diumenge, 31 d’agost de 2008

El morenet Vs La Moreneta

Avui llegeixo a La Vanguardia que en Barack Obama és el rei de la televisió del seu país. El seu discurs a la convenció del partit demòcrata a Denver el van seguir 40 milions de nord-americans. Un rècord que supera l’audiència que va tenir, per exemple, la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín i, fins i tot, la darrera gala dels Òscar de Hollywood. I ara pregunteu-vos: ¿quants de vosaltres heu seguit alguns dels discursos que el dia de Cap d’Any fa el president de la Generalitat? Doncs això.

divendres, 29 d’agost de 2008

Poison



I want to love you but I better not touch (Don't touch)
I want to hold you but my senses tell me to stop
I want to kiss you but I want it too much (Too much)
I want to taste you but your lips are venomous poison
You're poison running through my veins
You're poison, I don't want to break these chains

divendres, 15 d’agost de 2008

dijous, 14 d’agost de 2008

Què passa a la tarda?


Un quadre elèctric situat davant de Catalunya Ràdio. Fotografia feta a mitjan agost de 2008.

dimecres, 13 d’agost de 2008

dissabte, 9 d’agost de 2008

Diu la llei que avui...

Ah, però si les lleis no s’han de complir llavors avui tanqueu-vos a casa perquè a partir d’ara això serà un campi qui pugui.

divendres, 8 d’agost de 2008

El fúmbol

Han inaugurat els Jocs Olímpics, però la competició de futbol va començar ahir. Ai, el futbol... quin esport més estrany. Diuen que és l’esport rei però quan se celebra la competició esportiva mundial per excel·lència és un esport descafeïnat. Valenta merda és el futbol a les olimpíades! On és vist un esport que als JJOO no hi enviï els millors!” I amb quina excusa? El calendari, diuen. Au a cagar, home! Més partits que els jugadors de la NBA no els fa ningú i allà els tens.

Si no hi han d’anar els millors que es quedin a casa, fem olímpic el twirling a cagar a la via, tu!

dijous, 7 d’agost de 2008

Si no ho fas tu... ¿qui ho farà?

Aquest matí he esmorzat a un Pans&Co sense que això serveixi de precedent ni pugui ser usat en contra meu. La noia que servia els esmorzars (1,95€ entrepà amb cafè amb llet i 2,60€ si vols el suc de taronja) tenia pinta d’immigrant i el nom –escrit amb retolador– que duia a la solapa de l’uniforme brut ho reafirmava. Per cert, ¿per què la majoria dels uniformes dels P&C brutegen? Anem al tema. Davant meu una dona ha demanat “un zumo de naranja” i la noia li ha contestat en un castellà perfecte. Després em tocava a mi i li he demanat si tenia entrepans de pernil salat. Ella m’ha dit: “Només me’n queden de fuet o de pernil dolç i formatge”, un català que ja voldrien alguns locutors de ràdio. Doncs de pernil dolç i formatge, li he dit. I per beure? Un cafè amb llet, si us plau.

Al meu darrere una mare discutia amb el seu fill. Vols un entrepà (us prometo que deia “entrepà” i no “bocadillo”) o un cruasàn? I el nen demanava cruasàn. Segur que no vols un bretó?, li deia la mare referint-se a un entrepà de llom adobat, bacó i formatge que a aquesta cadena anomenen amb el simple nom de “bretó”.

Mentre la noia ha preparat el cafè amb llet i m’ha servit l’entrepà. Serà un èuru amb noranta-cinc cèntims. Li he pagat i m’ha donat les gràcies vocalitzant més que jo. Mentre anava cap a un d’aquells sofàs tan còmodes i tan bruts que hi ha als Pans he sentit la mare de família fent la seva comanda: “Mira, me pondrás un cruasán y un bretón”.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Mind the gap

A banda d’una excel·lent cançó de Marlango, Mind the gap és aquella inscripció que trobem als metros de tot el món. El que en llenguatge d’Ángel Garó seria, “Cuidado con el escalón, abuela”. Tot plegat és l’excusa perfecta per parlar-vos d’allà on era ara fa un any: Japó. Allà als metros hi posen anuncis com aquests:

Si voleu la col·lecció completa visiteu el web del metro de Tòquio.

dimarts, 5 d’agost de 2008

¿T'agrada el peix?

Si Quico Pi de la Serra passés a ser crític gastronòmic i tingués programa propi a la ràdio segur que l'espai començaria amb aquesta pregunta: ¿t'agrada el peix?

Sí, sobretot si és fresc.

dilluns, 4 d’agost de 2008

Avui no em truquis

El telèfon ha sonat massa vegades avui. ¿Qui està més content: jo o el senyor Vodafone? Penseu que només un dels dos hi sortirà guanyant calés.

¿Per què hi ha dies que ningú et truca i dies que tothom es conxorxa per fer-te passar un dia al més pur estil: “sócguayivaigtantestressatquetothomemtruca”?

divendres, 1 d’agost de 2008

Tal dia farà un any

Avui fa un any que vaig viatjar al Japó. Aquesta és l’efemèride positiva. També n’hi ha una de negativa: avui fa un any que em van perdre les maletes. Però, el viatge va anar tant bé que d’això ja ni me’n recordo. Em va agradar tant el país que si mai em fan la típica enquesta de:“¿se sent més català que espanyol?”, hauré de contestar que em sento més japonès que espanyol.