Creativitat (i2)

Sí, a BFN portem la creativitat fins al lavabo! Aquí teniu un invent que hauríem de patentar: el penja-robes-aguanta-tapes. Serveix perquè els paios pixin amb les dues tapes aixecades. Això sí, l’invent implica que mai s’abaixi la tapa en acabar de fer el pipí.

Creativitat

Us proposo un exercici de creativitat. Mireu atentament aquesta fotografia i penseu quina altra utilitat li donaríeu a l’objecte en qüestió. Demà, a aquesta hora tindreu la resposta de què hem fet (a la feina) amb aquest objecte.

És nena!

Divendres ens ho van confirmar: serà nena! Hi havia moltes maneres de difondre la notícia. Era la Fira del Vendrell, estàvem al concert dels Manel, va arribar el moment de les corrandes i vaig tirar pel dret. Per sort, un dels grans fotògrafs de la comarca, en Víctor, va canviar les fotos pel vídeo i m'ha enviat això:

Gràcies Víctor, gràcies Manel, gràcies Núria.

Nen o nena?

Avui és el dia. Avui resoldré una de les preguntes que més m’han fet i que més m’he fet en els últims mesos. Durant l’espera he rebut regals. Força regals. Però el millor de tots (sens dubte i sense desmerèixer-ne cap) és aquest dibuix del meu nebot. Senzillament: genial.

La bona crisi

Ahir, la causalitat va fer que em trobés cara a cara tancat en un camerino durant gairebé una hora amb Àlex Rovira. Venia perquè l’entrevistéssim a BFN arran del seu llibre: “la bona crisi” i tot es va girar perquè ens trobéssim i la féssim petar. L’Àlex és un crack. De seguida et fa sentir proper i t’explica la seva apassionant visió de la vida. Mantindrem el contacte. Gràcies, Àlex.

Per cert, al seu darrer llibre publicat l’Àlex sosté que la crisi no ha de ser necessàriament negativa. De fet, pot ser una oportunitat per créixer i tirar endavant. La teoria sembla refotuda, sobretot si esteu en una situació complicada, però es tracta de treure partit de cada situació de la vida. De fet, jo ahir no havia de ser al camerino de convidats del programa, però una bona crisi m’hi va situar.

La cosa funciona

Diumenge vaig anar a veure “Whatever Works” la darrera pel•lícula de Woody Allen. I val molt la pena! Feia anys que en Woody no feia una pel•li tant Woody. Clar que aquesta no l’han rodada a Barcelona i per això està passant desapercebuda als mitjans de comunicació. Us la recomano vivament (si us agrada el cinema d’Allen, està clar) sinó ni us apropeu a la sala de cinema perquè trobareu un gran Larry David fent d’alter ego de Woody Allen a la pantalla en una rocambolesca història de diàlegs surrealistes i delirants. I sí, la cosa funciona.

Avui pujaré per les escales

Matí de boira

Avui al Baix Penedès, conduir no ha estat fàcil. Tenia més a la vista les meves vambes llampants que el camió del davant:

Apolo 21

No es tracta d’un nou projecte espacial de la Nasa sinó de la cita més important del dia. Sala Apolo: 21:00h. És en aquest lloc i en aquesta hora que els Lax’n’busto tenen previst començar un concert fora especial (no espacial). L’objectiu és enregistrar-lo per, posteriorment, publicar-lo en format CD i DVD. Serà el primer disc en directe dels Laxen amb en Salva com a cantant i crec que arriba en un bon moment. I algun dels crits i dels aplaudiments que se sentiran quan s’editi el disc seran meus. Ens veiem al concert!

Quan un no és millor que un sí

El got sempre es pot veure mig ple. De vegades, un no acaba tenint més repercussió que un sí. Ahir, per exemple, Tim Robbins havia de venir a BFN. Tot estava confirmat, fins i tot: “los bocadillos”. Però ens va deixar plantats. Lluny d’enfonsar-nos en la misèria vam jugar el tema de la millor manera possible:



I l’endemà la repercussió als mitjans ha estat aquesta, aquesta, aquesta, aquesta i també aquesta. Hauríem tingut el mateix ressò si hagués vingut i li l’haguéssim entrevistat?

Casualitat o causalitat?

Aquest matí he escrit al Twitter: “M'ofereixo per fer informes per a la Generalitat en la meitat de temps i per la meitat de preu” i poc després he rebut la notícia que el PSC em segueix, vull dir que s’han fet “followers” del meu perfil al Twitter. Com ho interpreteu? Sortiré al proper informe o me n’encarregaran un?

Hola teatre, adéu orgue

Ahir vam inaugurar la nova sala de teatre del Vendrell que, a partir d’ara, hem d’anomenar: Teatre Àngel Guimerà. Ja era hora! Per fi un equipament amb tots els ets i uts digne per als artistes i per a un municipi com el nostre. I el cap de setmana passat dèiem adéu (o millor: a reveure) a l’orgue de l’església en un acte públic a la plaça Vella. Tot plegat, juntet i amb només set dies de diferència, m’ha fet venir al cap aquella melodia que deia: “unos vienen, otros se van...”. La recordeu? Doncs aquí la teniu.

Coldplay

De vegades fas fotos a l'atzar i surten així. A mi m'agrada com ha quedat aquesta tot i que és evident que si no us dic que són els Coldplay a l'Estadi Olímpic Lluís Companys no ho hauríeu endevinat mai.

Sóc homo APM?

L’homo APM? és tot aquell que, influït pel llenguatge del programa Alguna pregunta més?, fa servir les frases a la seva vida quotidiana. Aquesta temporada, però, l’Homo APM? també és una secció del programa que interpreta el Manel (amic i guionista del programa). La secció d’ahir va ser brillant. Això sí: només és apta a per a autèntics “homo APM?”.

Millor que el Map of sounds of Tokyo

A internet, concretament a un lloc web que freqüento sovint he trobat aquest vídeo sobre Tòquio. És un pèl llarg, però més ho és la peli de la Coixet i crec que no reflexa ni la meitat de bé com és la capital del Japó. Sí, jo sóc dels que va anar a veure el Mapa dels sons de Tòquio amb la voluntat que em fascinés tant com ho va fer la ciutat que retrata. Però no. A mi la peli, pse. Així que prefereixo aquest muntatge musical fet per en Joan Jiménez.

BFN

Aquesta mitjanit comencem temporada a “Buenafuente”. Portem dues intenses setmanes preparant aquesta tornada que per a alguns és un inici. Des d’avui, doncs, ja sóc oficialment el Coordinador de convidats de BFN i amb mi tinc un equip de luxe: Albert Barba (seriós al mig del sofà) i Carles Lúria (a la dreta de la imatge). Aquí ens teniu fent proves al plató de sumari amb cares més o menys desgastades perquè era tard i plovia.

micro-relat 03

fart

Una tarda més no tenia internet. Com sempre, va trucar a la companyia per queixar-se’n. Una operadora humana de respostes robòtiques el va atendre amb sensualitat:

— Disculpi les molèsties, però si no té servei és perquè s’ha penjat el servidor.

Fart, va contestar-li:

— Perdoni, però qui s’ha quedat penjat ha estat un servidor.

Vídeo clips

El vídeo clip està en desús; com la liquadora o el ganivet elèctric. Però de tant en tant trobo a internet (perquè a les teles normals ja no en posen) algunes petites perles. La primera serà escombrant cap a casa. El nou clip dels Lax’n’busto em fa gràcia. Els grups no tenen ni els calés ni els recursos per fer grans produccions així que millor aprofitar l’enginy i l’autoparòdia.

Així s’ha fet “Intuïció” dels Lax’n’busto


L’altra opció és parodiar clips ja existents. Aquí el millor que he trobat són les “literal version”. El tema consisteix en agafar un vídeo clip original (i a ser possible cutre) d’un grup conegut. Descarregar-se el midi de la cançó. I cantar a sobre amb la lletra del que està passant a les imatges. Genial.

Com a mostra aquest “Penny Lane” dels Beatles:

Tres lletres

La meva història televisiva està marcada per tres lletres: l'any passat al millor programa de TV3: l'APM i aquesta temporada al millor programa de La Sexta: BFN. Després d'un intens i magnífic estiu a Catalunya Ràdio dirigint i presentant el "Som Així", m'he incorporat a l'equip que prepara la sisena temporada de Buenafuente, abreviat: BFN. Comencem el dia 21 de setembre i la maquinària ja comença a rodar. D'entrada, veureu canvis al plató i també alguna cara nova (femenina); i tots els convidats que veieu asseguts al sofà al costat de l'Andreu hauran passat pel meu departament on compto amb tres grans professionals: l'Albert, la Susana i el Carles. Som-hi!

Últim Som Així

Avui fem l'últim Som Així a Catalunya Ràdio. No us el perdeu, serà una festa! De 13 a 14h tindrem una hora per descobrir COM SOU.

Moments del Som Així

A 24h de cloure la temporada del Som Així de Catalunya Ràdio faig un nou recull d'instants d'aquest estiu que, per a mi, serà inoblidable.

Dos cracks: Fran Domènech i Lluís Juste de Nin.

Present i futur de la comunicació: Lídia Heredia i Marta Bernabé.

.

L'entrevista amb en Jaume Roures. Una fita de l'estiu.

També hem jugat. Aquí, parlant amb un que se la sap llarga.

Heu sortit mai al 'Lecturas'?

Jo sí:

Quico el Cèlio i Pepet i Marieta

Artur Gaya (Quico el Cèlio) i Josep Bordes (Pepet i Marieta) en directe al Som Així de Catalunya Ràdio interpretant "La cançó de les balances" d'Ovidi Montllor. Una nova "versió impossible" que sempre recordarem.

Ah, i aquest dijous a les 13h. gran final de festa de la secció de les versions impossibles amb un duet de saxos inèdit fins al moment. Llibert Fortuny i Pep Poblet cara a cara, saxo a saxo, en directe i en exclusiva.

Últims metres

Encarem la recta final. Últims metres del "Som així" a Catalunya Ràdio. Aquesta serà la setena i definitiva setmana. A partir de dilluns vinent ja venen els que fan programes tota la temporada i que, massa sovint, recelen dels que fem l'estiu. Tranquils: tots som pops, que cantava La Trinca. Nosaltres acomiadarem el programa fent-ho tant bé com sabem i amb convidats de categoria. Aquesta setmana passaran pel programa Mònica Terribas, Lluís Canut, Victor Amela, Pep Poblet i Llibert Fortuny. A més dels millors col·laboradors que hi ha a la programació radiofònica estival: Pep Torres, Màrius Serra, Marc Boada, Núria Coll i Francesc Orteu. Si ens vols seguir ho pots fer de dilluns a divendres de 12 a 14h.

La millor secció

La millor secció de ràdio que s'ha fet mai (de moment): http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1296
La feia en Fran Domènech l'estiu passat a Catalunya Ràdio... i desmitificava el món de la ràdio.

Som...

Avui som notícia: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=639733&idseccio_PK=1029

Entrevista

Avui al Som Així de Catalunya Ràdio hem entrevistat en Jaume Roures: el senyor Mediapro, "l’amo" del futbol, l’amic de Woody Allen i tantes altes coses. Les expectatives davant la conversa eren moltes i s’han complert amb escreix. Ha costat arrencar, és de poques paraules en Roures, però també és home de pocs riures i l’hem fet riures dues vegades. I això és bo. A més, hem tingut exclusiva: el diari Público tindrà en breu unes pàgines centrals editades en català. Fent una joc de paraules: "dir que el diari de Mediapro tindrà pàgines en català és, des d’avui, Público i notori."

Samarreta solidària

La samarreta solidària de la Penedesfera ha estat a l’estudi 1 de Catalunya Ràdio! Recordeu que, a banda de fardar d’un disseny penedesenc, amb la samarreta promovem turísticament el Penedès i recaptem fons per La Marató de TV3.

Twitt...pluf!

Ha petat el Twitter. M'he passat tota la tarda pensant que era el maleït Twidroid que tinc instal·lat al mòbil però no: és la casa gran. El sr.Twitter ha dit prou. Aquesta tarda ha tancat la paradeta i se n'ha anat de vacances, tu. Just el dia que tenia ganes de respondre una conversa. Perquè, de vegades, hi ha tweets que t'arreglen el dia.

Segona setmana... i som així!

Buf! Ja hi som! Ja hem fet dues setmanes de Som Així i hem passat per totes les seccions un parell de vegades. En termes automobilístics diríem que ja hem fet el rodatge i ara al motor del programa ja li podem demanar tota la potència possible. I ho estem fent. La segona setmana ha estat la consolidació del que volem fer. Els engranatges funcionen, les seccions rutllen i els oients participen cada vegada més i amb més entusiasme. Les dues hores passen volant cada dia i la sensació de “en vull més” és el que segueix als senyals horàries de les dues del migdia.

I tot plegat amb entrevistes que m’han deixat un bon regust de boca. D’entrada el gran Tortell Poltrona, un excel·lent pallasso a qui, a cada nou espectacle i a cada nou encontre que tenim, acabo admirant més. Després en Pau Miró que és un tot terreny i un paio tan fàcil d’entrevistar. Gràcies, Pau. I dimecres tennis amb l’Albert Costa. Ell és tal com raja: assequible i gens pretensiós. I la gran sorpresa de dijous: els Ix! a qui els vam demanar una versió de la seva cançó “ràdio” per ser la sintonia del programa i La Carrau, grup consolidat en el panorama musical català, junts per fer una versió. I la sorpresa va ser total quan en David Mullor (cantant dels Ix!) va dir-me que volien fer, en primícia, una cançó “el gat” que anirà al proper disc de la banda. Un luxe! Gràcies per fer-lo possible.


Fent el pallasso amb en Jaume Mateu àlies Tortell Poltrona.




Albert Costa, capità de l'equip estatal de la copa Davis.





Ix! i La Carrau en directe! Un luxe per al Som Així.

El meu amic Dave

Us presento el meu nou amic. Es diu Dave i m'ajuda a treballar des de casa. De fa uns dies que puc escriure des del sofà de casa sense cremar-me les cames perquè el portàtil s'escalfa de mala manera. Ara mateix estic preparant una entrevista pel programa de demà mentre miro el 3/24 i trobo un encert haver fet que en Dave vingués a viure a casa.

Balanç de la primera setmana

Arrencar un programa de ràdio no és fàcil però és divertit. Són hores de feina, esforç, selecció i el clàssic assaig-error. Del primer al segon programa van canviar moltes coses. Del segon al tercer, algunes. I del tercer al quart, al cinquè i en endavant… ja hi ha poques variants.

La primera setmana ha estat excel•lent. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquesta aventura. Ara ja sabem fer el programa de dilluns, el de dimarts, el de dimecres, el de dijous i el de divendres. Per això, a partir de la segona setmana ja “només” es tracta de gaudir-ho.

Si voleu, m’hi podeu acompanyar cada migdia de 12 a 14h a Catalunya Ràdio. Només heu de tenir clar que Som així.



Fent bombolles amb en Pep Bou durant el primer programa.


Parlant d'Infidels amb l'Aina Clotet.

Còctels amb Javier de las Muelas.

Le petit Ramon i Mazoni van fer un duet al Som Així.

Mou-te!

Com es fa l'APM?

La foto

Aquesta és tota la gent que aquest estiu fem programes a Catalunya Ràdio. On és Wally? Doncs jo diria que aquell dia no anava amb samarreta de ratlles i barret com en Wally sinó que portava una camisa blanca.

Col·laboradors a punt.

Ja està pràcticament tot llest perquè comenci el programa! Dilluns és el gran dia i l'esquelet del programa ja té forma. Avui, però, toca parlar dels col·laboradors que he fitxat per al Som Així. Cinc persones que, de dilluns a divendres, a les 12:45h. exposaran els seus coneixements a l'antena de Catalunya Ràdio. Aquests són els cracks:

PEP TORRES. (http://www.stereo-noise.com/) Cada dilluns ens vindrà a explicar la història d'alguns invents que han caigut en l'oblit i també els invents que vindràn; allò que farem servir d'aquí a ben poc. El títol de la seva secció és: Som re-creatius.

MÀRIUS SERRA. (http://www.mariusserra.info/) Dimarts serà el dia de l'home dels jocs de paraules. De fet, la seva secció és un joc. A través de biografies de personatges de la història descobrirem allò que diu el refrany; que de Joans i ases n'hi ha a totes les cases. O, com s'entesta a dir en Màrius: "de Sanjuans i ases n'hi ha a totes les cases" i després m'ha dit: "això és el subtíol de la secció, pel títol he pensat: som ubicus! Què et sembla?". Quan t'ho diu amb aquest entusiasme no li pots dir que no. Som ubicus, doncs.

MARC BOADA (http://www.marcboada.com/) Dimecres és el dia de la ciència. En Boada és un dels millors divulgadors de ciència que conec i ho demostra cada setmana al programa Què Qui Com del Canal 33, i aquest estiu demostrarà que "Som ciència".

NÚRIA COLL (http://www.nuriacoll.cat/). Periodista i millor persona. Aquest estiu li han encarregat presentar "La nit dels ignorants" i ho fa molt bé. Cada dijous ens vindrà a explicar com són les matinades d'estiu de Catalunya Ràdio. Som ignorants.

FRANCESC ORTEU (http://www.imdb.com/name/nm0969852) Guionista de prestigi dins la professió. Ell era darrer el Pasta Gansa o ara a l'Afers exteriors d'en Mikimoto. Aquest estiu ens demostrarà que els catalans no som tant estranys, perquè hi ha gent que és massa! Som Massa, per rematar la setmana.

Torno a la ràdio!

Aquest estiu torno a Catalunya Ràdio! La notícia ja és oficial i estic content. Després de dos anys de guionista del programa de les tardes i de presentar i dirigir l'estiu passat el magazine dels caps de setmana (el Tres60), aquest estiu m’han demanat que presenti el programa dels migdies (de dilluns a divendres de 12 a 14h).

És, sens dubte, un altre pas endavant. Una nova fita aconseguida. I un nou repte que afronto amb més ganes que mai. L’equip que m’acompanyarà és de primera i els col·laboradors que he fitxat són excel·lents. Tot plegat ho podreu escoltar a partir del 20 de juliol.

Al bloc us mantindré informats de tot el que passi al voltant d’aquest nou projecte. D’entrada us avanço el nom del programa: Som així. Memoritzeu-lo bé perquè se’n sentirà a parlar.

Apocalypse Sans

Últim dia de juny i últim dia de la temporada, per a la majoria, a la redacció de l’APM? Tenim embastats els programes de juliol amb el mega-especial de 5 anys que emetrem el dia 21. De moment, aquesta nit la racció 157 de l’APM? (TV3 – 21:50h.). I en primícia la nostra visió de Raquel Sans sobrevolant Catalunya amb el seu helicòpter.

Alguna pregunta més? Alguna pregunta más? Més informació sobre l’APM? i altres novetats periodístiques en propers posts.

Thriller... avui és el dia, oi?

Actualitzar

No actualitzar el bloc és un bon senyal. No actualitzar-lo vol dir feina; en el meu cas: feina a la feina i també feina fora de la feina.

El vídeo de la setmana... versió APM?

La mosca i l'Obama és, sens dubte, el vídeo de la setmana. Però quan les imatges les passem pel sedaç de l'APM? on encara anem a treballar somrient per l'històric triplet blaugrana passen coses com aquesta:

Aquest vídeo i molts d'altres a les 21:50h. a TV3. Abans de sortir de revetlla, passa-t'ho bé amb l'APM?

Contrastant

5 anys després...!

Els dos partits al Palau han estat de bàsquet intens, jugant al 100% del primer al penúltim minut (perquè a l’ACB s’ha impost la moda d’abaixar els braços els últims segons del darrer minut). En tot cas, la sèrie final entre el Barça i el TAU ha estat d’aquelles per enganxar nous espectadors i afeccionats, i perquè els convençuts babevegem davant el televisor. I love this game!

El Barça s’ha imposat per 3 partits a 1 al TAU i, tot i que l’MVP de les finals li han donat a J.C. Navarro, val a dir que, el Barça rutlla, quan el joc interior funciona. Així, si hem guanyat la Lliga ha estat pel gran nivell al que han rendit aquests dos paios:

David Andersen i Fran Vázquez. La seva feina, al costat d’una gran defensa amb Basile (triplasso decisiu inclòs) com a màxim exponent, han portat al Barça fins al títol.

En una setmana he vist guanyar els Lakers l’anell de l’NBA i el Barça la Lliga ACB. Els primers feia set anys que no els veia guanyar la final i els segons cinc anyets ja sense la Lliga. Són moltes nits d’insomni per veure “la fiebre amarilla” i molts crits al Palau Blaugrana per tenir aquesta recompensa. Val la pena.

Convidat de pedra

Ahir en Pablo Motos va tenir al programa en Matthew Fox (en Jack de “Lost”) i l’actor va fer la seva feina a “El hormiguero”: ser un esquer. Res més. Van allà com a reclam. Els posen a l’aparador, entres a la botiga i a dins no hi trobes ni rastre del que t’havien promès. Els convidats són titelles que ballen al ritme que marca Pablo Motos i els seus col•laboradors. Quatre preguntes de rigor i llavors treu les formigues, el dinosaure de goma, surt del plató a fer una tomb amb un cotxe i deix de convidat com un estaquirot mentre veu com en Motos es llança d’un quart pis, com en Jandro fa un truc de màgia, com en Marron fa el seu “efecte papallona” i com el Flipy perpetua un dels seus experiments. I ell allà, mirant-s’ho. De vegades, penso que no caldria que hi hagués cap convidat a “El hormiguero”. El producte és bo, m’agrada i el miro sovint, però el dia que el compres pel convidat, et sents enganyat.

Post-APM?

L’homenatge al Pepe Rubianes en versió APM?


Un home de ràdio, a la tele:

APM? en raccions diàries

Aquest vespre l’APM? comença una nova aventura que ens portarà fins al programa especial-celebració dels 5 anys de programa. Des d’avui i fins el 21 de juliol, cada dia, després del TN Vespre emetrem un petit APM? de 2 minuts amb els millors moments dels 5 anys del programa. L’objectiu és que els espectador escolliu quin ha estat el millor moment de tots. Dimarts 21 de juliol farem un APM? especial 5 anys d’una hora de durada on hi haurà el rànquing escollit pels espectadors i moltes altres sorpreses.

I per a tu quin és el millor moment APM? Deixa el teu comentari .

Sóc el de l’anunci dels Donuts

Dissabte a la Penedesfera vaig viure una jornada d’aprenentatge i companyonia excel·lent que vaig rematar amb un sopar amb bons amics. Diumenge matí ocupat amb l’hort urbà, dinar paelleta a la platja i vespre-nit a l’Auditori de Barcelona amb les emocions a flor de pell a cada actuació de l’espectacle “Mou-te pels quiets” (gràcies, Màrius!). I aquesta matinada he vist en directe com els meus Lakers i en Pau Gasol guanyaven l’anell de l’NBA al costat del Gerard, un altre malalt de bàsquet.

Per tot plegat, quan aquest matí ha sonat el despertador (tot i que m’he posat al llit a les 05:30h després del partit de l’NBA) no tenia cap dubte que ha estat un cap de setmana rodó. Per tant, el paio de l’anunci dels Donuts sóc jo.

Mou-te pels quiets!

Diumenge em mouré. No és que normalment no ho faci però la diferència és que diumenge em mouré pels quiets i això, malauradament, no s’estila gaire. L’amic Màrius té un fill, el Lluís (el “Llullu”) que s’ha convertit en el líder mediàtic dels quiets gràcies a l’empenta del seu pare. Després d’explicar la seva vida en un llibre totalment recomanable ara s’ha empescat un concert benèfic en pro de les fundacons Nexe i Guimbarda (dedicades als pluridiscapacitats). Enhorabona, Màrius!

La cita és diumenge al vespre a la sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona. Sé que l’embrió del concert era modest però quan en Màrius en parla transmet tanta energia que és impossible no involucrar-s’hi. Així, ha aconseguit un espectacular cartell d’artistes que hi acturan desinteressadament. Aquí en van uns quants: Tricicle, Sergi López, Joan Miquel Oliver, Els Pets, Gossos, Pau Riba, Nina, Quimi Portet, Matthew Tree, Pep Bou, Carles Capdevila… i un bon grapat més.

La majoria els ha retratat per a l’ocasió en Jordi Ribó. Aquí van algunes de les millors fotografies:

I em deixava el més important. La signatura del Llullu:

Cap a la Penedesfera

Tot a punt per la Penedesfera. Aquesta segona edició es fa a casa, al Vendrell, concretament a Vil·la Casals (al barri marítim de Sant Salvador). Us recomano totes les taules rodones, però, especialment la de dissabte a la tarda: un taller d’eines 2.0 moderat per una vendrellenca amiga. Tot el que aprengui (que serà molt) acabarà reflectit en aquest bloc així que, vingueu o no, en veureu els resultats.

Gràcies

Va ser un homenatge més emotiu que televisiu però no es tractava de fer un programa de televisió sinó de recordar el millor còmic dels darrers anys. Va tenir grans moments: Pavlovsky, Faemino y Cansado, Tricicle, Serrat, Graset, Buenafuente...! Gràcies per fer-lo viure.

He guanyat les eleccions!

Sempre ha anat a votar. Mai no havia faltat a la meva cita amb les paperetes, les urnes, els presidents de taula i les mosques colloneres en forma d’interventor. Menys ahir. Aquestes han estat les primeres eleccions on no he votat. Si hagués estat al Vendrell hi hauria anat però era fora, a Europa. El millor de tot és que, també per primera vegada, he guanyat! Aquesta vegada els meus han arrasat amb un 62,46% del vots i això ja no hi ha qui m’ho tregui.

Oju, que venim!

Lògica periodística

Encara hi ha bons periodistes. Bons professionals que, tot i portar 40 anys dedicant-se a la professió encara tenen clar quina és la seva feina. Com a mostra un botó. La resposta d’Iñaki Gabilondo a una pregunta de l’Andreu Buenafuente en la conversa/entrevista que van tenir ahir a la nit a BFN.

Andreu: ¿Te queda algo sobre lo que opinar?
Iñaki: Me queda opinar de lo que pase mañana.

Improvisar

Ningú ha dit que improvisar sigui fàcil. De fet, et pot passar com en aquests dos vídeos. El primer és d’una presentadora que intenta descriure la velocitat a la que circula Fernando Alonso. I el segon, d’un reporter que troba la persona adequada per demostrar com es fan servir les mascaretes per evitar el contagi de la grip nova a Mèxic. Perquè, passi el que passi, sempre s’ha de riure.

Instants

La vida són instants que valen la pena com ho va ser el concert de les corals del Vendrell amb els Lax'n'Busto a favor de la restauració de l'orgue de l'església vendrellenca. A banda de l'emotivitat i la solidaritat de l'acte també cal destacar l'estrena de la cançó "Instants" del Pemi Rovirosa. Algú força implicat en el projecte m'ha regalat la lletra de la cançó (gràcies Anna) i jo us l'ofereixo a tots.

Instants
Pemi Rovirosa

Instants, la vida és instants
I breus van passant mentre et fas gran.
Gran i enrere mirant, veus que no n’hi ha tants.
Llavors et fas petit i penses
“vull viure somrient a cada moment,
cada esgarrapada del meu temps.
Perquè el temps és temps i l’anem perdent.
És l’únic que mai ningú podrà posar preu”.

Instants. Tan sols són instants,
que junts donen sentit a la felicitat.
I al final de tot, el que ens fa més forts,
davant de la mort, és haver-los viscut tots.
Sé, i ho sé amb convicció, que el món és rodó,
igual que després de l’u ve el dos…
t’ho creguis o no… el teu comptador
es tornarà a posar a zero per un altre…

Instants.

Aquí teniu un vídeo domèstic del moment:


I també el link de l'enregistrament fet per Televisió El Vendrell aquí.

Per quan un carrer dels Lax'n'Busto al Vendrell? Què més han de fer per merèixer-lo?

A l’altra banda de LOST

Només per a losties malalts de la sèrie la notícia de l’avió que ha caigut a l’oceà mentre anava de Rio a París té una altra perspectiva. Durant unes hores (massa i tot) no se sabia què havia passat i la sensació lostiana era que, per primera vegada coneixíem l’altra banda de LOST: el que va veure el món de l’accident de l’Oceanic 815.

Paisatge blaugrana

Els catalans hem vist Barça, Barça i més Barça. Les audiències de tot el relacionat amb la triple corona blaugrana han estat d'escàndol. Ahir, sense anar més lluny, els gladiadors del Pep van convèncer el 42% dels catalans. Increïble. Així, no és estrany, que els de l'APM? tinguem clar quin és el paisatge favorit de Catalunya.

Aquest vídeo i molts més a partir de les 21:50h. a TV3.

Amazing

L.A.L. ja són a les finals de l'NBA. Tocarà matinar per segon any consecutiu per seguir la parella Gasol-Bryant i inentar recordar la parella més "amazing" dels últims 20 anys: Kobe-Shaquille. Buff! I love this game!!!

… i visca Catalunya!

Podria semblar un clixé, un recurs o una manera de dir, però res més lluny de la realitat. Tant important és que el Barça llueixi la senyera de forma desacomplexada com que els jugadors no dubtin en reblar el “visca el Barça” amb un “…i visca Catalunya!” sense que això soni a tòpic. D’aquesta manera, agradi o no, es fomenta la relació directa entre l’entitat i el país.

El Barça és un equip amb ressò mundial i això pot ajudar a obrir els ulls a una realitat, l’espanyola, que massa sovint es nega des del mateix territori. El Barça juga la lliga d’Espanya. Disputa la copa del rei (i els seus seguidors xiulen l’himne espanyol). Guanya la Champions i es passegen arreu amb banderes catalanes i cridant visques a Catalunya. No serà això un símptoma d’una realitat clara i diàfana. Per què no onegen banderes estatals? Per què no criden “viva España”? Exposeu, si voleu, les vostres teories.

Us deixo amb un exemple de jugador del Barça que ha aprofitat les classes de català que ofereix el club i que entén la nostra peculiaritat.



Visca en Silvinho, visca el Barça… i visca Catalunya!

Eufòrics

"Copa, Lliga i Champions" (anteriorment coneguda com "We will rock you") i el clàssic "We are the Champions".

Tranquil

Mentre esperava que comencés el partit va perdre els nervis. Era el millor que li podia passar: així va poder seguir la final sense preocupacions.

Avui és el dia

Maneres de veure les coses

Millor fer-ho com en l'acudit d'en Ferreres: sempre en positiu.

Dimarts o diumenge?

Dimarts a la nit TV3 emet dos especials previs a la final de la Lliga de Campions titulats: “Paraula de Pep” i “Londres, París, Roma” i això farà que l’APM? no hi càpiga. Per tant, tota l’artilleria pre-triplet anirà condensada a l’APM? Extra de diumenge (TV3 – 16:45h). Entre d’altres coses descobrirem qui fa revenda d'entrades per la final:

Visc a Europa!

Avui comença la campanya electoral europea amb un objectiu clar: em volen espantar. Volen que tingui por i que això em faci anar a votar. Vas bé, cirerer! Amb mi no podreu! La campanya electoral de les eleccions europees tindrà l’efecte contrari que pretén. Primer amb l’anunci institucional replet de notícies falses.


I ara també amb l’espot dels socialistes farcidet de tolerància.


Està clar que amb anuncis com aquests no van enlloc. Apel•lar a la por no em convenç. El que vull saber és què faran i com ho faran. I quan algú ven por enlloc d’esperança no me’n refio.

I com diria el Montilla polonès: Visca Europa! Visc a Europa!

A riure

Aquesta nit hi ha APM? Entre d’altres coses sentireu com els jugadors del Barça escolten la Macarena enlloc de l’himne espanyol. Descobrireu preguntes noves a la roda de premsa de presentació de Florentino Perez. Bud Spencer es colarà a l’anunci de Bancaja i Obama continuarà rient amb els acudits de l’Eugenio. Tot això i molt més a partir de les 21:50h a TV3. A riure!

Atenció spoilers!

És impossible comentar res de Lost sense fer spoilers així que us aviso d’entrada. La “season finale” de la cinquena temporada és brutal! A la sèrie més enrevessada de la història tot ha canviat. De cop i volta ara sabem qui és Jacob i qui no és John Locke. Pim-pam. També sabem que ha esclatat la bomba col·locada a “the swan” però ens queda el dubte de conèixer si aquesta explosió evita “the incident” o el provoca. Collons, quina sèrie! Impossible aclucar l’ull. Imprescindible no perdre’s cap detall. I el millor de tot: aviat ho sabrem tot perquè la sisena serà la darrera temporada de Lost.


Així comença el capítol: Jacob i ¿John Locke?


Així acaba: lletres negres sobre fons blanc per primera vegada.

Ja sóc penedesfèric

Ja sóc de la Penedesfera (la comunitat de blocaires del Gran Penedès) i per tant puc afirmar el que diu el títol d’aquest post: “Ja sóc penedesfèric”. Us recomano que visiteu aquest espai virtual penedesenc perquè hi podreu trobar i descobrir molta gent que publica coses interessants. A més a més, enguany les Jornades de la Penedesfera es fan a casa: al Vendrell, concretament, a Vil·la Casals. Jo celebraré aquesta incursió dins el món penedesfèric fent reformes al bloc. Aviat estrenaré nova imatge. A viam què us sembla.

Paisatges

Aviat, a TV3, dimarts a la nit començarà un nou programa: "El paisatge favorit de Catalunya". S'emetrà, això sí, sempre després de l'APM?

Aquest i altres vídeos aquesta nit a partir de les 21:50h. a TV3.

Vida

La terrassa de casa pren vida. Arriba la calor i això fa que les plantes surtin de la letàrgia i cridin als quatre vents que són aquí. A més a més, enguany, he posat un hort urbà a casa. Fa una setmana vaig plantar tomàquets, albergínies, maduixes, enciams i pebrots (a la fotografia). Amb només set dies ja comencen a donar senyals de vida. Ja hi ha maduixetes diminutes que auguren unes excel·lents postres d'estiu. Els enciams creixen a una velocitat sorprenent i aviat passaran a ser part d'una amanida. Els pebrots i les albergínies treuen noves fulles a cada instant i, aquest matí, la tomaquera m'ha sorprès amb dues petites flors que anuncien que tot va bé. Ja us aniré informant de com prosprera el meu hortet i dels resultats finals de la feina feta.

Don Andrés

Tota l’eufòria controlada i continguda per Pep Guardiola va esclatar ahir en un tres i no res. El gol d’Iniesta va fer-ho saltat tot pels aires. Feia temps que no vivia un moment com aquest. Amb tot, el partit d’ahir és passat... el millor encara està per venir.