dimecres, 4 de febrer del 2009

Calfred

Aquest matí he posat la ràdio i he sentit que algú deia: “La portaveu d’Esquerra Republicana al Parlament, Anna Simó, ha explicat que la Generalitat dóna suport a la candidatura olímpica de Madrid 2016 perquè Barcelona pugui ser subseu dels Jocs Olímpics”. Immediatament m’ha vingut un calfred que, segons el diccionari, és una “sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, característica d’algunes indisposicions i algunes malalties. També dit de l’esgarrifança que se sent cada vegada que es constata que el país s’abaixa els pantalons de nou”.

3 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

És lògic, a Madrid no hi ha mar.

JORDI BRU ha dit...

Nova baixada de pantalons... i ja en van unes quantes!!!!

És el que tenim, noi!!! On anirem a parar???

Xavier ha dit...

miquel, quina lògica és aquesta? jo creia que l'estat era una península amb milers de quilòmetres de platja.

jordi, i espera!