dijous, 29 de gener de 2009

Ses coses no són fàcils per ningú

Es meu desert, sempre es meu desert, ses flors són margalides. Un sol en blanc, cases, oceans,ses algues són marines. Tancam es ulls, imaginam, fosca i silenci totals. Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites. Els aliments més primordials, falta i defecte brutals. Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu. Es meu desert, sempre es meu desert, són cactus, són espines. Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen. Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals...

3 comentaris:

Albert ha dit...

Doncs no puc aconseguir que m'aqradin, ves quina cosa!

Xavier ha dit...

albert, ja ho diu el títol del post: ses coses no són fàcils per ningú. en tot cas, sobre gustos no hi ha res escrit. salut i bona música!

Miquel Casellas ha dit...

En cd s'aguanten, pero en directe perden molt.