Jornada de coacció general

Quan veig uns piquets pretesament informatius increpar un botiguer perquè tanqui mentre la policia s’ho mira, penso que alguna cosa estem fent malament. Quan llegeixo unes declaracions de Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT a Catalunya dient: “el dret a no fer vaga no existeix” i defensant el “treball” (sí, ha dit treball) dels piquets “dissuasius”, penso que els sindicats pertanyen a un altre segle. Quan a la ràdio sento que han siliconat els panys del CAP de Mataró, penso en tota la gent que ha perdut la tanda al metge i desitjo que algun dels que han fet la bretolada necessitin avui atenció mèdica. Quan miro els horaris del transport públic d’avui, penso que els servis són sota mínims (o zero en el cas dels trens de mitjana distància).

Sóc treballador, assalariat, amb contracte temporal i reclamo els meus drets. Però la meva manera de canalitzar la ràbia per tal com funciona l’actual sistema laboral no és ni a través d’aquesta vaga ni, sobretot, a través d’aquesta tipus de sindicats.

Kate Perry i Elmo

Kate Perry va gravar un vídeoclip genial amb l'Elmo de Sesame Street. Va adaptar la lletra de la seva cançó "Hot n cold" però ah! portava un escot massa prominent i el clip no es va emetre. Per sort, el podem trobar a la xarxa:



A més, va aparèixer al Saturday Night Live vestida així per treure ferro a la polèmica:



Ole, pels tv shows americans!

Entranyable, genial… ¡fantástico! Eduard Punset

L'Albert Om fa un gran programa amb "El convidat" i, està clar, els amfitrions són els protagonistes. La setmana passada visitava can Punset i van ser uns minuts de tele entranyables, genials o, com repeteix una vegada i una altra en Punset: "¡fantásticos!".

Eduard Punset trufa el seu discurs de frases que val la pena escriure en paper per rellegir-les i pensar-hi. N'he fet una selecció:

"Jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa."

(Respecte al càncer): "Hi ha la possibilitat que els metges s’equivoquessin."

"El primer gran amor... es va fer monja."

"Per fer vida de parella t’ha d’interessar el que et passa per dintre."

"Albert: ¿Ets creient? Eduard: ¿Amb què? Albert: Amb Déu. Eduard: Ah, amb Déu no. "

"La gent religiosa són lleugerament més feliços que el promig perquè els donen una resposta i el de menys és si es falsa o verdadera; la resposta redueix la por. "

" No voto. Considero que jo estic en una altra feina."

" Estic deixant de ser homínid."

"Quan un mor, ¿què és el que es mor? Som un 90% àtoms i els àtoms a tots els efectes pràctics no s’acaben mai; són pràcticament eterns."

" Jo probablement no moriré mai. No està demostrat que moriré."

I una frase final: "El món es fantàstic... i la gent és fantàstica i no ho sap."

El moneder de l'Ainoa (2)

L'Ainoa és genial. Seu just a la taula del meu darrere i organitza que cada dia el plató s'ompli de gent. A banda d'això és creativa, té iniciativa i és una manetes. I totes aquestes facetes les ha aplicat en una manualitat excel·lent. L'Ainoa ha construit un moneder amb un brick de llet d'avena. Li vaig demanar que el desmuntés per veure'n el procés:





Doblegat per on cal i posant-hi una simple tira de belcro tens un moneder amb compartiments i tot. L'Ainoa és de moneders peculiars i jo sóc de fixar-m'hi.

Punset jugant al Pacman

Pacman Punset from Sesejo Jomugra on Vimeo.

COM m'agrada la ràdio!

Aquesta temporada, a banda de continuar a BFN (el millor programa que hi ha), torno a fer ràdio! És a COM Ràdio i ho faig dins el programa El dia. El responsable que torni a posar-me darrere un microfòn és l'Albert Vico, un d'aquells paios que formen part d'una generació de grans professionals que la ràdio d'aquest país no s'ha de deixar perdre.

A la COM m'hi podreu trobar tots els dimecres entre dos quarts de dues i les dues del migdia. En números seria més o menys així: 13:30h-14:00h. Allà m'hi trobareu fent una secció que hem titulat: "Converses amb la meva filla". I sí, el títol no enganya; hi explico les converses (ara per ara, monòlegs perquè encara no parla i per tant no té dret a rèplica) que mantinc amb la meva filla. Reflexions divertides sobre el dia a dia d'un pare primerenc.

Ja sabeu on sóc!

Salut i bona ràdio!