dijous, 16 d’octubre de 2008

La manera de fer dels polítics

Públicament em cago en el 99% dels polítics que es dediquen a fer partidisme i no política (em reservo un 1% perquè sempre hi ha romàntics). Per si no ho havíeu descobert al vostre alcalde l’importa més el partit que el poble; al president del consell comarcal l’importa més el partit que la comarca; al president de la diputació l’importa més el partit que la província i al president del govern l’importa més el seu partit –el de veritat, el de Madrid– que el país. I així anem fent.

Aquest cap de setmana n’he tingut dos exemples ben diferents i aclaridors. Començo amb un de vendrellenc. Diumenge, 12 d’octubre. 12 del migdia. Als carrers de la vila es feia la cercavila de cultura popular de la Fira (la segona festa en importància del calendari local). On era l’alcalde? Al lloc on li correspon, és a dir, al balcó de l’Ajuntament per rebre els balls a la plaça de la vila? No. Era al “cuartelillo” de la Guàrdia Civil presidint la missa (en un estat laic) en honor a la patrona de la benemèrita el dia de la Hispanitat mentre el poble que l’ha votat celebrava una de les seves festes locals. Bravo.

El segon exemple és encara més greu. Bellvei, petit poble de la comarca del Baix Penedès. Tenen emissora de ràdio local. Fantàstic! I hi ha periodistes llicenciats que hi col·laboren de forma altruista. Bé. Doncs resulta que a l’Ajuntament han retrocedit més de tres dècades per coartar la llibertat d’expressió d’una periodista i prohibir-li que tractés un tema al seu programa de ràdio local. El tema en qüestió és el projecte de construcció de 16 dúplex al nucli antic del municipi que molts veïns no volen. Des d’aquí el meu suport a la Gemma. Més informació aquí: www.viniesfera.blogspot.com

5 comentaris:

Gemma ha dit...

Gràcies Xavier pel teu suport!

Jordi Bru ha dit...

Hola a tots, jo treballo en el món de la comunicació a l'administració pública i us en podria explicar de molt grosses, que he viscut en els darrers 7 mesos. Hi ha per fer un sopar de 8 hores i encara em quedarien històries al calaix. He deixat de treballar en emissores perquè m'han preguntat a qui votava, però com vaig dir un dia en un escrit al meu bloc (http://jordibru.blogspot.com) tinc uns principis que em permeten anar a dormir tranquil cada nit. Des d'aquí, el meu suport a la Gemma i a tot el ram "periodístic" que pateix (que patim) la censura.

Salutacions,

http://jordibru.blogspot.com

Vilas Pipol ha dit...

No hi ha res millor que les paraules ben dites!

"Y LO QUE DIGO VA A MISA!"
AMEN

De part d'un ateu! Per Déu!

Xavier ha dit...

gemma, de res. endavant!

jordi, amb un sopar de vuit hores ens empatxariem d'anèctodes ;)

vilas, amen!

Miquel Casellas ha dit...

Qui mana mana i això els polítics ho tenen molt clar.