dilluns, 30 de març de 2009

El nou periodisme

La professió fa por. El circ de la tele està absorbint el periodisme i ens estem convertint en mones d’aquesta fira ambulant. Així, per exemple, hem intentat mesclar la telerealiat (dels reality) amb el reporterisme. I el resultats són productes com “21 días” o “Callejeros”; del que s’ha dit que és el “30 minuts” del segle XXI: puaj! Una cosa és un reportatge de mitja hora ben fet i documentat i una altra passejar-se per barris de barraques amb una càmera a la mà.

El més “nou” es diu “21 días” on la presentadora es creu en el dret de parlar d’anorèxia en primera persona per haver estat 21 dies sense menjar. Jo crec que això és més un reality show que un exercici professional d’una carrera universitària de grau. Estar 21 sense menjar és una burrada i, en tot cas, una operació biquini en plan dràstic. Però no ho considero ni anorèxia ni periodisme; en tot cas seria una mena de periodisme anorèxic, és a dir, malalt i malaltís. Tampoc ho és passar-se 21 dies fumant porros encara que això sembli “guai” i a més a et reporti audiència (la noia que fumava porros va aconseguir un 18,3% de share amb el seu “experiment”). Què serà el següent? S’admeten propostes. Jo la voldria veure 21 dies bevent només pippermint.

6 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

No sé. Jo cada dia miro menys la tele i el més xulo molts cops és els anuncis que superen molts programes.

Becki ha dit...

Completly agree... però saps que a les Espanyes no es té el mateix concepte de Televisió que aquí... no ven el mateix a Córdoba que a Vic... M'alegro de viure a Catalunya!!!! :)

Jordi Bru ha dit...

Jo, li proposaria que deixessin de realitzar el programa durant 21 setmanes, i després... a veure qui es recorda d'ells!

Tots hi guanyariem... i el periodisme també!

Salutacions,

Jordi Bru

Albert ha dit...

Veig que el periodisme està igual pràcticament que la música, que trist

Vilas Pipol ha dit...

Albert, no ho diràs pels porros?

Per la cara que feia no tenia pinta de ser nova en aquest ambient...

No deixa de ser una idea treta del Super size me! A més a més, 21 dies no són res, ho podrien allargar una mica, llavors si que patirà la "rissssa eterna"!

Xavier ha dit...

becki, jo també me n'alegro.

jordi, realment el públic oblida molt ràpid.

albert, per això faig música trista: un periodista fent de músic no pot aspirar a res més. ;)

vilas, lo dels 21 dies està justificat. diuen que es el temps màxim per nosequè de les cèl·lules i l'addició. collonades.