dimecres, 10 d’octubre de 2007

La màquina del temps

M’agrada llegir la premsa i, sobretot, buscar els articles d’opinió del dia. Normalment sóc tremendament exigent amb aquests textos i per això en la majoria dels casos no passo del primer paràgraf. Amb sort em llegeixo la meitat del tex i després faig lectura en diagonal fins a la última frase. I només de tant en tant hi ha un article que m’atrapa i em llegeixo de la primera a la última línia. Si, a més a més, el que diu coincideix amb el que penso aquell esdevé un gran dia i avui ho és. Ha estat llegint la contraportada del diari Avui a la secció que ell titulen “pel darrere”. Allà m’he topat amb l’article titulat “Màquina del temps” signat pel Carles Capdevila que us reprodueixo íntegrament:

"I ara resulta que sí, que una fantasia infantil s'ha fet realitat: la màquina del temps existeix, i fa molts dies que els catalans ens hi hem instal·lat. Ho vaig confirmar dilluns. La ràdio em va despertar amb un Felip Puig alarmista: "Els comunistes ens volen prendre els pisos". L'última vegada que hi havia comunistes i aquests parlaven d'expropiar pisos Felip Puig anava en calça curta, de manera que no podíem ser al 2007, segur.

Minuts després, a les tertúlies, el protagonista era Garzón, com abans dels Jocs Olímpics, i el tema era la llei de partits i l'empresonament dels de Batasuna, com en temps d'Aznar. I els arxius de Catalunya a Salamanca continuaven sent a Salamanca, o sigui que érem al segle passat una altra vegada, de forma tan indigna que tornaven a ressuscitar la Comissió de la Dignitat i la cançó protesta de Raimon. Els defensors del rei al·leguen que s'ha guanyat el sou amb l'actuació del 23-F. Si encara li dura el crèdit del 1981 dedueixo que devem haver tornat als anys vuitanta, perquè a Ronaldinho ja l'hem destronat tot i que fa un any i mig que ens va portar a guanyar la Champions.

La màquina del temps ha embogit i no para quieta. I no la tenim transferida, no en som els conductors i no tenim altre remei que anar amunt i avall.

Diumenge el Barça va jugar a les cinc de la tarda, com fa vint anys, i hi havia tres partits a la tele en obert, com fa deu anys, abans que inventessin el futbol de pagament. A la selecció catalana se li acaba de prohibir jugar un trist amistós, com en temps de Franco, i els programes de moda a la tele són Gran Hermano, com l'any 2000, i els matrimonis del José Luis Moreno, com en temps de Noche de fiesta.

Anar en tren de Barcelona a Vilanova pot suposar 4 hores de tren, com als anys cinquanta, i alguns diaris encara discuteixen si la literatura catalana s'escriu en català, de manera que dedueixo que encara no s'han escrit les homilies d'Organyà: ves per on, hem reculat fins al segle XII.

Si algú encara dubta que la màquina del temps no existeix, que posi TV3 aquesta nit a les deu. Veurà com es vivia en una masia l'any 1907, quan a les cases no hi havia electricitat, però tampoc no hi havia rebut de la llum, i no com ara, que sovint tampoc tenim llum però a sobre la paguem."