dilluns, 4 de maig del 2009
Segona part; minut 40.
Després del golàs de Piqué, afònic i amb el braç vermell per l’impacte de múltiples botifarres ell va enviar un sms a un bon Amic que treballava a la transmissió d’en Puyal. Estaven seguint el devenir del partit per la ràdio pensant que els senyors del Plus els podrien haver descomptat l’àudio del pay per view ja que no l’estaven fent servir. En aquell moment d’èxtasi culé, l’Amic va llegir el missatge per la ràdio. Al menjador d’aquella casa va haver-hi un nou moment d’emoció. Al mestre li va agradar el text i ho va verbalitzar. Com en Cruyff, ara tenia la gallina de piel. L’amic va citar la font i tots dos van comentar-ho. Genial. En aquella estança ell ho va celebrar com si haguessin marcat un setè gol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Jo ho vaig sentir en directe.
Me'n vaig alegrar molt. Ho vaig comentar amb tots quan van arribar a casa. Sempre fa il.lusió que reconeguin la vàlua d'algu de casa.
Gol, Set, Partit i Lliga... res més a dir! Molt Gran!
anònim, gràcies. segur que ens coneixem... però com que no dius qui ets. la propera vegada signa el comentar, que a mi també m'agrada saber qui sou. salut!
vilas, gràcies!!! a viam quan ho celebrem. per cert l.a. ha perdut el 1r contra houston. ai...!
No ens coneixem, només de vista. Ni tan sols som de la mateixa edat, però es agradable que parlin bé d'algú del Vendrell, perquè generalment només sortim per desgràcies.
Publica un comentari a l'entrada