dijous, 17 de gener de 2008

Perillosa música

Cada matí faig el camí a la feina amb el meu iPod a tota castanya. Rock’n’roll i música ben parida per arribar amb un somriure a la ràdio (sinó fos així, malament rai). Però una campanya de la policia australiana -penjada al bloc del Silenci- m’ha fet veure que arribar content a la feina pot ser un perill. I és que, a les antípodes del nostre món, han engegat una campanya per advertir dels risc que suposa anar pel carrer amb els auriculars posats. Un dels anuncis és aquest:



Estèticament és bo, però les mares australianes haurien de dir als seus fills que abans de creuar el carrer s’ha de mirar a dreta i esquerra, tant si portes l’iPod posat com si no.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

NO coneixia el blog del programa Silenci. Merci.

Realment es una molt bona campanya tot i que no canviaràn la meva costum d'anar amb els auriculars ficats quan vaig caminant pel carrer. Espero no acabar com els de les fotos...jejjeje

Isaac

triLLina ha dit...

ehem... ipod ser que la nolticia em soni una mica... ;)

Xavier ha dit...

isaac, no canviis de costums per una campanya australiana. si l'hagues fet l'ajuntament del vendrell, encara ¿no?

trillina, ipod ser que et soni pq la vaig llegir al teu bloc ;-)

Alegria De La Huerta ha dit...

Bé, doncs sí això és perillós... també ho és escoltar-lo mentre vas en bicicleta per la ciutat?? Ho faig, sí, que em multin o em foti una òstia... però al meu favor puc al·legar que només porto un auricular posat, per sentir per l'altra.

Ah, tot un encert la imatge d'aquesta campanya.

Talp ha dit...

Iepp Xavier. Si vas amb l'IPOD a tota castanya cada dia, d'aquí uns anys et trobaràs que la teva oïda emet un só agut fix i continuu, un piiiiip molest a totes hores, dia i nit i mai més sabràs el que és silenci de debó.

Clar que jo ja m'hi he acostumat :)

Xavier ha dit...

alegria, amb l'auricular a una orella tens un 50% de possiblitats menys que t'atropellin el que no sé és si, en cas que et multin, només has de pagar la meitat.

talp, concec molts músics que ho pateixen (acúfons se'n diu, oi?). I, casualment, tots els que conec amb el piiiip a l'orella són bons músics...

Alegria De La Huerta ha dit...

Bé, un cop un poli ja em va dir que no era qüestió de parlar per telèfon, anés per la calçada i havent acabat de ploure. Vaig tenir sort i no em va multar. Des d'aleshores, ben poques vegades parlo pel mòbil en la bici i només ho faig a la llera del riu.