dijous, 15 de gener de 2009

Personatges

Ahir llegia a El Periódioco aquesta entrevista a Joan Ferran, l’home de la “crosta”. No tinc paraules. Vosaltres mateixos:

Joan Ferran: "¿Crosta nacionalista? Encara queden tics. Qui té, reté"

"S'ha d'arrencar la crosta nacionalista de Catalunya Ràdio i TV-3". Amb aquesta declaració a EL PERIÓDICO, el portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlament, Joan Ferran, va fer tremolar fa poc més d'un any el tauler català. Avui, 13 mesos després, Ferran publica la novel.la Maleïda crosta (Columna), una ficció molt real ambientada als despatxos del Parlament.


--¿Segueix percebent una crosta nacionalista en els mitjans de comunicació de la Generalitat?
--Hi ha un intent seriós de despartitzar els mitjans per part dels nous gestors de la ràdio i la televisió públiques.

--Un intent, diu. ¿Fracassat?
--S'està fent un esforç notable per usar un llenguatge i uns conceptes assumibles i entenedors per part de la majoria dels catalans.

--¿Persisteix o no persisteix la crosta?
--Encara queden alguns tics d'èpoques passades. Qui té, reté.

--La Iolanda, la jove radical de la seva novel.la, expressa dubtes sobre la voluntat o la capacitat real del tripartit de lluitar contra aquesta crosta. ¿Això trasllueix la seva opinió?
--És l'opinió d'un personatge de l'obra que segurament voldria que la despartització dels mitjans fos més ràpida. Els personatges sempre projecten alguna cosa del pensament de l'autor, però no de manera precisa ni total.

--A Maleïda crosta realitat i ficció s'entrellacen fins a confondre's...
--És una novel.la superrealista: bona part de la trama ha passat, i la resta podria haver passat.

--A l'obra, Oriol Puigdueta (Pujol) és un personatge colèric, rabiós. ¿Ficció o realitat?
--És més aviat vehement.

--Antoni Bassas, un predicador nacionalcatòlic a la catalana que cola opinió per informació...
--Això ho diu un personatge de la novel.la.

--Josep Cuní, un vanitós...
--La de Cuní és una vanitat virtuosa, molt positiva.

--Montserrat Nebrera és protagonista de les fantasies sexuals d'alguns diputats socialistes...
--Això és molt probable.

--I vostè, és clar, es reserva el millor paper de la funció. El portaveu del Grup Socialista de Maleïda crosta, Manuel Serrats, àlter ego de l'autor, és un madur lúcid, culte, tolerant, brillant i sexualment exitós. D'això se'n diu jugar amb avantatge...
--Serrats no sóc jo, és un personatge fictici. No és el meu àlter ego, és evident. Això sí, és un portaveu parlamentari madur i interessant.

(...)

L’entrevista continua però jo ja en vaig tenir prou.

1 comentari:

Josep ha dit...

Ja sabem que regalar quan es faci L'enemic invisible.