dimarts, 28 d’agost de 2007

Com anar al cel... i tornar.

Sí, m'agraden Els Pets i no em fa vergonya confessar-ho. Per una estranya raó sembla que dir que t'agrada un grup de música en català fa queco; mola més assegurar que t'agrada qualsevol grup del Sónar o del FIB. Doncs, no. Que t'agradin Els Pets hauria de ser tan normal i/o habitual com que t'agradin els Beasty Boys. Sí, què passa? I qui digui el contrari és que mai ha escoltat els discos que es fan a casa nostra amb carinyo. Apa, ja ho he dit.

Pel que fa al concert he de dir que en Gavaldà i companyia cada vegada em sorprenen més (positivament). El Lluís és un monstre escènic i un compositor de collons. El nou disc és espectacular i el concert fa honor al seu nom: "com anar al cel i tornar".

De fet, van aconseguir que acabés ballant una de les cançons que menys m'agraden d'Els Pets: "Pantalons curts i els genolls pelats". En directe en fan una versió disco-funky espectacular. Destacar també que recuperin vells temes com "Massa jove per fer-me gran" i les noves: "Parla", "Valset", "L'amant que no et toca" (l'himne dels lletjos segons ells) i "XL" que ja és un nou hit de la banda.

http://www.elspets.cat/



La foto no és meva. Ooops! L'he manllevat del bloc de la Trillo... http://www.fotolog.com/qtrilla. Mil gràcies!

1 comentari:

triLLina ha dit...

uala!!! em fa iLu aparèixer per aquí jejeje :P

quin gran concert! I per fira a caseta!