divendres, 21 de setembre del 2007

Haruki i5

Acabo la sèrie dedicada al llibre d'en Murakami cremant-ho tot; o almenys això és el que diu el passatge d'avui. De vegades escrivim per escriure com parlem per parlar i el millor és cremar els papers o deixar que les paraules se les endugui el vent.

— Entesos —va dir en Nakata, fent que sí amb el cap—. Si això és el que vol, ho cremaré tot. No pateixi.
— Gràcies —va dir la senyora Saeki.
— Escriure aquestes coses ha estat important per vostè, ¿oi? —li va preguntar en Nakata.
— Sí. escriure ha estat molt important. Tot i que el resultat no té cap sentit.

PS. A casa tinc el llibre més conegut de Haruki Murakami: "Tòquio blues". Així que amenaço a dedicar-li una altra setmana quan decideixi llegir-me'l.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agradaria el llibre?????
Has sentit el repor????

Besis!

Marga.

Xavier ha dit...

El llibre és rarot però crec que et pot agradar. Té un punt de filosofia que intueixo que et va com anell al dit.

Respecte al repor: Rafael de Ribot ja tremola després de sentir com fas de presentadora d’informatius de ràdio. Enhorabona pel reportatge emès dimecres a tres quarts d’onze del matí a RAC1 (ho dic així de clar per si algú vol anar al web de la ràdio i descarregar-se’l).

Per cert, “Volca la caravana de Lo que necesitas és amor” i “Nives Herrero es extraterrestre” m’han agradat molt!