Fer el gitano

El millor de la Festa Major del Vendrell és fer el gitano. I no em refereixo al sentit despectiu, pejoratiu i, fins i tot, racista que pot tenir la paraula. Parlo de ser un més del Ball de les Gitanes del Vendrell. Sortir a ballar amb aquesta gent és collonut i fer el ball sencer (amb els parlaments que li pertoquen com a ball parlat que és) és una experiència inoblidable. De fet, això em permet recomanar-vos que, si mai en teniu l’oportunitat, feu el gitano.


Gitanes mola: passa-ho.

Calor

Començo a estar-ne fart de tu. Fa massa dies que no em deixes de banda. Em segueixes allà on vaig i te m'aferres com una paparra. Vés a pastar fang. T'odio.

I els senyors del Servei Meteorològic de Catalunya diuen que no tens intenció de deixar-me en pau.

Campus party

versió egípcia.

Joies

Ja he estrenat programa de ràdio! Per a mi han estat dues petites joies que, per sort, no vaig comprar aquí:

It's the end of the world as we know it

... and i feel fine!

El compte enrere...

Tic-tac, tic-tac, tic-tac...!

Portants d’Honor

Avui és el dia. Avui quatre vendrellencs assumiran el repte de ser els primers Portants d’Honor de Santa Anna; la figura creada aquest any per algunes ments lúcides de la Comissió de Cercavila. És l’acte previ a l’inici de la Festa Major. Els seus noms són: Xavier Inglès, Quim Tomàs, Ció Pallarès i Jaume Vallès. Quatre vendrellencs que han fet moltes coses per la vila i que es mereixen un homenatge com aquest. Ells portaran Santa Anna el dia de la patrona mentre tots els grups de cultura ballaran a l’hora. Serà fantàstic, n’estic segur. De moment, avui, els investiran com a Portants d’Honor i fins el dia 28 (dia del gos) tindran el rang d’autoritat de la Vila.

Com ens hem tornat?

Una foto per a la reflexió:

I un moment de publicitat. Aquest dissabte al "Tres60" de Catalunya Ràdio parlarem de com ens transformem a l'estiu. A partir de 2/4 d'onze.

360

Cap de setmana de silenci i reflexió. Dissabte tranquil i diumenge amb en Bruce... Així engego setmana amb el cap més despert però amb les orelles a punt d’esclatar per una otitis incipient. I amb aquest plan he d’afrontar nous reptes. És inútil amagar-ho més (vaig sortir “hasta” per TV3): aquest estiu tinc programa propi. Serà a Catalunya Ràdio i durant els caps de setmana. Així, dissabtes i diumenges de 10 a 13h heu d’estar pendents del “tres60”; el programa de nom estrany que he creat per a l’ocasió. Espero que us agradi... si l’escolteu.

18 de juliol

Són les 12.00h. i s'ha acabat el dia de l'alçament nacional.

Tot es transforma

Tot es transforma, sí. Fins i tot el que alguns espanyols pensaven que era insolidaritat. La publicació de les maleïdes balaqnces fiscals ho ha transformat. Balacnes i fiscals, són és paraules de moda; entre les balances que marquen el pes real amb que ens enfrontem a l’estiu i les fiscals, ara que als autònoms els toca passar comptes trimestrals. De fet, penso que ahir enlloc del secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, hauria d’haver comparegut Jorge Drexler i fer la roda de premsa cantant: “Cada uno da lo que recibe y luego recibe lo que da. Nada es más simple, no hay otra norma: nada se pierde, todo se transforma.”

Uo-oo ooh!

Ahir a la nit gran concert de Gossos al festival Calima (VFP). Van tocar al pati d’un institut; un lloc petit i acollidor en forma de grada que permetia que tots veiéssim l’escenari sense el típic problema del paio de metre noranta que se’t posa al davant. Alguna cosa va passar ahir.

En Coral

Per si durant la temporada no havia quedat clar, l'estiu és una bona època per acabar de demostrar que a Catalunya no anem sobrats de bons presentadors, sobretot de Telenotícies. Per a mi, el millor que tenim ara mateix és en Xavier Coral. De tots, el que més he trobat a faltar durant els meus dies de vacances. Volia un TN amb el Coral explicant-m'ho tot fil per randa, vocalitzant, sense equivocar-se, sense escoltar-se quan parla i sense caiguda d'ulls. De fet, l'he enyorat tant que a tots els televisors egipcis premia el número 3 per veure si hi tenien sintonitzada la televisió catalana i hi sortia en Coral. Però no. Aquesta és la decepció que em vaig endur al Hilton del Caire quan vaig posar la "teletrès" egípcia:

/Jalem/

Ja no "jalo" com abans, diuen que estic a dieta (que no a règim, eh?). Així que, mentre penso en hidrats de carboni, greixos, sucres, verdures, carns magres i tota la pesca us deixo una altra imatge egípcia. Només entenc la meitat de sota del cartell però imagino que a dalt hi posa "aquí". Així, fonèticament, el cartell del restaurant és: /aquí jalem/

Bon profit.

Fumar, fumar, fumar

Deia el tango que hi ha tres coses a la vida per ser feliç. Jo he trobat un lloc on amb una de sola ja fan:

Cartell fotografiat al port de Ciutadella on vaig demanar una Coca-Cola mentre a la taula del costat algú fumava.

Rumore!

M'encanta aquesta època. Allà on vas hi ha un rumor. Al passadís, a la màquina del cafè, a les escales, tot dinant, en un sms, al correu electrònic... tot són rumors! Si voleu us explico l'últim que m'han dit. Es veu que a aquell, també se'l carreguen i hi posen aquell altre. Carai!

El sol es pon

Massa coses es ponen aquests dies... entre d'altres alguna de banal com els meus dies de vacances.



Vista del sol amagant-se -vermell de vergonya- vista des d'un vaixell que navega pel Nil.