S'està acabant la setmana Haruki i per aquest dijous he reservat el fragment del llibre que més em va agradar no per l'estil, ni per les paraules, ni per la poesia del moment, no... em va agradar perquè comparteixo l'opinió de l'Oshima, l'amic que ajuda en Kafka i li dóna refugi a la biblioteca on treballa. L'Oshima és especial perquè sembla un home i vesteix com un home però en realitat va néixer dona. Comença dient que ha patit discriminacions per ser així però en el fons tant a ell/a com a mi ens molesta el mateix:
— He patit tota mena de discriminació per ser així —continua l’Oshima—, i només qui les pateix pot saber el mal que fan. El dolor és una cosa molt personal, i les ferides que deixa també. Per tant, em sembla que la justícia i l igualtat em preocupen més que a ningú. Ara, el que em molesta més de tot és la gent que no té imaginació. L’home buit, que deia Eliot. La gent que va pel món omplint aquest buit i aquesta manca d’imaginació amb bocinets de palla i ni tan sols de n’adonen. La gent que organitza la seva ignorància amb frases buides i intenta convèncer els altres. Com aquest parell que han vingut avui. —Deixa anar un sospir i fa rodar el llapis amb un dit—. Tant me fan els gais, les lesbianes, els heterosexuals, les feministes, els comunistes, els porcs feixistes o els Hare Krishna. M’és igual la bandera que porti la gent, però el que no suporto de cap manera són les persones buides. Quan les veig, no em puc estar de dir coses que no hauria de dir. No em sé controlar. És el meu punt feble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada