
I en aquesta última lliçó ens va mostrar que un bon text resisteix el pas del temps (em va fer riure tant com quan l’anava a veure al Club Capitol de Barcelona). I, sobretot, que fer televisió és més senzill del que molts pensen. Només cal una bona història i un bon narrador. Un bon guió i algú que l’interpreti. Punt. I així, a pèl, amb un paio sol en un escenari en una cosa tan poc televisiva com retransmetre una obra de teatre, TV3 va fer ahir un 30% de share.
Gràcies, Pepe!
2 comentaris:
I quina lliçó, si senyor!!!!
Salutacions,
http://jordibru.blogspot.com
vilas, t'has tornat relgiós i tot, eh?
jordi, ja ho pots ben dir. ja he vist al teu bloc que aquesta passió per en rubianes també la compartim. salut!
Publica un comentari a l'entrada