Estic de mudança 2.0. Avui és el dia. Fa temps que hi treballo amb @escalivada i finalment ja tenim a punt la meva pàgina web: www.xaviersanjuan.com. Des de la web continuaré la feina que feia aquí al bloc, amb més informació complementària i, a més a més, amb el compromís d'escriure amb més assiduitat.
No se m’acut millor link entre el bloc i la web que el darrer escrit que he penjat aquí i que no és altre que el pròleg del llibre que vaig escriure narrant el meu viatge al Japó i que no està publicat.
Als que estàveu subscrits al bloc podeu fer-ho igualment al lloc web a través d'RSS i compartir enllaços per Twitter, Facebook, Del.icio.us, LaTafanera, etc. Espero que us agradi la meva nova casa.
Gràcies per la vostra confiança i ens retrobem a: www.xaviersanjuan.com
dimarts, 29 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
Japó en primera persona
El terratrèmol i el tsunami al Japó m'ha deixat consternat. No puc deixar de pensar-hi, de buscar informació, de seguir gent al Twitter que em posi al corrent minut a minut, de veure vídeos i llegir relats de gent que ho va viure en primera persona. Vaig ser a Japó l'any 2007. Era un viatge esperat i, de moment, el millor país que visitat mai.
D'aquella experiència en vaig escriure un llibre: "Japó en primera persona" que després de passar sense èxit per algun concurs literari resta adormit al fons d'una carpeta del disc dur del meu ordinador personal. Avui, però, m'atreveixo a treure la pols del pròleg del llibre i publicar-lo al bloc. Una confessió de com aquest país em va atrapar.
PRÒLEG
UN CATALÀ A QUI LI AGRADA EL PA AMB TOMÀQUET
Japó em va conquerir com una dona conquereix un home: per la panxa. Tot i que, com la majoria, la meva primera experiència en un restaurant de menjar japonès va ser desastrosa; massa coses noves i massa textures estranyes i, sobretot, massa inexperiència per gaudir-ho a la primera. De fet, tornant a la comparació del Japó amb les dones, el meu primer menjar japonès va ser com el primer polvo. Jo en tenia ganes però... bé, ja m’enteneu, ¿oi? Per sort, després del primer en venen més i li acabes agafant el gustillo. Doncs això.
Al Japó vaig viatjar-hi amb ganes de viure una experiència en un país que sabia, d’avantmà, que viu al revés del món. Però viatjar amb massa expectatives acaba decebent gairebé sempre. És el que jo anomeno l’efecte “me l’imaginava més gran” popularitzat pels Dagoll Dagom a la sèrie televisiva Oh, Europa. Però no va ser el cas. Vaig trobar-me més del que esperava en un país que, en el fons, és com nosaltres: viuen de cara al mar, són pencaires, paguen autopistes i els agrada l’arquitectura de Gaudí. Sí, potser són poques semblances però són suficients per sobreviure-hi amb dignitat. És cert que un català al bell mig de Tòquio se sent com un peix fora de l’aigua però si tens ganes d’endinsar-te en la seva manera d’entendre la vida ho pots fer. Són tancadament oberts o obertament tancats, per això els vaig entendre tan bé.
Aquesta és la història d’un viatge. Aquesta és també una història d’amor. D’un amor d’estiu d’aquells que potser recordes perquè mai més el tornaràs a viure. En el meu cas, però, sé que ella m’espera allí, a 14 hores de vol fent escala a París perquè l’aeroport del meu país no és com jo voldria. Japó, no canviïs que ara torno.
D'aquella experiència en vaig escriure un llibre: "Japó en primera persona" que després de passar sense èxit per algun concurs literari resta adormit al fons d'una carpeta del disc dur del meu ordinador personal. Avui, però, m'atreveixo a treure la pols del pròleg del llibre i publicar-lo al bloc. Una confessió de com aquest país em va atrapar.
PRÒLEG
UN CATALÀ A QUI LI AGRADA EL PA AMB TOMÀQUET
Japó em va conquerir com una dona conquereix un home: per la panxa. Tot i que, com la majoria, la meva primera experiència en un restaurant de menjar japonès va ser desastrosa; massa coses noves i massa textures estranyes i, sobretot, massa inexperiència per gaudir-ho a la primera. De fet, tornant a la comparació del Japó amb les dones, el meu primer menjar japonès va ser com el primer polvo. Jo en tenia ganes però... bé, ja m’enteneu, ¿oi? Per sort, després del primer en venen més i li acabes agafant el gustillo. Doncs això.
Al Japó vaig viatjar-hi amb ganes de viure una experiència en un país que sabia, d’avantmà, que viu al revés del món. Però viatjar amb massa expectatives acaba decebent gairebé sempre. És el que jo anomeno l’efecte “me l’imaginava més gran” popularitzat pels Dagoll Dagom a la sèrie televisiva Oh, Europa. Però no va ser el cas. Vaig trobar-me més del que esperava en un país que, en el fons, és com nosaltres: viuen de cara al mar, són pencaires, paguen autopistes i els agrada l’arquitectura de Gaudí. Sí, potser són poques semblances però són suficients per sobreviure-hi amb dignitat. És cert que un català al bell mig de Tòquio se sent com un peix fora de l’aigua però si tens ganes d’endinsar-te en la seva manera d’entendre la vida ho pots fer. Són tancadament oberts o obertament tancats, per això els vaig entendre tan bé.
Aquesta és la història d’un viatge. Aquesta és també una història d’amor. D’un amor d’estiu d’aquells que potser recordes perquè mai més el tornaràs a viure. En el meu cas, però, sé que ella m’espera allí, a 14 hores de vol fent escala a París perquè l’aeroport del meu país no és com jo voldria. Japó, no canviïs que ara torno.
dimarts, 8 de febrer del 2011
dilluns, 31 de gener del 2011
La frase que… #1
Mira el següent anunci:
La frase que no va pronunciar el director de l’anunci és:
- David, ¿puedes volverlo a repetir vocalizando? Gracias.
La frase que no va pronunciar el director de l’anunci és:
- David, ¿puedes volverlo a repetir vocalizando? Gracias.
dimarts, 14 de desembre del 2010
La Resposta, el musical
Anna Imbernón, Txell Solé, Xavier Solé, Roger Guitart, Clara Pizarro i Anna Casas.
Ha estat un cap de setmana intens, espectacular, genial, inoblidable... Aquest dissabte a la nit estrenàvem el musical “La resposta”, l’encàrrec que em van fer la coral Joves Veus del Vendrell. Estrenar una obra que has pensat, escrit i dirigit és un luxe i un plaer. I encara ho és més quan pel camí coneixes gent extraordinària i, de passada, fas realitat un dels somnis de fa anys: fer cançons a mitges amb l’Albert Recasens; ell hi posa la música i jo la lletra, clar. I així va néixer “La resposta”, un musical jove, optimista, divertit i amb missatge. Un projecte que ha crescut exponencialment. Un text que vaig començar a escriure una nit com la d’avui: de matinada mentre a casa tothom dorm. Traient hores d’on no n’hi ha i posant lletra a les cançons que l’Albert m’enviava en format mp3 i on ell només hi deia “nana-na”. Han estat moltes hores d’escriure, reescriure i buscar sentit a tot plegat. Han estat molts dies de treball amb els actors. I un esprint final d’assajos intensius al TÀG amb la banda en directe, les projeccions, la llum i el so. El resultat final: òptim. Dues sessions amb el teatre ple de gom a gom. Dues funcions amb el públic rient, divertint-se, cantant i aplaudint amb entusiasme al final.
Em va costar marxar del teatre la primera nit. Vaig ser el penúltim a sortir de la sala (l’últim era el Tomàs, que té les claus del TÀG). Fora encara hi havia gent que s’eperava per felicitar-nos a tots plegats. Increïble. De camí cap a casa vaig penjar un text al Twitter i al Facebook: “Desitjo que tota la gent que escriu algun dia pugui tenir les magnífiques sensacions que es tenen quan s’estrena un text propi. That’s life!”. Gràcies a tots els que heu fet això possible tant dalt de l’escenari, com amagats entre cametes i, sobretot, als que vau omplir el teatre i vau gaudir del musical. Si ho vam fer, és per a vosaltres.
dijous, 2 de desembre del 2010
El petit de cal Eril
"Vol i dol" (Bankrobber, 2010)és un discasso. És el nou disc d'El petit de cal Eril. Comença amb la cançó "cendres" que t'atrapa i no et deixa fins el track 12: "partícules de déu II". El podeu escoltar sencer al seu myspace
dimecres, 1 de desembre del 2010
Twitteleccions, Màrius Serra i La Vanguardia
Seguir les eleccions amb la tele i el Twitter és una experiència nova i divertida. Ho vam fer molta gent i després, gràcies a l'amic Màrius Serra (@mariusserra) hem pogut veure un recull d'algunes piulades a La Vanguardia. Entre aquestes, una de meva! Un honor veure'm citat en un article del Màrius.
#28-N en escritura cuneiforme
Màrius Serra
@mariusserra: TV+ Twitter
@jordievole: Con el 3% sale Anglada!!! Arranca el coche!!! Ahora entiendo el problema del 3 per cent!!!
@agenciaacn: El hashtag # 28N treu fum http:// ves. cat/ anMf #28N
@xsanjuan: #quepassaria si l´ou li tiren al de Ciutadans al crit de ´Visca Catalunya´? #28N
@ciu: lamentem profundament l´incident que hi ha hagut contra el sr. Iceta a la seu dels @ socialistes_ cat
@RogerSaperas: 60% De moment, Anglada fora. Però 50.000 vots.
@xavicoral: Bé, bé... esperant que arribi com a mínim al 80% per no tenir més ensurts... RT @ agustibranas: Com van les crispetes amb l´anella? :)#28N
@marcpifarre: Us imagineu q ara s´estigués jugant un Barça-Madrid???
@socialistes_ cat: #presidentmontilla en el proper congrés no tornaré a ser candidat a primer secretari de partit
@Rogerbuch: Catalunya és diferent. Votem partits estranys, com per exemple Ciutadans, oi, Rosa Díez? (0,17%)
@ganyet: Gol de Laporta a l´últim minut #e10 #e10rac1 #28N
@marccortes: Hacía tiempo que no veía unas elecciones así... Resulta que hoy NO han ganado todos #28N
@Buenafuente: Descalabro del PSC y Mas President. ¿Se veía venir?
@jaumeprenafeta: Titular del 3cat24 a les 22.39: ´CiU s´allunya de la majoria absoluta´ http:// www. 3cat24. cat/ #28N
@xavisarria: És molt preocupant que 70.000 persones hagin votat extrema dreta, més els 365.000 que han votat el discurs populista i xenòfob del PP.
@toniaira: En @Laporta2010 promet. La primera nit ja dóna la nota. Serà l´últim en comparèixer, després del guanyador. Això promet...!
@Sergimas: President MAS !!! Insisteixo. Ja és oficial: em demano Helena Rakosnik pel Polònia
@peremas. Intereconomía al seu aire: entrevisten la Sánchez-Camacho mentre compareix en Mas... #28N
@cativistes: Humilitat, responsabilitat i esperança. Ens sentim servidors de Catalunya i no els seus salvadors
@enricxicoy: "Cooof!", diu en Pujol al costat de Mas. #28N
@martinpinol: quan Mas diu que aquest any SI, és que està content amb l´aparició de Laporta al Parlament?
@javiercocooning: #laporta pasa de 100.000 socios a 100.000 votantes més que un President! ;-) #e10
@jovarela: Ara que Laporta es important ja pot sortir al wikileaks. Al loro!
@albertcuesta: Siguem positius: Carmen de Mairena (i el Partit Pirata) tenen més vots que Rosa Díez #28N
@ebenach: Enhorabona a CiU i a Artur Mas, i feu bona feina per Catalunya. Nosaltres hem perdut, hem rebut vot de càstig i cal replantejar-se coses
@jcorbalan: Cuní a Puigcercós: ´Considera una derrota ESPECTACULAR?´. Resposta: ´Miri, no estic per bromes...
#28-N en escritura cuneiforme
Màrius Serra
@mariusserra: TV+ Twitter
@jordievole: Con el 3% sale Anglada!!! Arranca el coche!!! Ahora entiendo el problema del 3 per cent!!!
@agenciaacn: El hashtag # 28N treu fum http:// ves. cat/ anMf #28N
@xsanjuan: #quepassaria si l´ou li tiren al de Ciutadans al crit de ´Visca Catalunya´? #28N
@ciu: lamentem profundament l´incident que hi ha hagut contra el sr. Iceta a la seu dels @ socialistes_ cat
@RogerSaperas: 60% De moment, Anglada fora. Però 50.000 vots.
@xavicoral: Bé, bé... esperant que arribi com a mínim al 80% per no tenir més ensurts... RT @ agustibranas: Com van les crispetes amb l´anella? :)#28N
@marcpifarre: Us imagineu q ara s´estigués jugant un Barça-Madrid???
@socialistes_ cat: #presidentmontilla en el proper congrés no tornaré a ser candidat a primer secretari de partit
@Rogerbuch: Catalunya és diferent. Votem partits estranys, com per exemple Ciutadans, oi, Rosa Díez? (0,17%)
@ganyet: Gol de Laporta a l´últim minut #e10 #e10rac1 #28N
@marccortes: Hacía tiempo que no veía unas elecciones así... Resulta que hoy NO han ganado todos #28N
@Buenafuente: Descalabro del PSC y Mas President. ¿Se veía venir?
@jaumeprenafeta: Titular del 3cat24 a les 22.39: ´CiU s´allunya de la majoria absoluta´ http:// www. 3cat24. cat/ #28N
@xavisarria: És molt preocupant que 70.000 persones hagin votat extrema dreta, més els 365.000 que han votat el discurs populista i xenòfob del PP.
@toniaira: En @Laporta2010 promet. La primera nit ja dóna la nota. Serà l´últim en comparèixer, després del guanyador. Això promet...!
@Sergimas: President MAS !!! Insisteixo. Ja és oficial: em demano Helena Rakosnik pel Polònia
@peremas. Intereconomía al seu aire: entrevisten la Sánchez-Camacho mentre compareix en Mas... #28N
@cativistes: Humilitat, responsabilitat i esperança. Ens sentim servidors de Catalunya i no els seus salvadors
@enricxicoy: "Cooof!", diu en Pujol al costat de Mas. #28N
@martinpinol: quan Mas diu que aquest any SI, és que està content amb l´aparició de Laporta al Parlament?
@javiercocooning: #laporta pasa de 100.000 socios a 100.000 votantes més que un President! ;-) #e10
@jovarela: Ara que Laporta es important ja pot sortir al wikileaks. Al loro!
@albertcuesta: Siguem positius: Carmen de Mairena (i el Partit Pirata) tenen més vots que Rosa Díez #28N
@ebenach: Enhorabona a CiU i a Artur Mas, i feu bona feina per Catalunya. Nosaltres hem perdut, hem rebut vot de càstig i cal replantejar-se coses
@jcorbalan: Cuní a Puigcercós: ´Considera una derrota ESPECTACULAR?´. Resposta: ´Miri, no estic per bromes...
dimarts, 30 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
Política interessant
Desafecció. Abstenció. Indecisos. Bé, potser no n’hi ha per tant, oi? Diuen que la política no interessa i que l’abstenció serà gran. Doncs, atenció perquè el debat de TV3 va tenir un seguiment massiu des del Twitter. Generava interès i comentaris. Tant és així que només amb els tweets que comentaven el debat i que duien l’etiqueta #e10 es va genera un 0,12% del trànsit mundial de Twitter en aquell moment del dia. Jo crec que sí que ens interessa la política. I aquesta nit al cara a cara segur que es torna a demostrar. I els polítics? Ui, això ja són figues d’un altre paner.
dilluns, 22 de novembre del 2010
Entrades a la venda i dues úniques representacions
Des d’aquest matí ja es poden comprar les entrades pel musical “la resposta”. Portem molts mesos treballant-hi i la veritat és que estic segur que us ho passareu bé. Les entrades les podreu comprar a Cultura de l’Ajuntament del Vendrell (a l’antiga biblioteca). Afanyeu-vos perquè aquest matí hi havia allau de peticions i si feu tard us quedareu sense.
Més info a: www.wix.com/laresposta/elmusical
Més info a: www.wix.com/laresposta/elmusical
diumenge, 21 de novembre del 2010
Bon tracte
A la feina som professionals. Tractem a la gent bé i amb consideració; als que ens cauen millor i als que potser no tant. Tots mereixen un respecte. Tots venen al programa perquè han fet alguna cosa i, per tant, els reconeixem el seu talent. Les entrevistes sempre són a favor i si hi ha alguna cosa que pensem que pot incomodar el convidat abans li consultem si li ve de gust jugar amb nosaltres. És el que toca. És el nostre estil. És la nostra manera de ser i de fer.
Fa temps que penso que hi ha programes on les coses no són d'aquesta manera. Les coses els van bé (i me n'alegro) però era qüestió de temps que algú digués una cosa així:
Fa temps que penso que hi ha programes on les coses no són d'aquesta manera. Les coses els van bé (i me n'alegro) però era qüestió de temps que algú digués una cosa així:
¿Humilla 'El Hormiguero' a sus invitados internacionales?
“Justo antes de empezar el programa te dicen “Pásalo bien”, pero cuando acaba y sales de allí te das cuenta de que es imposible porque el programa parece estar diseñado para humillar a los invitados americanos: muestran fotos estúpidas de ti, hacen bromas sobre ti, la audiencia se ríe y luego a ti te llega la traducción y dices, “sí, se están riendo de mí”, pero no tienes tiempo a responder porque ya han pasado a otra cosa.”
Jesse Eisenberg (‘The Social Network’) entrevistat al programa d'en Conan O'Brien.
dijous, 18 de novembre del 2010
La resposta
Ja està aquí! Ja arriba el moment! Després de mesos de feina escrivint, fent lletres, assajant, dirigint i organitzant ja tenim dates per estrenar el musical “La resposta”. Un encàrrec que em van fer la gent de la coral Joves Veus del Vendrell i que, amb música del mestre Albert Recasens, m’he encarregat d’escriure i dirigir.
Un musical 100% vendrellenc que podreu veure dissabte 11 de desembre a les 22:00h i diumenge 12 de desembre a les 18:00h al Teatre Àngel Guimerà. Les entrades es posen a la venda dilluns. Afanyeu-vos o us quedareu sense.
Un musical 100% vendrellenc que podreu veure dissabte 11 de desembre a les 22:00h i diumenge 12 de desembre a les 18:00h al Teatre Àngel Guimerà. Les entrades es posen a la venda dilluns. Afanyeu-vos o us quedareu sense.
diumenge, 7 de novembre del 2010
dimecres, 3 de novembre del 2010
Imelda May
Aquesta nit a BFN actuarà en directe Imelda May interpretant aquest "temasso": Mayhem.
Després no digueu que no ho sabíeu.
Després no digueu que no ho sabíeu.
dilluns, 1 de novembre del 2010
El dilema de la "chaiselongue"
Hem de comprar una "chaiselongue" i ens està costant decidir-nos. La veritat és que anar a una botiga de mobles especialitzada hauria de servir-te per posar-te les coses més clares. Doncs no! Mirar els models que tenen exposats encara et pot dur a una confusió més gran. En una mateixa botiga vaig trobar-me aquests tres cartells sobre tres sofàs però cap tenia "chaiselongue". Tenien "chaislongue", "chaiselonge" o "cheslong". Aquest és el seu dilema.
Sofà amb chaislongue
Sofà amb chaiselonge
Sofà amb cheslong
Sofà amb chaislongue
Sofà amb chaiselonge
Sofà amb cheslong
divendres, 29 d’octubre del 2010
Yes we Carm
Ells parlen de desafecció. Ells han provocat això. Ells en són els responsables.
Nosaltres? Nosaltres ens en riem. Yes we Carm!
Nosaltres? Nosaltres ens en riem. Yes we Carm!
dijous, 28 d’octubre del 2010
What Should I Do?
I va i els Miami Heat perden el primer partit de la temporada de l’NBA contra els Boston Celtics i en LeBron James torna a fer-se la pregunta: what should i do? Què he de fer? És la gran pregunta que s’ha fet LeBron durant tot l'estiu. Finalment ha escollit formar part d’una súper franquícia a Miami amb Dwyane Wade i Chris Bosh. Però Amèrica és showtime fins a les últimes conseqüències. Així, el culebrot basquetbolístic de l’estiu s’ha convertit en això: un anunci de Nike… genial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)