divendres, 19 de juny de 2009

5 anys després...!


Els dos partits al Palau han estat de bàsquet intens, jugant al 100% del primer al penúltim minut (perquè a l’ACB s’ha impost la moda d’abaixar els braços els últims segons del darrer minut). En tot cas, la sèrie final entre el Barça i el TAU ha estat d’aquelles per enganxar nous espectadors i afeccionats, i perquè els convençuts babevegem davant el televisor. I love this game!

El Barça s’ha imposat per 3 partits a 1 al TAU i, tot i que l’MVP de les finals li han donat a J.C. Navarro, val a dir que, el Barça rutlla, quan el joc interior funciona. Així, si hem guanyat la Lliga ha estat pel gran nivell al que han rendit aquests dos paios:

David Andersen i Fran Vázquez. La seva feina, al costat d’una gran defensa amb Basile (triplasso decisiu inclòs) com a màxim exponent, han portat al Barça fins al títol.

En una setmana he vist guanyar els Lakers l’anell de l’NBA i el Barça la Lliga ACB. Els primers feia set anys que no els veia guanyar la final i els segons cinc anyets ja sense la Lliga. Són moltes nits d’insomni per veure “la fiebre amarilla” i molts crits al Palau Blaugrana per tenir aquesta recompensa. Val la pena.

3 comentaris:

Albert ha dit...

El Basile molt bé, estaria bé que ara marxes per la porta gran (a veure si l'encerta!)

MaiBoig ha dit...

Aquest any si si si!!!
Ja tocava que desprès de lafebre futbolera mos calia una alegria als basqetboleros.

PD: Basile thx and bb

Xavier ha dit...

albert, crec que basile es queda (s'ho mereix!)

maig boig, benvingut! certament hem trencat aquell tòpic que quan l'equip de futbol anava bé el de bàsquet no. visca les alegries pels basquetboleros i que cada vegada siguem més!