. (...) Sense que ell ni ningú no ho sàpiga ens hem posat a sota la samarreta de Futbol a Catalunya Ràdio, com també fan els futbolistes, una altra samarreta on hem escrit: “Tots nosaltres som Sergi Cutillas”. I ara quan acabem de saltar al terreny de les ones la mostrem a la nostra audiència: tots som la Mònica i el Sergi. Ens complau pensar que la grada ens aplaudeix. (...) L’ofici de periodista en l’època actual pateix una navegació difícil o molt difícil; potser crítica, d’acord. Però a bord tenim tripulació experimentada que repel•leix atacs a companys i a companyes. Els que volen grapejar el nostre ofici, els que volen acabar amb el periodisme responsable, és a dir, amb el periodisme, abans hauran d’acabar amb nosaltres, és a dir, amb els periodistes. I aquest avís per a navegants diu que nosaltres, periodistes de totes ideologies, menes i colors lluitarem per salvar les regles del joc de la professió i de la convivència que ho són també de la democràcia i de les persones. Per tant, de tots vostès, de tots nosaltres. Som, de fet, la garantia per a tothom.

Joaquim M. Puyal.
Extracte del principi de la transmissió de futbol a Catalunya Ràdio del 21/03/2010

dijous, 18 de març de 2010

dilluns, 15 de març de 2010

Un vídeo clip amb molt d’art

Moltes vegades els vídeo clips no tenen sentit. Són una excusa perquè el cantant surti fent el pamplines fent playback sobre la seva pròpia cançó. Això provoca dues reaccions. La primera és la de Quimi Portet, per exemple, que fa els clips en format domèstic i fotent-se’n del sistema de promoció en imatges d’una cançó. L’altra reacció és fer una petita obra d’art. En aquest cas ho és amb més motiu ja que “70 million” dels Hold your horses recrea obres d’art per fer-ne un vídeo clip. M’encanten els vídeos d’en Quimi i trobo aquest clip una genialitat:

70 Million by Hold Your Horses ! from L'Ogre on Vimeo.

divendres, 12 de març de 2010

Finestreta única

Fer papers en aquest país és de bojos. Qui coi ha organitzat el sidral per fer-ho tan enrebessat? Si algú troba el culpable, siusplau, que el pengin dels collons a la plaça del seu poble per a escarni públic. Gràcies.

Les darreres dues setmanes he patit el via-crucis de registrar un nou nat. El primer que has de fer és anar al Registre Civil. T’ho diuen al mateix hospital i t’avisen que cal portar-hi el Llibre de Família i el certificat de naixement de la nena. Molt bé. Amb la nena inclosa al teu Llibre ja pots la pots empadronar i amb el padró pots fer-li la targeta sanitària. I el Llibre de Família també el necessites per demanar la baixa de paternitat i de maternitat.

Doncs tan panxo vas al Registre Civil. Fas la (llarga) cua. Omples una paperassa inútil amb dades i més dades, i enquesta de població i altres documents absurds. I quan has superat tots els obstacles de la cursa la funcionària s’ho queda tot, et dóna un resguard en forma de paper de 5x5 cm amb un número de telèfon, i et diu que truquis al cap d’una setmana per saber si ja pots anar a recollir el Llibre de Família amb el nom de la nena inclòs. Una setmana!!! Una setmana per escriure un nom en un llibraco i després escriure-ho a boli i amb mala lletra al meu Llibre de Família! Increïble!

Amb tot, intentes tirar endavant. A l’oficina d’empadronament no volen saber res de tu si no portes el llibre de família (?) i al CAP no et fan al targeta santiària sense l’empadronament de la nena que, per cert, necessita que la vegi un pediatra una setmana després de néixer. Total: tot queda encallat al Registre Civil.

Per acabar de reblar el clau al CAP els dóno el nom de la meva filla i el troben introduït al sistema informàtic: “Clar, fa nou mesos que la teniu controlada!”, però ni així. “Però si va néixer a un hospital de la vostra pròpia xarxa sanitària!”, d’acord però no té el padró i per tant no té targeta sanitària. “Stupendu”.

Conclusió: l’administració pública no és ni administració ni és pública; perquè no administra res de res i si no tens contactes privats és impossible tirar endavant.

Finestreta única ja!

Això sí, a la finestreta única no hi poseu els funcionaris del Registre Civil perquè llavors no haurà servit per a res.

dimecres, 10 de març de 2010

Premsa, ràdio, televisió... i 2.0

La Gina, la meva filla, ja ha estat notícia. Ha aparegut a tots els mitjans de comunicació possibles gràcies a molta gent que ho ha fet possible. Les primeres notícies van córrer via 2.0 a can Twitter, per can Facebook i amb mails i sms diversos que he anat rebent (gràcies a tothom per l’interès). La mateixa nit que va arribar la Gina l’amic Sergi Cutillas (una de les grans persones que hi ha al país) ho va dir per Catalunya Ràdio i en Puyal, a la transmi, es va afegir a la felicitació. Dilluns 1 de març els companys de BFN li retien aquest homenatge al final del programa que la Sònia va captar amb la seva càmera:


I divendres al Diari del Baix Penedès el Tothosap també donava la bona nova. Així que sembla que mentre a la casa reial els cal fer comunicats per anunciar que neix un infantó a mi això no em cal. Coses de la república...

dimarts, 9 de març de 2010

La millor experiència del món

He estat uns quants dies desconnectat però estava vivint la millor experiència del món: he estat pare. La meva filla (i la seva mare) han centrat tota la meva atenció i no n’hi havia per a menys.

Els amics que ja han passat per això de ser pares m’ho havien advertit però mai els havia prestat prou atenció. De fet, no hi ha paraules per descriure el moment en que et posen la teva filla al pit i ella s’arrauleix, gemega i s’adorm. Si ho heu experimentat ja sabeu a què em refereixo. Si no us ha passat mai us ho recomano: és la millor que hi ha.

dimarts, 23 de febrer de 2010

Poblet, Fortuny i "el Celestino"

La setmana està resultant musical. Continuo recollint fruits de l’excel•lent tasca que vam fer aquest estiu a Catalunya Ràdio tot l’equip del programa “Som així”. Una de les bones idees que vam parir va ser ajuntar dos grups o solistes perquè col•laboressin i es posessin d’acord per fer una versió d’un tercer grup o solista. A tot plegat nosaltres n’hi dèiem: “versions impossibles”. Un títol errat perquè tot van ser versions possibles i fantàstiques.

Aquí estan tocant en directe als estudis de Catalunya Ràdio.

Doncs bé, d’una d’aquestes col•laboracions ara n’ha nascut una relació. És a dir, vam fer de “celestinos”. Pensàvem que seria el repte més difícil. Ens vam proposar posar cara a cara els dos millors saxofonistes del país: Pep Poblet i Llibert Fortuny. Els coneixia per separat i sabia que eren, a banda de grans músics, excel•lents persones així que, tot i que tenen estils molt diferents, vam proposar-los el joc. I van acceptar. I va ser genial. Ens ho vam passar tan bé i s’ho van passar tan bé que en Poblet li ha proposat al Llibert de col•laborar al seu nou disc titulat “Saxology”. I la cosa ha sortit bé. Aquest matí he rebut un mail del Pep informant-me que tot ha anat com la seda i que ha penjat alguns moments de la gravació al seu bloc: http://peppoblet.blogspot.com/

En Pep, en Llibert i el Xavi Ibáñez (compositor, amb en Pep, del disc)

És fantàstic veure’ls junts de nou. Gràcies amics per aquella hora de ràdio inoblidable i llarga vida a la bona música!

Avui sí!

Avui sí, avui toca parlar del disc que he rebut a casa fa uns dies i que no puc deixar de taral•lejar: “L’ingenu és lliure” dels Ix!



Ja em va atrapar el seu primer disc “Autòmat infinit” i la seva cançó “Ràdio” es va convertir en sintonia del programa “Som així” de Catalunya Ràdio d’aquest estiu amb els arranjaments que va fer el propi grup a petició d’un servidor (eternes gràcies!). I ara reclamaven ajuda als seguidors fent-los confiança i demanant que compréssim el disc per avançat i per internet. Dues coses que no s’estilen gaire. Som uns quants centenars de persones els que ho hem fet i us asseguro que val la pena fer-ho.

Un disc més tranquil. Segurament més fosc. Però també més treballat on cada cosa és al seu lloc, cada so de guitarra està triat, els solos mesurats, una trompeta just quan toca, una bateria que desapareix per uns segons per crear un clima, una sensació, una experiència.
Tretze cançons més un bis especial. D’aquestes permeteu-me que destaqui quatre cançons que fora de sèrie: Avui sí. No estiguis trista (el single de presentació). Contra sentit (amb en Josep Puntí!). El gat.

Podeu encarregar el disc a: www.gatrecords.com

I escoltar algunes de les seves cançons a: http://www.myspace.com/ixcadaques Entre aquestes podreu trobar-hi la que més m’ha sorprès/agradat/emocionat/posat de bon rotllo del disc:

AVUI SÍ. La sinergia és al teu costat / tot radia profund / Ja conec la mirada que fas / quan estàs tan amunt. / Tant de temps esperant assecat i allargat desert / finalment podem dir que això està canviant / que ja és passat. / I tot perquè avui sí / es veia a venir / avui no pot fallar / segur que et farà de tot avui. / Dius que a soles ja es posen a to / mai no s’han d’apressar / que la causa i el cosmos llunyà / ja treballen per tu. /

Però veus homes que van enganyant a tot drap, tirans quan els ve de gust. / Tu ho entens, si elles tarden una mica més a dir-te res. / Però jo sé que avui sí / anirem tots al cel / i no s’han de pansir / les flors que fan pom al teu jardí. /

Ja s’acaba la mala estrugança. / Ja s’acaba el tortuós destí / que aparcava l’amor a la panxa / de fa tant temps. / No saps com esperava el dia d’avui. / Descansarà la fera. / Serà com la primera, sí!

dijous, 18 de febrer de 2010

Lost desenredat

Lost és enredat de collons per això a l’ABC s’han inventat una fórmula per desenredar-lo de la millor manera: fàcil i divertit. Lost Untangled és una versió reduïda de cada capítol amb el més essencial i amb un llenguatge infantil. De fet, ho fan amb titelles (i les titelles m’encanten) i ninotets. No hi ha subtítols però s’entén perfetament, sobretot si heu vist els capítols. Això sí, si aneu al ritme de Cuatro només podeu veure el primer vídeo. Si esteu al dia podeu veure’ls tots dos. Si aneu per la primera, segona, tercera, quarta o cinquena temporada de Lost feu tard. I si no heu vist mai Lost i heu llegit fins aquí teniu un problema. Namasté.

Lost Untagled sobre el 6x03: What Kate does:



Lost Untagled sobre el 6x04: The substitute:

dimarts, 16 de febrer de 2010

La taula d’un productor


Aquí us deixo una foto de la taula del Carles, del departament de convidats de BFN. Coses que apareixen a la fotografia i que són sobre la seva taula: La Vanguardia, el primer que fa cada matí. El Periódico, el segon que fa quan arriba a treballar. Correspondència acumulada per obrir. Dos telèfons mòbils: el seu personal és el que té enganxines d’estrelles de color lila. Una bossa d’una farmàcia cosa que confirma que sí, que es medica. La seva inseparable “mariconera” amb una pipa (de fumar) dintre. Un calendari per fer veure que sap en quin dia viu. L’agenda (sota el calendari). Un DINA4 amb només una frase apuntada per recordar-se d’alguna cosa que ha de fer i encara no ha fet. Un telèfon de sobretaula amb un llaç rosa (alguns pensen que és gai). La carpeta amb les dades del convidat del dia. Una pila de llibres (a la dreta de la imatge) que encara són dins del sobre en el que van arribar tot i que el sobre ja sigui obert. I a sota de tot un ordinador amb un alienígena dissenyat per Herikberto com a fons de pantalla. El que demostra la fotografia és que el PC és d’atrezzo perquè ho pregunta tot.

dijous, 4 de febrer de 2010

dimecres, 3 de febrer de 2010

Sant sopar

Avui recuperarem els sopars intensos. Clavats a la pantalla. Avui tornem a la millor rutina televisiva dels últims anys: Lost. La sèrie que ens ha fet perdre hores de son i que ens ha deixat perduts amb els seus arguments ja torna a ser aquí. Sisena i última temporada. El gran moment. Avui el sopar serà un “sant sopar” tenint en compte el cartell promocional d’aquesta última temporada:



I al vell mig de tots John Locke. Primera conclusió ràpida, sense pensar-hi i deixant-me emportar per la meva simpatia cap al calb de la sèrie és: John Locke is God.

No faré spoilers (de moment) però la promo oficial de l’ABC fa més o menys així: