dimecres, 11 de març de 2009

Parint

Estic parint uns guionets per a un pilot de televisió i el part està sent difícil però molt divertit. De vegades em trobo amb gent que em pregunta: d’on treus les idees? O una altra versió de la pregunta que és: com se t’acut tot això? Si llegíssiu el que escric amb els meus ulls no ho trobaríeu tan bo. De fet, sovint penso que el que faig ho podria fer qualsevol persona que hagués parat atenció el dia que a pàrvuls li van ensenyar a escriure i no li fes res aplicar les normes d’ortografia i puntuació que li van ensenyar a l’escola. La resta és fàcil.

Una altra manera de respondre és buscar l’origen d’algunes sèries que estan triomfant. Així, dins la secció “articles robats” avui li ha tocat a l’Hernán Casciari i el seu bloc Espoiler dins del diari El País.

He copiat i traduït alguns fragments d’un dels seus últims posts.

En televisió, com en molts àmbits, l’origen d’una idea és moltes vegades arbitrari, fortuït i, en qualsevol cas, un gran misteri. De vegades no entenem com una determinada idea es va convertir en un pilot, amb tot l’esforç que això implica.

Alguns exemples exitosos com Lost pertanyen al gènere de la proveta fabricada en un laboratori perdut de la cadena ABC. El seu orgien és a la pel·lícula Cast Away (El nàufrag), protagonitzada per Tom Hanks.

Al guió del primer pilot els personatges estaven més perduts que ara: cuinaven cocos, prenien el sol i no anaven enlloc. Fins que J.J.Abrams es va sumar al projecte i va aportar-hi un grapat de preguntes clau: ¿I si la illa fos un personatge més de la història? Etc.

En un altre extrem hi ha les muses. És el cas d’Anthony E. Zuiker, a qui se li va acudir la història de CSI després d’una llarga i esgotadora jornada de treball a l’Hotel Mirage de Las Vegads on era conductor d’un trenet per a turistes. Assegut al sofà de casa, amb una cervesa a la mà, Anthony mirava amb la seva dona un documental del Discovery Channel sobre les noves tècniques d’investigació científica que feia servir la policia. “Quina bona idea per una sèrie”, va dir. Avui CSI és una franquícia d’èxit mundial.

Un dels exemples més atractius és el de l’origen de Seinfeld. La idea d’aquesta sitcom va sorgir de les xerrades que Jerry Seinfeld i Larry David mantenien cada dia. En un moment de la conversa es van adonar que d’aquestes converses sobre “no res” podien ser l’origen d’una comèdia. I així va ser com del no res absolt i de l’absurd quotidià en va sortir la millor sitcom que –per a molts– ha produït la televisió nord-americana en tota la seva història.

Inspirades per les muses o dissenyades per experts, ningú dubta que les idees són els producte més preuat a la televisió. Ara, que una idea arribi a convertir-se en una sèrie i que, a més a més, funcioni, això ja és una altra cosa.

2 comentaris:

Becki ha dit...

Però és que tu sempre has estat "bo", Sanjuan!!! ;) Des que et conec l'ingeni que et caracteritza no ha deixat de fer-te companyia... Atzucac n'és un exemple, Spielberg!!!! :)

Xavier ha dit...

becki, glups! crec que atzucac va ser un clar exemple del bé que ens ho passavem a la facultat, de l'amistat i el bon rollo. gràcies per fer-lo possible.