dilluns, 31 de maig de 2010

“Uno de los míos”



He acabat de llegir “Uno de los muertos” el primer llibre del Carles, un amic i també company de feina a BFN. Si us agraden els llibres d’acció, d’intriga o de la sovint injuriada “novel•la negra” aquí en teniu un bon exemple. La trama de la novel•la t’enganxa i et sorprèn i, a més a més, el personatge protagonista, Oscar Ripoll, té corda per a encapçalar el repartiment de més històries.

L’eix de la novel•la és un informe d’una important indústria farmacèutica. El contingut d’aquest informe es prou important com per arribar a matar. De fet, al primer capítol ja hi ha un cadàver i aquest tipus d’arguments, al més pur estil CSI on el mort arriba a la primera escena, m’encanten perquè et donen un motiu per continuar llegint. Si a això hi sumes un personatge ben construït que es troba al bell mig del sidral pel simple fet d’haver fet una entrevista de feina ja tenim un el ganxo que fa que la novel•la avanci i t’atrapi. Especial recomanació també pels amants de les bones descripcions. Jo , he de confessar que a voltes em cansen. En tot cas, un bon llibre: "Uno de los muertos" de Carlos Luria publicat per “Temas de hoy”.

Intriga, morts, periodisme, investigació, sexe... definitivament, en Carles és un dels meus.

Ah, i gràcies per la dedicatòria!

dijous, 27 de maig de 2010

Lost.Sí


A mi em va agradar el final de Lost. Sí. D’entrada em va deixar xof però no decebut. Emocionat. Coi, s’ha acabat! Fins aquí sis anys invertits en una sèrie que, t’hagi decebut o no, ha passat a la història: 60 països emetent en directe el capítol final! Amb què em quedo jo de Lost? Doncs amb que el seu final ha estat Lost 100%. Des del primer capítol de la primera temporada que tinc clar que tot és ciència ficció: un accident d’avió, molta gent que sobreviu, un paralític que camina i a la selva un soroll estrany fa caure arbres a tort i a dret. O jugues o no jugues? Jo, jugo. Després han vingut més coses: aparicions de morts, óssos polars, experiments, números, magnetisme, viatges en el temps, fonts de llum, etc. Tot sempre ben obert perquè puguis interpretar el que vulguis. Hem/he fet mil teories sobre el què passava i ara la sèrie acaba amb força dubtes oberts. Interpreta-ho com vulguis. Per a mi, tot el que hem vist no és un somni de Jack. Jo interpreto que mor quan tanca l’ull a l’últim capítol. El que coneixem com a realitat paral•lela de la sisena temporada és aquesta mena de purgatori on les ànimes/esperits dels protagonistes vaguen fins que es troben totes per entrar junts a la llum, la vida eterna, el cel, l’altra vida, l’altre barri, o com li vulgueu dir. Mític, poètic i emotiu. Per a mi: Lost 100%.

I ara us deixo un parell de links divertits. El primer un vídeo de l’ABC amb en Jacob i el seu germà protagonitzant un del molts gags que han fet al show d’en Jimmy Kimmel.



I també una concessió per als que els ha decebut el final. Aquest muntatge amb subtítols de Hitler assabentant-se que el capítol era l’últim de Lost. No hi haurà setena temporada.




Ha mort Lost. Visca Lost!

dimarts, 25 de maig de 2010

dissabte, 15 de maig de 2010

Bloc Vs Web

He rebut algun comentari al respecte de la poca actualització del bloc darrerament. No és deixadesa, ni que tingui el bloc mig abandonat... el motiu és que estic preparant la pàgina web. Així que, ben aviat, hi haurà novetats 2.0!

dimarts, 4 de maig de 2010

Zara... kids?

Vull felicitar al senyor Amancio Ortega per la seva visió empresarial. Sí, ha aconseguit un imperi en el món de la roba i ara va especialitzant les seves botigues. El Zara, per exemple. Hi ha el Zara, diguem-ne, de tot la vida, el Zara Home i també el Zara Kids. Ah, el Zara Kids! No hi havia entrat fins que no he tingut “kids” i quina sorpresa! Aquesta és l’entrada del Zara Kids de Vilanova i la Geltrú:



Si us hi fixeu bé està perfectament adaptada per als que hi vagin amb el “kid” al cotxet amb un petit desnivell de més d’un pam fàcilment superable. No és que no tinguin cap sensibilitat amb les persones que van amb cadira de rodes, per exemple, no. Aquí el que passa és que no tenen en compte ni als seus clients potencials.

Després de fer pujar el cotxet amb la nena a la botiga resulta que aquesta té dos nivells. El primer a peu pla (després del “petit” graó d’entrada) i el segon al que s’hi accedeix a través d’unes escales però, atenció! han posat un ascensor per poder-hi pujar amb el cotxet, el carro, la cadira de rodes, etc. Bé! El problema és aquest:



Són tan bons que han omplert tota la sortida amb penjadors de roba que fan que l’ascensor sigui inútil, inservible i un trasto al mig de la botiga. Fantàstic, doncs! Què serà el següent? A aquest pas aviat obriran una botiga de talles grans amb una entrada com la petita de l’Imaginàrium.