dimarts, 30 d’octubre de 2007

La llengua

Aquest matí arribo a Barcelona i el mateix noi simpàtic de cada matí em dóna el bon dia i el diari gratuït Què! Una publicació que ha tingut la delicadesa de posar a la capçalera de l’edició Barcelona l’accent obert a la “e”. Bé. però després fan coses com aquest titular de portada d’aquest dimarts.



Quo vadis, Què!
Quo vadis, periodisme.
Quo vadis, català.

4 comentaris:

Muntsa ha dit...

Quin "CAMBIS" tan guays!!!.

De tota manera, amb quina força moral exigir que els qui escriuen en un diari gratuït tinguin el nivell "C" quan molts funcionaris no el tenen i més del 75% dels jutges a casa nostra ni parlen ni entenen ni volen entendre el català...i el que és pitjor ni tan sols sel's exigeix. No m'enrollaré amb fets recents de senyores jutges que fan testimoniar en castellà...

PS. I perdoneu no parlo del nivell "J" que pagant classes particulars tenim 4 pringats i que no té cap Jutge dels que treballen a Catalunya!!!!

PS1. Xavi, avui estic una mica corrosiva. Tot i no haver hagut d'agafar el rodalies, un mal dia.

triLLina ha dit...

Què dur...

Xavier ha dit...

muntsa, qui fa el que pot no està obligat a més; però als professionals del mitjans se'ls ha de poder exigir uns mínims, ¿no?

trillina, per a un periodista que estima la seva llengua és molt dur.

Muntsa ha dit...

Xavier tens rao, però convindràs amb mi que possiblement els joves que treballen a aquestes publicacions, són mileuristes, molt poc conscienciats i que estimen molt poc la professió que desenvolupen. Per dir-ho suaument: joves "globalitzats". Estic d'acord amb que és vergonyós que qui es guanya (o malguanya o pretén guanyar-se) la vida escrivint doni tant mal exemple, sobretot quan un dels vehicles per aprendre una llengua són els diaris...a quantes persones, que no vam tenir la sort de poder estudiar la nostra llengua a l'escola, ens va ajudar tant el diari Avui!!!... si enlloc de l'Avui haguessim llegit el "Que"...

I no només per un periodista que estima la seva llengua és dur, ho és per qualsevol persona que estima la seva llengua i que la vol com a mitjà habitual de comunicació perquè en té tot el dret.


PS. Un ha de fer el que toca, no el que pot. I si no arriba on toca ha de plegar, però en aquest petit país no tenim pas la tradició de les dimisions, no?