La dignitat de Catalunya

Avui és un dia històric pel periodisme del país. Avui, com diu el meu amic Fran, els diaris han trobat el seu paper. Aquest matí El Periódico de Catalunya, Avui, La Vanguardia, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa demostren que hi ha molts punts que uneixen la majoria dels catalans. I d’això avui en diem: la dignitat de Catalunya.

“Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.”

Llegeix tot l’editorial

Freddie “Muppet” Mercury

M’agraden els Queen. Molt. M’agraden els Muppets. Molt. Què passaria si els Muppets cantessin cançons de Queen? Sort que algun guionista dels Muppets té les mateixes dèries que jo i ho ha fet possible. Així és el videclip paròdia del “Bohemian Rapsody” en versió ninotaire:

Una tertúlia, una frase

De vegades les tertúlies radiofòniques no són tan avorrides com sembla. Avui he sentit una frase creativa i a més sobre un tema tan amanit com l’Estatut. La frase és: “Montilla està entre l’Espanya i la paret”. Proposo que a cada tertúlia hi hagi una frase com aquesta.

Veïns

Estaria bé llegir aquest post mentre escoltes aquesta cançó: Neighbours. He conegut el veí: l’Artur. Un home a qui saludo cada dia. És el meu veí, l’Artur. De fet, viu a l’escala del davant i surt a prendre el sol i a regar les plantes com jo. Des del meu balcó li dic bon dia i ell em contesta. Quan el Barça guanya un títol penja la bandera i parlem del partit, de la temporada i de la celebració del títol. I prou, perquè només som veïns. Divendres, però, vam travessar el carrer que ens separa.

Un dia vam trobar-nos l’Artur al carrer. Fora del nostre hàbitat compartit i xerrant més de l’habitual va convidar-nos a dinar a casa seva. Divendres va ser el dia escollit. Vam veure casa nostra des de l’altra banda del carrer i vam conèixer el veí (una cosa que ja no s’estila) i també vam comprovar que fa una excel•lent paella.

Apunteu una data: 3 de desembre

Sí, el 3 de desembre és Sant Xavier. També farà anys el meu nebot i a la feina passarà alguna cosa relacionada amb aquests vídeos.

Com va dir l'Andreu ahir després de veure la paròdia de Wyoming i companyia: "la cosa no quedarà aquí".

Buenafuente i Sardà

La sorpresa d'ahir a la nit a BFN va ser aquesta: Xavier Sardà! Sí, al cotat d'Alejandro Sanz va aparèixer en Sardà. Dos monstres de la tele junts: Buenafuente i Sardà. Un plaer estar entre les bambalines de moments televisius com aquest:

Ramoncín Vs El Jueves

Virus simpàtics

Els informàtics, aquesta subespècie humana, ha assolit una altra fita: han creat el primer virus per iPhone. Per primera vegada a la història, però, és un virus simpàtic. M’agrada. Aquest programa s’instal•la als telèfons iPhone i canvia el fons de pantalla per una foto de Rick Astley! Enhorabona al creador d’aquest virus. Jo utilitzo el sistema Droid pel qual, encara, no hi ha creat cap virus simpàtic. I jo us pregunto: qui voldríeu que aparegués per sorpresa al fons de pantalla del vostre telèfon mòbil si se us colés un virus simpàtic?

Daus

De molts dels convidats que passen per BFN en guardem algun record físic. És el cas d’aquests daus que ens va regalar la Leo Margets (la millor jugador de pòquer del món). Han passat a ser un element més de la redacció del programa i ens serveix per fer apostes. Abans de baixar al bar a fer un cafè fem una tirada de daus. Si algú treu un trio o més l’hem de convidar. De moment, però, ningú ha aconseguit guanyar el premi.

Net

He quedat net. He patit una infecció estomacal i en un obrir i tancar d’esfínters va sortir tot. Potser vaig passar unes hores fotut però ara estic net. He fet un reset intern i avui torno a començar millor que mai. Jo estic content, i el senyor arròs Montsià i l’inventor del pernil dolç també. Perquè després del ctr+alt+supr intern sembla que només puguis menjar això. En tot cas: ja sóc aquí! I vinc com si hagués fotut un 100 quilos de bífidus: renovat per dins.