dijous, 21 d’agost del 2008

T'ho imagines?

7 comentaris:

Català ha dit...

Jo no me la imagino, però...

... tu tens el coorporativisme molt endins, eh?

Què t'anava a dir ha dit...

T'ha agafat fort entre això i les gitanes deu ni do.

Xavier ha dit...

català, no parlo de l'empresa parlo del mitjà.

adrià ha dit...

Per mi seria com la vida sense la música

Alegria De La Huerta ha dit...

Doncs no m'ho imagino, ara que precisament la necessito per no pensar, per no capficar-me, per no fer ficció de la realitat... el millor del món, una mica de ràdio.

Pregunta: perquè quan un té mal d'amors totes les cançons que posen a la ràdio van sobre amor?? O sempre són sobre amor?? Diria que fins i tot els cantautors se'm posen pastelosos.

Anònim ha dit...

La vida sense la ràdio...
Qui em faria companyia?

Anònim ha dit...

anècdota autobiogràfica: un servidor no escoltava (gairebé) mai la ràdio. A la feina tenia una saludable rutina i cada setmana em comprava un CD de música nou. Però arribà el canvi de projecte, d'oficina i em vaig trobar amb que el nou ordinador no estava a sobre la taula, sinó sota. El cable de l'auricular no hi arribava. Incapaç de suportar l'avorriment, em vaig comprar el més baratet que vaig trobar, una petita ràdio. I així seguisc ara, aficionat a la ràdio.

anècdota preocupant: heu escoltat la COPE aquest matí? Entre les 9.20 i les 9.35 han titllat el Bernat Joan de "pistolero" i "terrorista sin arrepentir". Podeu escoltar el tall a www.cope.es