dimarts, 23 de febrer de 2010

Avui sí!

Avui sí, avui toca parlar del disc que he rebut a casa fa uns dies i que no puc deixar de taral•lejar: “L’ingenu és lliure” dels Ix!



Ja em va atrapar el seu primer disc “Autòmat infinit” i la seva cançó “Ràdio” es va convertir en sintonia del programa “Som així” de Catalunya Ràdio d’aquest estiu amb els arranjaments que va fer el propi grup a petició d’un servidor (eternes gràcies!). I ara reclamaven ajuda als seguidors fent-los confiança i demanant que compréssim el disc per avançat i per internet. Dues coses que no s’estilen gaire. Som uns quants centenars de persones els que ho hem fet i us asseguro que val la pena fer-ho.

Un disc més tranquil. Segurament més fosc. Però també més treballat on cada cosa és al seu lloc, cada so de guitarra està triat, els solos mesurats, una trompeta just quan toca, una bateria que desapareix per uns segons per crear un clima, una sensació, una experiència.
Tretze cançons més un bis especial. D’aquestes permeteu-me que destaqui quatre cançons que fora de sèrie: Avui sí. No estiguis trista (el single de presentació). Contra sentit (amb en Josep Puntí!). El gat.

Podeu encarregar el disc a: www.gatrecords.com

I escoltar algunes de les seves cançons a: http://www.myspace.com/ixcadaques Entre aquestes podreu trobar-hi la que més m’ha sorprès/agradat/emocionat/posat de bon rotllo del disc:

AVUI SÍ. La sinergia és al teu costat / tot radia profund / Ja conec la mirada que fas / quan estàs tan amunt. / Tant de temps esperant assecat i allargat desert / finalment podem dir que això està canviant / que ja és passat. / I tot perquè avui sí / es veia a venir / avui no pot fallar / segur que et farà de tot avui. / Dius que a soles ja es posen a to / mai no s’han d’apressar / que la causa i el cosmos llunyà / ja treballen per tu. /

Però veus homes que van enganyant a tot drap, tirans quan els ve de gust. / Tu ho entens, si elles tarden una mica més a dir-te res. / Però jo sé que avui sí / anirem tots al cel / i no s’han de pansir / les flors que fan pom al teu jardí. /

Ja s’acaba la mala estrugança. / Ja s’acaba el tortuós destí / que aparcava l’amor a la panxa / de fa tant temps. / No saps com esperava el dia d’avui. / Descansarà la fera. / Serà com la primera, sí!

4 comentaris:

Pepa Loves ha dit...

No està malament!!!!

Xavier ha dit...

pepa, està de conya!

Kim ha dit...

Es genial!!!

Xavier ha dit...

kim, i tant si ho és!