divendres, 30 de maig de 2008

Independència a l'americana

No és que sigui independentista català. Sóc independentista de tothom que vulgui la independència. Si un marcià vingués a la terra i ens preguntés com ens organitzem, li explicaríem que votem els que manen, votem els pressupostos de l’Estat, votem les lleis, votem els regidors, votem els alcaldes, votem els representants al parlament, votem els senadors i que en alguns països, fins i tot, votem el cap de la policia, el tresorer i el jutge. Si, un cop fetes aquestes explicacions, el marcià, tot mirant el nostre mapa mundi, ens preguntés: “¿I aquestes ratlles que divideixen el mapa què són?”. “Fronteres”, li respondríem. Ell preguntaria: “Per determinar per on passen les fronteres, també voteu, ¿no?”. ¿Què li hauríem de respondre nosaltres?, “No, això ho decidim a bufetades! Només acceptem canvis de fronteres si hi ha una guerra. Abans també s’acceptava el sexe reial: si un rei es casava amb una reina, els països s’unien, però ara això ja està superat. Ara només acceptem les hòsties!”.

Xavier Sala i Martín. (pàg.160 del llibre: “Converses amb Xavier Sala i Martín” de Jordi Graupera. Ed. Dau.

2 comentaris:

Becki ha dit...

Amb exemples com aquest es percep la idiotesa de l'ésser humà...

Miquel Casellas ha dit...

Realment des de que vam descobrir el foc ens hem complicat la nostra existència només per satisfer el nostre ego i putejar el veí.