Com diria Josep Cuní: Prou!

Ahir vaig anar al teatre

Avui en dia anar al teatre és l’oferta cultural més econòmica del país, perquè pel preu d’una representació en tens dues. Un 2x1. Teatre i concert de tos... tot pel mateix preu.

El concert d’ahir va ser d’una varietat espectacular: Vaig poder apreciar tots aquests tipus d’instruments vocals: tos seca, tos dura, tos d’home, tos de dona, tos d’avi i tos d’àvia amb regust a menta, tos que trenca el tel, tos tova, tos molla, tos tímida, tos sense complexos, tos dissimulada amb la tos del veí, tos de refredat, tos de veritat, tos sobreactuada, tos de mal de gola, tos rítmica, tos silenciada amb el palmell de la mà, tos bruta amb retruc de mocs, tos curta, tos amb ressonància i, sobretot, tos perquè sí.

En un teatre hi ha tanta tos que aviat les T de Teatre s’hauran de canviar el nom i dir-se “T de Tos”, perquè en la tos, el teatre, ja hi és implícit.

L'acudit del dia

L’acudit del dia començaria dient: “Van un espanyol, un basc i un gallec...” i el remat final seria: “... i la minstra es va salvar.” Pel mig poseu-hi el què volgueu.

PS. El dia també ens deixa dues sigles sobre les que reflexionar. Primera: PSC-PSOE. I segona: Galeusca.

Suso

Ni REC, ni Orfanatos ni, molt menys encara, Michael Claytons de torn... la millor pel•lícula en cartellera –almenys a El Vendrell– és “La torre de Suso”. Una peli senzilla i que no enganya ja que el subtítol ja avisa que és una comèdia divertida sobre les coses serioses de la vida.

Rius i plores alhora i, sobretot, et fan veure que val la pena construir una torre per veure les coses des de dalt... o, com diria aquell ruc que surt cada tarda a la ràdio, per canviar la perspectiva de les coses.

Ens fan fora

Primer paràgraf de l'article de Salvador Cardús d'ahir divendres a l'AVUI:

A empentes, potser, però a aquest país el faran independentista vulgues que no. I no tant per si els trens s'aturen, els túnels s'enfonsen o ens quedem a les fosques, sinó perquè, a més, se'n foten. Vull dir que el menyspreu pel nostre país s'ha descarat. I tot això no passa per cap descuit innocent. Els tres últims xàfecs de menyspreu -aquí, els vasos ja no vessen per una gota de més, sinó que la desconsideració l'aboquen a raig- els han protagonitzat la ministra Álvarez, el demagog Rajoy i un jutge de l'Audiència Nacional d'aquesta nació veïna que diu que no té nacionalistes. De fa un temps, anem a escandalera diària.

"Maragal"

Ara no només hem de parlar espanyol sinó que n’hem de conèixer totes les seves variants dialectals. Com diria el Pujol que no porta patilles: “¿Qui s’han cregut que som nosaltres? Tites-tites...”. A més, ¿pot exigir això una persona que diu “Maragal” o “Sabadel”?

Nova joia a la corona

Els discos són les joies de la meva corona (o coroneta en el meu cas). Sigui com sigui, val la pena anunciar-vos que l'amo ja té un nou fill preferit. Es diu "Coser i cantar" i és el nou disc dels Antònia Font. Uns grans èxits passats pel sedàs de la reinterpretació amb orquestra. Per això els mallorquins van anar fins a Bratislava per gravar amb l'Orquestra Simfònica de la ciutat. El resultat és espectacular! I si em feu triar un tema escolteu com ha quedat "Alegria".

Redescobrint Neil Young

Fa temps que conec la seva música, però massa sovint deixem aparcats grans músics durant massa temps. Aquest cap de setmana estic redescobrint en Neil Young. Heart of gold, en concert l'any 1971 és un "temasso". Gaudiu-lo.

Llibertat d'expressió

Multar amb 3.000 euros els autors d’aquesta portada és gairebé una broma de mal gust. Si almenys haguessin rebaixat la multa fins als 2.500 euros, amb sort, i posant-se a la feina aquesta mateixa nit, d’aquí a 9 mesos Zapatero hauria pagat la multa.

Bromes a banda, ¿realment creieu que hem superat el període franquista quan en una societat, presumptament democràtica i lliure, cada dia s’emeten desenes d’hores de televisió amb presumptes periodistes esquitxant interioritats de persones privades i quan una publicació satírica fa una portada “tocant” la casa reial se’ls gira el món en contra? ¿Per què els “opinadors per la patilla” tenen dret a dir el que vulguin i carregar a tort i a dret -fins i tot contra la monarquia- i no els passa res? ¿Per què cremar una foto del rei és delicte i cremar-ne una de meva no? ¿Per què en Losantos ens insulta dia sí i dia també i a ell no li passa res de res? Si hi ha personatges intocables, no vivim en llibertat. Per això us proposo que em deixeu les vostres injúries, amb o sense fonament (com si fóssiu el Tomate), a la corona.

¿Por qué no te callas?

Callar... de vegades és millor no dir res i que la gent es delati sola.

Notícia xorres

Per passar el cap de setmana amb bon humor una notícia publicada d'aquelles xorres però que fan gràcia. És el meu regal-humorístic del cap de setmana.

Guccini

Al post de la cançó del Gerard Quintana la Muntsa va afegir-hi un comentari dient que li recordava a “Cyrano” de Francesco Guccini. ¿Qui és aquest paio?, em vaig preguntar. Ara ja tinc la resposta a la pregunta que em vaig fer i també tinc la cançó. Crític i mordaç; m’ha agradat. Io non perdono, non perdono e tocco

Catalans emprenyats

Jo sóc el 4.036. ¿I tu? ¿T’hi apuntes?
www.catalaemprenyat.cat

Radio Nowhere

This is radio nowhere.
Is there anybody alive out there?

El més nou d'en Bruce és "Magic", un disc totalment recomanable. Per veure el vídeoclip fes clic aquí.

Exactament... ¿què diu?

Fills de la Gran Puta, d'ombra allargada i petja diminuta: llenguallargs llepaculs de gasetilla, funcionaris de patilla i de cartilla, tous de carrera i bufats de bandera creuhonorats in pectore o a la pitrera, aprovats purulents i pestilents de nota, putrefactes doctors en bancarrota.

Fills de la Gran Puta, d'ombra allargada i petja diminuta: catedràtics, apàtics, limfàtics, raquítics, torracollons públicament mefítics, àugurs falsaris de sèquits gregaris arraïmats pels lladrucs dels sicaris, cagallons, cagadurs i cagadubtes estupradors de ruïnes abruptes.

Fills de la Gran Puta d'ombra, allargada i petja diminuta: cecs acadèmics, prostàtics i endèmics, i saltimbanquis recontraacadèmics, crítics cretins, crenetistes frenètics, pixatinters d’excessos diurètics, bards neotísics i protorreumàtics més bufanúvols que nefelobàtics.

Fills de la Gran Puta, d'ombra allargada i petja diminuta: comerciants de merda selenita llorejats amb corones d’uralita, alts ocupants de poltrones i càrrecs ben acoflats al tou dels vostres fems, anue's-en tots plegats a fregir espàrrecs, oh pústules de sempre i del meu temps!

Estat d'ànim

Dedicat a tots els fills de la gran puta d'ombra allargada i petja diminuta.

Gràcies Jordi Cornudella per expressar-ho en paraules i a en Quintana perquè amb música guanya força.

Tots Sants

Els que ahir vam fer castanyada vam anar contra l'ordre establert. Mantenir el "catalan way of life" en aquesta societat tan americanitzada és anar del revés però sóc tossut. No és fàcil imposar els panellets als caramels, els moniatos als esquelets i la castanyada al Halloween de PortAventura però cal intentar-ho. El dia de festa m'ha servit per navegar per la xarxa i trobar una petita perla. En el dia dels morts; un bloc força negre. M'ha agradat el bloc de l'Antoni Serra.