diumenge, 7 de setembre del 2008

Yes, we can!


Les últimes set setmanes les he viscudes amb aquesta gent. Són tots uns grans professionals i han demostrat que podem fer un magazine de cap de setmana a Catalunya Ràdio. Com diria l’Obama si hagués treballat amb nosaltres: Yes weekend!

PS. No havíem quedat de no fer jocs de paraules?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Té collons la cosa! Quan un programa de ràdio o televisió m'agrada, el treuen, o s'acaba, o el mouen a horaris impossibles.

Finiquitat el teu (el vostre) programa, només em queda Herois Quotidians. Per què carai em posen l'Empar Moliner a l'hora de les bruixes i les pelis porno!?

Anònim ha dit...

Ha sigut un autèntic plaer sentir-te durant aquestes 7 setmanes tot el que hem pogut. Pels que t´apreciem i sabem de les teves qualitats comunicadores desde ja fa molts anys és un orgull escoltar-te i poder dir: mira, a aquest el conec jo.

Moltes felicitats i espero tornar a sentir-te ben aviat allà on el destí vulgui portar-te

Anònim ha dit...

Un programa wuapo i amè, molt i molt bè de veritat.
Ha estat un plaer sentir-vos.

Xavier ha dit...

punk, digue'm que escoltes ara pq començo a patir que també s'acabi... ;) Ei, gràcies pel suport i continuarem buscant herois quotidians allà on calgui.

candi, no només pots dir jo el conec sinó "jo vaig començar a fer ràdio amb ell". recordes? a viam quan ens veiem, tu.

anònim, gràcies.

Becki ha dit...

Saps que des de sempre he estat la teva FAN, encara que fós companya de "cordada". Me n'alegro d'aquest teu primer cim. En vindràn més, t'aviso.... ;-)

Anònim ha dit...

No sóc expert, així que només parlaré per experiència pròpia i per la dels meus amics: tot plegat és més aleatori del que sembla.

La majoria de persones experimentem canvis constants en la nostra quotidianitat: horaris de feina o estudi, desplaçaments, alternatives de lleure...

Els meus amics i jo hem escoltat el teu programa d'estiu dels caps de setmana perquè uns anavem al gimnàs i d'altres feien quilòmetres amb el cotxe. Així d'atzarós: fa un parell d'anys passaríem els matins de cap de setmana dormint la mona, i no haguéssim escoltat el teu programa.

Xavier ha dit...

becki, de moment encara estic baixant del cim per poder-ne encarar un altre. Fins aviat ;)