Tanco aquesta setmana tan ferroviària amb un somriure a la boca. És el que em provoca la música de Ben Harper. El seu darrer disc "Lifeline" ha acabat dues vegades amb la bateria del meu iPod (per alguna cosa serà). La meva preferida és "Fool for a lonesome train". Me la va recomanar un d'aquells amics que es compten amb els dits d'una mà i s'ha convertit en un tema de capçalera. Fa així:
it's late and i can't sleep
i've made promises that i can't keep
cobblestones and broken bones
has a kingdom but he's got no home
last night is still ringin' in my head
like that lonesome whistle in the rain
lord i'm a fool for a lonesome train
i'm a fool for a lonesome train
the lifetimes we've left behind with strangers
promises and lies both have their dangers
i just can't be wrong enough
and i can't hide for long enough
so far away but i still feel your pain
lord i'm a fool for a lonesome train
lord i'm a fool for a lonesome train
i'd try to say good-bye
but i never got your name
i'm a fool for a lonesome train
2 comentaris:
Ben Harper m'encanta! No l'he sentit encara el disc aquest, però segur que és bo. És més, vaig a buscar-lo.
La Renfe mola, passa-ho ;) jajaja! Jo ahir em vaig tragar tota la moguda de sants, la línia de la costa, els autobusos... Total que vaig tornar per vilafranca i encara va ser pitjor perquè vam haver de deixar passar tots els trens "més importants que el nostre" que desviaven per dalt. És odiós!
Trillina, ja em diràs què t'ha semblat Lifeline de Ben Harper. Jo l'he trobat molt bo. Ah, i la Renfe "no mola" gens ni mica. Avui m'ha tocat venir per Vilafranca i el tren anava ple (amb gent dreta) des de Sant Vicenç de Calders... i sembla que va per llarg. Odiós i vergonyós!
Publica un comentari a l'entrada