Estic al dia de Lost!

L'últim capítol emès el 3x06 ja forma part del meu background inútil de seguiment de sèries amb devoció. Haurem d'esperar fins al febrer per saber si Jack té tants pebrots com sembla i si el meu estimat Locke fa alguna cosa per ajudar-nos a saber què carai està passant a l'illa. Com dirien als vídeos de la Dharma: "fins al febrer... namasté"

Adéu, ampli.

Els versos que Josep Carner va dedicar a la vila del Vendrell els estic rescrivint per al meu ampli. Aquest meravellós Fender Pro 185 aviat deixarà d'ocupar un espai a casa meva i un lloc a les orelles dels veïns. Li volia posar un cartell de "em venen" com si fos un dels poca-soltes sense imaginació que han descobert l'opció de full apaïsat amb el Word i saben fer cartells amb Arial Bold a cos 100. Però no. Jo no sóc així... encara.

"Em venc l'ampli". És una decisió xunga però algun dia l'havia de prendre. Fa temps que "lo nostro" no funciona per culpa d'una tercera persona que viu més enllà del Pladur. I com que ell no em deia res, he pres la iniciativa. Si algú el vol ja ho sap. Busco pares adoptius amb bones referències. Ell es porta bé. Adéu, ampli!

Feliu, sempre Feliu

Ha tornat Feliu Ventura... i com ha tornat, tu! "Alfabets de futur" s'ha convertit en pocs dies en un DISC en majúscules a la meva discoteca. Confesso que el primer cop que el vaig escoltar vaig pensar: "Mmmm... sí, però no". Però els peròs no serveixen de res quan li has donat tres o quatre voltes al disc.

I, com sempre, versos que costen d'aprendre però que una vegada els has fet teus, costen d'oblidar:

"oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te"

(el pes d'un somriure)