Ha tornat Feliu Ventura... i com ha tornat, tu! "Alfabets de futur" s'ha convertit en pocs dies en un DISC en majúscules a la meva discoteca. Confesso que el primer cop que el vaig escoltar vaig pensar: "Mmmm... sí, però no". Però els peròs no serveixen de res quan li has donat tres o quatre voltes al disc.I, com sempre, versos que costen d'aprendre però que una vegada els has fet teus, costen d'oblidar:
"oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te"
(el pes d'un somriure)